El Govern aprova el Pla estratègic de recerca i innovació en salut 2012-2015

query_builder   16 octubre 2012 16:22

event_note Nota de premsa

El Govern aprova el Pla estratègic de recerca i innovació en salut 2012-2015

Un dels objectius principals d’aquest Pla és escurçar el període comprès entre els resultats de recerca i la seva aplicació a la pràctica clínica i de salut pública.
 
A Catalunya hi ha 20 centres que fan recerca en temes de salut i les publicacions catalanes representen el 2,35% de les publicacions mundials.
 
S’estima que unes 30.000 persones treballen en el sector de la R+D, que integra més de 480 empreses biotecnològiques, farmacèutiques, de tecnologies mèdiques innovadores i de serveis.
El Govern ha aprovat el Pla estratègic de recerca i innovació en salut 2012-2015 per posar rumb a les polítiques de recerca i innovació que afecten aquest sector. Un dels objectius del Pla és contribuir a escurçar el període comprès entre els resultats de recerca i la seva aplicació a la pràctica clínica i de salut pública, així com impulsar la innovació i la cultura de la translació entre els investigadors i els professionals de la salut per optimitzar els recursos de què es disposa i obtenir, entre d’altres resultats, noves teràpies, noves cures, noves tecnologies diagnòstiques, nous protocols assistencials, noves estratègies de prevenció o promoció o nous models organitzatius que siguin més eficaços i sostenibles.
 
El potencial de la recerca i innovació en salut
 
Del total de 47 centres CERCA de la Generalitat de Catalunya, 20 són de l’àmbit de la de salut; 9 d’aquests són instituts de recerca translacional (situats al voltant d’un hospital productiu en recerca), 2 són centres de recerca en salut pública, 4 són de recerca biomèdica bàsica i n’hi ha 5 més orientats a malalties (sida, leucèmia) o grups de malalties (càncer o malaltia cardiovascular). A més, també hi ha un centre en xarxa dedicat a la recerca en atenció primària i altres instituts de recerca hospitalaris.
 
La productivitat científica catalana de recerca en salut ha anat en augment al llarg dels darrers anys. De fet, fent una anàlisi de les publicacions es pot observar que les publicacions catalanes indexades representen el 2,35% del total mundial i el 7,67% d’Europa (i el 30% de l’Estat espanyol). D’altra banda, segons dades de l’informe SIR World Report 2010 (Scimago Institutions Rankings), els hospitals productius en recerca i els centres de recerca en salut de Catalunya se situen per sobre de la mitjana mundial pel que fa al seu impacte.
 
Ara bé, tot i aquesta relativa bona posició de la recerca, hi ha molta feina a fer quant a la transferència dels seus resultats, així com a la capacitat d’objectivar l’impacte de la recerca en la societat. Val a dir que la potencialitat del sector és, però, molt alta atès que, segons l’Informe Biocat 2011, en conjunt, el sector ocupa unes 30.000 persones, de les quals 18.000 (personal d’investigació i tècnic) es dediquen a tasques de R+D. Un sector que integra més de 480 empreses (biotecnològiques, farmacèutiques, de tecnologies mèdiques innovadores i de serveis), 435 grups de recerca, 80 centres de recerca, 57 infraestructures tecnològiques i serveis científics, 28 entitats de suport, 19 parcs científics, 15 hospitals, 9 grans infraestructures i 6 centres tecnològics.
 
 
Els eixos d’actuació
 
El Pla estratègic de recerca i innovació en salut 2012-2015 s’estructura en cinc eixos dels quals deriven les accions que s’han de portar a terme:
 
1.    Integrar les polítiques de recerca i d’innovació en salut amb les existents a Catalunya.
2.    Invertir eficientment en la recerca d’excel·lència en salut.
3.    Potenciar la BioRegió de Catalunya.
4.    Promoure la translació de coneixement i avaluar l’impacte de la recerca.
5.    Incentivar la innovació en les organitzacions sanitàries.
 
L’orientació estratègica d’aquest Pla s’emmarca dins l’Estratègia Europa 2020, que té com a nucli la inversió en recerca, innovació i emprenedoria, i constitueix una part crucial de la resposta europea a la crisi econòmica. És per això que les estratègies RIS3 (Research and Innovation Strategies for Smart Specialisation) de la Unió Europea de cada territori en són els elements clau. El Govern de Catalunya està desenvolupant actualment la seva estratègia RIS3 i aquest Pla estratègic s’hi adaptarà a mesura que es vagin definint les prioritats i actuacions per al període 2014-2020.
 
 
Els beneficis esperats
 
Dels cinc eixos d’actuació es deriven accions que redunden en productes com ara: a) el SIRECS, que és el sistema d’informació de la recerca en salut a partir del sistema d’informació universitari UNEIX; b) un polinomi o model de finançament per als instituts i centres de recerca en salut; c) un mapa de la recerca en salut a Catalunya; d) els informes Biocat biennals; e) una avaluació del retorn social de la recerca en salut; f) els instruments d’ajuda al lideratge i participació de la recerca catalana a Europa; g) figures de finançament d’investigadors; h) projectes de compra pública innovadora, o i) la creació d’un consell assessor per a la recerca i innovació en salut, entre d’altres.
 
Amb les accions descrites i els productes esmentats, al final del període d’aquest Pla estratègic s’espera obtenir:
·   Màxima transparència en la distribució de recursos als centres i instituts de recerca.
·   Assoliment de massa crítica i una eficiència més gran en la utilització dels recursos del sistema de recerca en salut.
·   Rendició de comptes més precisa del sistema de recerca en salut tant en l’àmbit de la comunitat científica i professional com dels ciutadans en general.
·   Augment de la visibilitat local i internacional de la recerca i la innovació en salut catalanes.
·   Increment de la recerca translacional i de la transferència de coneixement que han d’assegurar, per una banda, l’impacte en forma de millora assistencial i, per una altra, la generació de riquesa a través de la creació d’empreses derivades (spin-off), llicència de patents i contractes.
·   Més teixit empresarial emprenedor en el sector de la salut que esdevingui motor econòmic del país.