Mascarell: "La cultura catalana és un sector contribuent net a les finances de l'Estat, al contrari del que es creu"

query_builder   9 octubre 2012 23:52

event_note Nota de premsa

Mascarell: "La cultura catalana és un sector contribuent net a les finances de l'Estat, al contrari del que es creu"

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha pronunciat aquest vespre la conferència "Cultura, fiscalitat, Estat" en el marc del Cercle de Cultura
Conseller Mascarell
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha explicat avui que “el sector cultural català va aportar a les finances de l’Estat espanyol entre 2.500 i 3.500 milions d’euros en impostos l’any 2011”. Aquesta suma contempla l’aportació del sector cultural a través dels impostos de patrimoni, renda i consum que fan els creadors i les empreses culturals, així com del pagament de l’impost de l’IRPF, l’Impost de Societats i l’IVA. “En canvi”, ha afegit Mascarell, “la despesa pública de les diferents administracions en el sector cultural català va ser entre 1.200 i 1.300 euros. En resum, la cultura catalana és un sector contribuent net a les finances de l’Estat, aporta als pressupostos públics 2/3 més del que rep. Malgrat això, té un escàs reconeixement social, tal i com mostra l’Enquesta del Cercle de Cultura”.
 
El conseller de Cultura ha donat a conèixer aquestes dades durant la conferència “Cultura, fiscalitat, Estat” que ha pronunciat aquest vespre al Cercle de Cultura.
 
Al llarg de la conferència, el conseller de Cultura ha afirmat que “tenim un model d’estat impropi, on Catalunya té competències plenes, però l’administració central pugna amb les competències de la Generalitat i ens transfereix els recursos a comptagotes. L’estat espanyol inverteix en tot allò que és cultura catalana amb voluntat escassa i sense sentit d’Estat. La reducció de l’aportació estatal ha estat del 63.87%, s’ha produït una caiguda del 45,61% en l’aportació mitjana de l’Estat en el període 2011-2013, s’ha suprimit la partida de capitalitat de Barcelona, s’ha reduït el 70% l’aportació de l’estat en activitats significatives com festivals, mercats culturals, assumptes patrimonials o teatre, s’han desprogramat grans inversions a Catalunya, s’ha suprimit el fons per al foment cinematogràfic i audiovisual en llengües cooficials. Tot això certifica que l’entesa amb l’estat espanyol ja no és possible”
 
 
Model d’estat propi
 
En aquest context, Ferran Mascarell ha afirmat la necessitat d’“imaginar un model d’estat propi, amb capacitat de fer politiques culturals des del govern de Catalunya, politiques legislatives fetes des del Parlament de Catalunya i polítiques econòmiques fetes en base a la cooperació entre societat civil i govern.”
 
“En tant la cultura és aportadora neta de riquesa, donar més suport a la cultura contribueix a incrementar l’aportació del sector a la riquesa del país. Catalunya és el cinquè cluster d’indústries creatives a Europa, el país compta amb 43.726 empreses en el sector cultural, que ocupen 155.441 persones. “
 
El conseller de Cultura ha explicat que “imaginem un estat propi amb una fiscalitat cultural que afavoreixi la producció i el consum cultural a partir del criteri que la cultura és un bé públic. Una fiscalitat que es desplegaria a través d’una llei catalana de Patrocini i Mecenatge, de la gestió dels principals impostos públics derivats de propietat, renda i consum, de la regulació dels impostos locals amb repercussió cultural, de les mesures associades al pressupost anual de la Generalitat i d’altres mesures fiscals de generació de recursos com podria ser l’1% cultural. “
 
“Caldria que la llei catalana de Patrocini i Mecenatge establís incentius fiscals per a persones físiques i jurídiques amb percentatge de deducció fiscal en la línia de països com França, que compta amb una deducció en l’IRPF del 65% i en l’impost de societats del 55%. “
 
“En l’apartat de gestió dels impostos, s’haurien de contemplar mesures com la d’incloure a la declaració de l’IRPF la casella per a la cultura, similarment a l’Esglèsia o a les finalitats socials, així com bonificacions fiscals per l’adquisició d’obres d’art. Caldria també incloure incentius per facilitar el finançament de les indústries culturals, per a les rendes procedents de l’activitat exportadora i per a la creació de noves fórmules de finançament per a les produccions audiovisuals i editorials.”
 
Ferran Mascarell també ha fet referència a la necessitat d’una regulació pròpia de l’IVA cultural: “Cal un IVA cultural que inclogui l’exempció total en alguns casos i una modulació dins les diferents categories en funció del producte o servei”.
 
En la línia de situar la cultura com una qüestió central del país, “els pressupostos anuals de la Generalitat haurien d’incloure les prioritats i les exempcions temporals per a grans projectes i esdeveniments culturals,  així com la fixació de l’1% cultural de tots els contractes d’obres públiques que es facin a Catalunya per tal de restaurar i conservar el patrimoni”.