El lema Depressió, una crisi global, encapçala demà el Dia Mundial de la Salut Mental a comarques gironines

query_builder   10 octubre 2012 09:05

event_note Nota de premsa

El lema Depressió, una crisi global, encapçala demà el Dia Mundial de la Salut Mental a comarques gironines

 
El nombre de visites en els centres de salut mental d’adults a comarques ha crescut en cinc anys un 27%, i en els centres de salut mental infantojuvenil, un 52%. 

L’activitat hospitalària ha disminuït un 15% en urgències i un 30% en ingressos d’aguts
 
El model implantat a l’IAS en els darrers 7 anys té per objectiu reintegrar els usuaris a recursos comunitaris, evitant així ingressos de llarga estada al Parc Hospitalari Martí i Julià
 
 
Demà, dimecres 10 d’octubre, sota el lema "Depressió, una crisi global", la Comissió Mixta en Salut Mental de les Comarques Gironines celebrarà entre 11.00 i 12.00 hores i a les diferents comarques gironines un acte simbòlic per commemorar el Dia Mundial de la Salut Mental, diada proclamada per l’OMS per sensibilitzar la societat sobre la salut mental. Les persones que integren la Comissió convidaran a la ciutadania a unir les peces d’un puzzle, en el què, un cop acabat, s’hi podran llegir diferents missatges a l’entorn de la salut mental. A Girona, l’acte tindrà lloc al Pont de Pedra; a Figueres, a la plaça de l’Ajuntament; a Blanes, a la plaça d’Espanya; i a Santa Coloma de Farners, a la plaça de la Pau. Per la seva banda, el Centre de Dia i el Centre de Salut Mental de Ripoll faran coincidir amb la diada l’acte de cloenda del desè aniversari del Centre de Dia del Ripollès. Els professionals del centre han organitzat a partir de les 09.30 hores una jornada de portes obertes, i a les 12.00 hores la conferència "La recuperació del trastorn mental", a càrrec del psicòleg Francisco Villegas, president de l'Associació Catalana de Professionals de Salut Mental-AEN (sala Josep Maria Anglada de la Biblioteca Lambert Mata, de Ripoll). Així mateix, l’Associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques oferirà a Girona la conferència "El nou pla de salut mental: perspectives de futur", a càrrec del doctor Claudi Camps, director assistencial de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de l’Institut d’Assistència Sanitària. L’acte tindrà lloc a la sala d’actes de l’Hotel d’Entitats (c. de la Rutlla, 22), a les sis de la tarda.
 
Resultats de la reforma psiquiàtrica a comarques gironines
 
Des de l’any 2005 i fins avui la població de les comarques de Girona s’ha incrementat en més de 100.000 habitants. El nombre de visites en els centres de salut mental d’adults ha crescut en cinc anys un 27%, i en els centres de salut mental infantojuvenil, un 52%. L’activitat hospitalària ha disminuït: un 15% les urgències i un 30% els ingressos d’aguts. Fa set anys que l’Institut d’Assistència Sanitària, empresa pública que gestiona la Xarxa de Salut Mental i Addiccions a Girona i Comarques, no ingressa de per vida a cap pacient a la llarga estada al Parc Hospitalari Martí i Julià (Salt). En l’actualitat només queden ingressades al Parc 35 persones d’edat avançada que hi han viscut gairebé tota la seva vida (usuaris institucionalitzats). Aquesta bones xifres s’han assolit gràcies a la reorganització de la xarxa comunitària d’atenció a la salut mental, a la creació de places residencials per a les persones amb trastorns mentals més greus i amb problemes d’habitatge o per a viure amb la seva família (un total de 28 persones en pisos i de 29 en llar residències, en el últims cinc anys), i a l’existència de centres de integració laboral, com ara DRISSA o La Fageda. La col·laboració de l’associació de familiars i de la Fundació Tutelar de les Comarques gironines ha estat cabdal.
 
Fins fa poques dècades el model d’atenció als problemes psiquiàtrics i psicosocials es basava en l’internament en psiquiàtrics durant llargs períodes de temps o de per vida. Aquestes institucions (manicomis) es caracteritzaven per oferir una atenció de tipus asilar i de custòdia. La permanència perllongada de les persones en aquests llocs constituïa un important factor de cronificació i deteriorament, a més de marginació i aïllament socials. Aquestes institucions es complementaven amb les unitats d’aguts dels hospitals generals docents cientistes orientades a l’estudi i recerca de les malalties i els símptomes, convertint el pacient en objecte d’estudi per ser retornat després a la institució psiquiàtrica.
 
Els processos de Reforma Psiquiàtrica iniciats als països desenvolupats (EEUU, França, Anglaterra i Itàlia) als anys 60 i 70, i a Catalunya la dècada dels 80, van articular la transformació de l’atenció a la salut mental en general, i a la població amb TMS, en particular proposant l’organització d’un nou model d’atenció basat en la comunitat. Concretament a comarques gironines, el model que l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) ha implantat en l’atenció pública a la salut mental i addiccions es basa en:
 
  • El desplegament dels recursos comunitaris, promovent l’accés a les intervencions en psicoteràpia i garantint la rehabilitació psicosocial en els trastorns més greus, facilitant l’accés a un habitatge digne, a una feina i l’accés a l’oci en aquells usuaris aquest comporta un impacte funcional com a conseqüència d’un trastorn mental greu.

  

  • La gestió des del territori, fomentant el desenvolupament de cada sector comunitari (comarques) i el treball coordinat i integrat per facilitar la continuïtat assistencial real, tant entre els diferents serveis de l’IAS com amb les diferents fundacions, associacions o institucions amb les quals es comparteixen processos d’intervenció als usuaris: l’escola, els serveis socials, l’atenció primària, les famílies, etc.

  

  • El model comunitari es basa en una xarxa integrada d’atenció a la salut mental per a adults i joves; a les addiccions, i a la rehabilitació. Cada comarca disposa d’un centre de salut mental d’adults, un d’infantil i juvenil, un centre de rehabilitació psicosocial, i un centre d’atenció a les drogodependències (des de l’any 2005). En l’atenció a la residència de persones amb TMS, l’IAS disposa de 10 pisos amb suport i d’una llar residència per a 29 usuaris. Amb l’impuls del Pla Director de Salut Mental i Addiccions, l’IAS ha consolidat programes específics per a problemes concrets: ludopaties, trastorns de conducta alimentària, psicoteràpia de gènere, psicosi incipient, cooperació amb els centres d’educació especial d’Ensenyament, cooperació amb Justícia (presons i justícia juvenil), suport a la llar, cooperació amb la xarxa de serveis socials i d’inserció laboral, suport a l’atenció primària, entre d’altres.

  

  • El foment de la formació continuada i la informatització de la xarxa i de la història clínica.

  

  • Estableix la Junta assistencial de salut mental com a l’òrgan de gestió fonamental, participada de tots els responsables interns i externs a l’organització (la direcció, els dispositius comunitaris, hospitalaris, l’atenció a les drogodependències, els serveis residencials, i els representants de la Fundació Tutelar de les comarques de Girona, l’associació de famílies, i de la Fundació Drissa, per a la inserció laboral).

  

 
9 d’octubre de 2012