Número 100

La Nota d'Economia reflexiona sobre els reptes i les oportunitats de traslladar les prioritats de l'Estratègia Europa 2020 a Catalunya

query_builder   4 octubre 2012 16:49

event_note Nota de premsa

Número 100

La Nota d'Economia reflexiona sobre els reptes i les oportunitats de traslladar les prioritats de l'Estratègia Europa 2020 a Catalunya

 
·         Mas-Colell destaca que l’Estratègia Catalunya 2020 és la “carta de presentació” de Catalunya al món 
 
·         La revista, que va ser creada l’any 1983, inclou nou articles que proposen mesures per millorar la competitivitat de l’economia catalana
 
Quines són les oportunitats que ofereixen per a Catalunya els objectius i les iniciatives de l’estratègia Europa 2020. Aquest és el punt de partida del número 100 de la revista Nota d’Economia que edita el Departament d’Economia i Coneixement des de l’any 1983. Per commemorar aquest número especial, la publicació compta amb la col·laboració d’un grup d’experts que, partint de la situació actual de l’economia catalana, analitzen els reptes i les oportunitats de traslladar les prioritats de l’Estratègia Europa 2020 a Catalunya.
 
Es tracta de l’estratègia adoptada per la UE per ajudar l’economia europea a recuperar-se de la crisi a través de l’impuls de la competitivitat, la productivitat i el creixement. Una estratègia que el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha qualificat de “molt important” perquè “el futur de Catalunya l’hem de fer a Europa, de la mà d’Europa i com a europeus”. Mas-Colell ha fet aquestes declaracions durant l’acte de presentació de la Nota d’Economia, on ha destacat que l’Estratègia Europa 2020 és la carta de presentació de Catalunya al món i “el marc per al diàleg amb els agents econòmics i socials””.
 
De fet, tal com expliquen en un dels articles en Salvador Estapé i la Tatiana Fernández, de la Direcció General d’Afers Econòmics de la Generalitat, el Govern català va aprovar el passat mes d’abril l’Estratègia Catalunya 2020 (ECAT 2020). Inspirat en l’Estratègia Europa 2020 i prenent com a referència els acords estratègics 2005-2007 i 2008 i 2011 i les recomanacions del CAREC, l’ECAT 2020 és una “eina” i “un dels instruments” que ha de servir per a la reactivació econòmica de Catalunya i del seu model productiu, i per impulsar un canvi estratègic a mitjà i llarg termini. D’acord amb aquest doble objectiu, el document gira entorn de vuit eixos estratègics que van des de la millora de l’ocupabilitat de les persones, en especial a través de l’orientació professional i la formació, a la millora del funcionament del mercat laboral, facilitar l’accés de les empreses al finançament o promoure l’emprenedoria, entre d’altres.
 
 
Catalunya i l’estratègia Europa 2020, nou articles que conviden a pensar
 
El número 100 de la nota d’Economia comença amb una radiografia de l’economia catalana realitzada per l’Àngela Fernández, de la direcció general d’Afers Econòmics de la Generalitat. En el seu article “L’economia catalana i la sortida de la crisi”, l’autora descriu els trets principals de l’economia catalana i la seva evolució des de l’any 1986, coincidint amb l’entrada d’Espanya en la UE. Segons Fernández, l’estructura productiva del model econòmic català basada en el sector industrial i especialitzat en un nivell tecnològic mitjà alt i alt, ha anant perdent pes a favor del sector serveis. Aquest sector ha guanyat importància en tant que ha assumit activitats que abans es desenvolupaven al sector industrial. El sector serveis, però, “presenta un perfil poc intensiu en coneixement, fet que limita la capacitat de generar valor afegit”. L’autora explica que el teixit industrial està format per pimes que “han resultat fortament colpejades per la crisi” més que les grans empreses. I posa èmfasi especial en el fort impacte que la crisi ha tingut sobre l’ocupació que ha portat un fort increment del nombre d’aturats. Finalment, l’article assenyala possibles àmbits de millora de cara a dissenyar un nou model de creixement que afavoreixi la competitivitat i la productivitat.
 
A partir d’aquest primer diagnòstic, la Nota d’Economia compta amb la col·laboració d’un conjunt d’experts de reconegut prestigi que fan una reflexió en profunditat sobre la situació actual de l’economia catalana, per cadascun dels 7 àmbits estratègics o prioritats que defineix l’estratègia Europa 2020, proposant possibles mesures i actuacions .
 
Pere Condom del Parc científic i Tecnològic de la Universitat e Girona és l’autor de l’article “La innovació i el coneixement transferible”. L’autor centra la seva atenció en les polítiques d’innovació o el que també és coneix com “L’agenda digital”. Segons l’autor, l’objectiu és fomentar la relació entre recerca i innovació, emfatitzar l’especialització regional intel·ligent i la complementarietat amb altres regions. En aquest sentit, Condom recomana reforçar la recerca fonamental, fer arribar el coneixement al teixit productiu o promoure l’R+D en el sector privat i la creació d’empreses.
 
Pere Torres, de l’Institut Cerdà, focalitza la seva reflexió en una de les altres grans prioritats de la UE per als propers anys: el creixement sostenible. Amb el títol “Cap a una economia verda”, l’autor destaca la necessitat de reorientar l’economia catalana cap a l’ús eficient dels recursos, la incorporació del coneixement del medi i de les prospectives realitzades en les decisions econòmiques. Torres suggereix la creació d’un marc regulador del sector que sigui sòlid i estable, així com l’articulació d’un sistema de finançament adequat per a les noves empreses del sector. També proposa estimular la R+D+i i l’impuls de polítiques públiques adreçades a crear mercat a partir, per exemple, d’incentius per l’ús eficient dels recursos.
 
Daniel Albalate, de la Universitat de Barcelona (GiM-IREA), en el seu article “Impuls a les infraestructures estratègiques de transport” destaca la rellevància de les infraestructures per a la competitivitat de les empreses catalanes. Segons Albalate, la manca de recursos fa “indispensable” l’anàlisi i avaluació de les polítiques públiques. En aquest sentit, planteja la necessitat de “canviar de perspectiva i redefinir prioritats en matèria d’infraestructures”. També proposa limitar les actuacions als projectes més rendibles socialment i recórrer a models de finançament publicoprivats que garanteixin la viabilitat d’una política activa, però sense perjudicar els contribuents ni limitar el marge dels futurs governs.
 
Modest Guinjoan, de PIMEC i professor de la Universitat Pompeu Fabra, a “Una política empresarial per a l’era de la globalitzacio” reflexiona sobre les oportunitats de la política empresarial catalana en una economia cada cop més globalitzada, i dins de l’estratègia Europa 2020. Després d’un anàlisi en profunditat dels trets fonamentals de l’economia catalana, assegura que els reptes són: la creació d’ocupació, trobar solució als problemes d’accés al finançament, accelerar la productivitat i recuperar la confiança d’empresaris i ciutadans. En aquest sentit apunta les línies que la política empresarial hauria de prioritzar en els propers anys: la internacionalització i l’emprenedoria, potenciar la cooperació per guanyar dimensió global i aplicar principis empresarials al sector públic.
 
Antonio Cabrales, del Departament d’Economia de la Universitat Carles III de Madrid, i Florentino Felgueroso del Departament d’Economia de la Universitat d’Oviedo signen l’article “Nou contracte de la societat amb els joves”. Els autors defineixen tres grans reptes per superar la situació en la que es troben els joves catalans: reduir l’elevat abandonament escolar prematur; millorar els resultats escolars; i adaptar l’estructura ocupacional per tal de reduir el fort desajust que hi ha entre oferta i demanda. Entre d’altres mesures proposen, per exemple, en el cas de l’ensenyament obligatori, modificar el procés de selecció del professorat per aconseguir un personal docent més motivat i efectiu; i per a l’ensenyament superior, potenciar una formació professional reglada més eficaç, incorporant-t’hi també l’educació dual i aconseguir una universitat més autònoma i més competitiva, la qual cosa implica canvis e la governança i en els seu sistema de finançament.
 
Ferran Mañé de la Universitat Rovira i Virgili a “Agenda de noves qualificacions i llocs de treball”,  centra la seva atenció en la millora tant de la qualitat com de la quantitat del capital humà. L’autor considera que actualment l’estructura del capital humà està desequilibrada perquè hi ha una manca de professionals de perfil tècnic i un percentatge de persones molt formades desproporcionalment superior al volum de demanda. En aquest sentit, Mañé fa propostes de millora en àmbits com el mercat de treball, el suport institucional als agents i el sistema de formació professional.
 
Finalment, Antonio Manresa de la Universitat de Barcelona tanca el número 100 amb “la Cohesió social a Catalunya en el marc de la Unió Europea”. Es tracta d’una anàlisi del grau de cohesió social a Catalunya i Europa amb la voluntat d’identificar els col·lectius més afectats. A partir d’aquí l’autor, suggereix polítiques actives per a la inclusió social basades en la millora del nivell educatiu i la inserció al món laboral.    
100 números de la Nota d’Economia
 
La Nota d’Economia és una publicació editada pel Departament d’Economia i Coneixement. El primer número es va editar l’any 1983 i des d’aleshores ha reflexionat sobre diferents temes que afecten l’economia catalana, per la qual cosa s’ha consolidat com un referent i una eina per conèixer la realitat econòmica i social de Catalunya.
 
Durant tots aquests anys, la revista ha comptat amb la col·laboració d’experts nacionals i internacionals en diferents àmbits, en el marc de l’estreta vinculació el Departament sempre ha mantingut amb el món acadèmic. A més, la revista compta amb un consell assessor del qual formen part economistes de reconegut prestigi.
 
El número 100 de la Nota d’Economia es pot consultar a la pàgina web del Departament d’Economia i Coneixement o directament en aquest enllaç: Nota d'Economia
 

1  

Fitxers adjunts

Nota de Premsa

Nota de Premsa
PDF | 39