La consellera de Justícia, M. Pilar Fernández Bozal, ha assistit avui al lliurament de les distincions de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia, que s’atorguen anualment a diverses persones o entitats que s’han distingit en defensa de la figura dels jutges de pau, i que enguany ha coincidit amb la celebració del XXVè Aniversari de la seva fundació.

 

Enguany, l’advocat Francesc de Paula Caminal ha estat mereixedor de la Placa al Mèrit d’Or per la seva col·laboració decisiva amb l’Associació Catalana i per la pràctica d’actes rellevants en defensa de la justícia de pau. La presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, i el president de l'ACPJ, Xavier Ten li van lliurar el guardó.

 

L’Associació ha distingit també amb el lliurament de les medalles d’honor, per la seva dedicació a la justícia de pau, 13 jutges i jutgesses amb més de 20 anys de servei i més de 15 anys com a associats.

 

Fernández Bozal ha fet un recordatori, durant el seu discurs, de la important tasca que desenvolupen els jutges de pau i els ha reiterat que tenen també un paper fonalmental en l’ús del català a la justícia, encoratjant-los a animar els ciutadans a emprar el català amb normalitat quan s’adrecin a l’Administració de justícia.

 

Respecte a la nova Llei del Registre Civil, que entrarà en vigor el juliol de 2014, la consellera ha subratllat el nou paper que desenvoluparan els jutjats de pau, ja que amb aquesta nova regulació aquests podran actuar com a oficines auxiliars dels registres civils “aprofitant els recursos humans i materials, l’experiència dels jutges de pau i la de tot el personal que hi presta serveis”.

 

La consellera ha defensat fermament la continuïtat dels jutges de pau, sobretot  pel que fa al debat iniciat sobre la modificació de la demarcació i planta judicial i l’eliminació de partits judicials. “La Generalitat ja s’ha posicionat clarament en contra de la supressió de partits judicials que justifiquen la creació de tribunals d’instància, i des del Departament de Justícia -ha remarcat la consellera- pensem que aquesta creació hauria d’anar acompanyada del desenvolupament de la justícia de proximitat i com a reforç de la justícia de pau”.

 

L’acte, que ha estat presidit per la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, s’ha celebrat a l’Aldea (Baix Ebre) i ha comptat amb la presència del president del Tribunal Superior de Catalunya, Miguel Ángel Gimeno; l’alcalde de l’Aldea, Daniel Andreu; el president de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia, Xavier Ten, i la secretària de Relacions amb l’Administració de Justícia, Carme Virgili, entre altres.

 

 

Els jutjats de pau compten des de l’any 2010 amb l’aplicació Inforeg, que els permet realitzar tasques del Registre Civil de manera informatitzada. Actualment, un 91,9 % dels jutjats de pau treballen en aquet entorn tecnològic, i el 8,1 % restant està previst que ho faci abans d’acabar aquest any 2012.

 

Durant aquest any i fins al mes de setembre, els jutjats de pau de Catalunya han fet un total de 62.720 inscripcions i 70.427 certificats. En relació amb l’activitat dels registres civils de Catalunya, el 21,82 % de les activitats dels registres civils es fan als jutjats de pau.

El Departament de Justícia atorga anualment subvencions als ajuntaments de Catalunya amb jutjat de pau. Enguany la subvenció pressupostada és d’1.866.436,5 euros i la subvenció de l’any 2011 va ser d’1.866.800 euros.

La institució del jutge de pau va néixer el 1855 com a primer esglaó de l’Administració de justícia i constitueix, encara avui, el primer contacte del ciutadà amb el món de la justícia. El jutge de pau no té necessàriament una formació jurídica específica (i el seu perfil és el d’una persona amb seny, l’home bo que, per arribar a acords entre les parts, aplica tècniques de negociació basades en el sentit comú i en els costums de la gent del poble.)

 

El jutge de pau de cada població i el seu substitut són nomenats per un període de quatre anys per la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a proposta del Ple de l’Ajuntament corresponent i per majoria absoluta. Té competències en matèria penal (determinats supòsits de judicis de faltes) i en matèria civil i de registre civil. Entre les seves funcions principals, dins la jurisdicció, cal destacar l’activitat en matèria de registre civil del seu municipi i les tasques d’auxili judicial a altres òrgans judicials (exhorts).

 

A Catalunya hi ha 898 jutjats de pau. El Departament de Justícia els proveeix de mitjans materials directament i mitjançant subvencions que atorga als respectius ajuntaments per ajudar a sufragar les despeses de funcionament d’aquests òrgans judicials; paga la compensació que rep la persona de l’ajuntament que assumeix les funcions de secretari del jutjat de pau o, si el municipi té més de 7.000 habitans o altres circumstàncies com tenir un centre penitenciari al terme municipal, hi destina personal de l’Administració de justícia. 

 

Sant Cugat del Vallès, Viladecans, Castelldefels i Lloret de Mar són, per aquest ordre, els quatre municipis amb jutjat de pau que tenen més població actualment (dades del cens d’habitants referit a 1 de gener de 2011). També hi ha municipis amb poca població censada, però amb una important població flotant, sobretot en zones de la costa. Els jutges de pau de tots aquests municipis mouen un considerable volum d’assumptes.