L'exposició es pot visitar del 19 de desembre al 17 de febrer

El Palau Robert recorda Joan Fuster en el 50è aniversari del llibre "Nosaltres els valencians"

Els comissaris de la mostra atendran els mitjans de comunicació el 18 de desembre, a les 17 hores

query_builder   13 desembre 2012 11:58

event_note Nota de premsa

L'exposició es pot visitar del 19 de desembre al 17 de febrer

El Palau Robert recorda Joan Fuster en el 50è aniversari del llibre "Nosaltres els valencians"

Els comissaris de la mostra atendran els mitjans de comunicació el 18 de desembre, a les 17 hores

El Palau Robert de Barcelona exposarà la mostra commemorativa “Joan Fuster. Nosaltres, els valencians. 1962-2012” en escaure’s el 50 aniversari de l’aparició del llibre que porta aquest nom, un brillant assaig d’història política, social i cultural, i el 90è aniversari del naixement de l’escriptor i intel·lectual valencià. L’exposició es podrà visitar del 19 de desembre al 17 de febrer.
probert
La Generalitat de Catalunya se suma a la commemoració històrica de la publicació “Nosaltres als valencians” amb aquesta exposició itinerant produïda per la Universitat de València, que té com a comissaris Ferran Carbó i Francesc Pérez i Moragon, membres de la càtedra Joan Fuster de l’esmentada Universitat, i Brígida Alapon responsable de la Casa Joan Fuster de Sueca.
L’acte inaugural tindrà lloc el 18 de desembre, en un acte presidit pel conseller de Cultura en funcions de la Generalitat, Ferran Mascarell. També hi assistiran el director general d’Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovès; els comissaris Ferran Carbó i Francesc Pérez i Moragon; el vicerector de Cultura de la Universitat de València, Antoni Ariño, i el comissari de l’Any Fuster a Catalunya, Agustí Colomines.
El mateix dia, els comissaris de la mostra atendran els mitjans de comunicació a les 17 hores.
La vigència del pensament de Joan Fuster
L’exposició “Joan Fuster. Nosaltres, els valencians. 1962-2012” demostra que el pensament i la figura de Joan Fuster són plenament vigents, per la seva capacitat d’anàlisi i de reflexió més enllà dels fets conjunturals. S’hi dóna a conèixer a través de la documentació conservada per l’autor, qui era Joan Fuster, el 1962, a més d’algunes dades sobre el procés d’elaboració del llibre, el ressò immediat que va obtenir i les dificultats amb la censura de l’Estat franquista amb què es va enfrontar a partir d’un moment determinat.
Durant aquests cinquanta anys, el llibre ha tingut una trentena d’edicions conegudes, en català, i tres en castellà. El seu ressò ciutadà, i també entre historiadors, sociòlegs, economistes i polítics, ha estat enorme. Aquest fet s’ha manifestat en tota mena de referències escrites, a favor o en contra, de revisió a càrrec d’especialistes –ben lògica, tractant-se d’una obra amb tants anys d’existència– o de debat polític i parapolític. En la tria de documents exposats o reproduïts en el catàleg, deliberadament s’ha optat per reduir aquestes referències a les cronològicament immediates a l’aparició del llibre.
A més, s’ha volgut donar a conèixer una part molt significativa del llegat material de Fuster, encara poc conegut. La seva casa, de Sueca –la Casa Joan Fuster–, no és encara una institució plenament accessible per al públic, tot i que s’hi està treballant activament de fa temps per fer-ne un centre d’estudi, entorn de l’obra i la personalitat de l’escriptor, però també entorn de la gran quantitat de materials documentals i bibliogràfics llegats per ell i cedits pel seu hereu, Josep Palàcios, a l’Ajuntament de Sueca. També s’hi podrà trobar la seva correspondència, propietat de la Biblioteca de Catalunya, d’acord amb el testament de Fuster. Així, s’ha seleccionat una sèrie d’obres d’art col·leccionades per l’escriptor –molt sovint regals dels autors–, entre les quals hi ha peces –pintures, escultures, gravats i dibuixos– que anaren constituint part inseparable de l’entorn físic en què l’escriptor va viure i va treballar. Es tracta d’obres de Manolo Gil, Joan Miró, Antoni Tàpies, Manuel Hernández Mompó, Andreu Alfaro, Rafael Armengol, Artur Heras, Joan Ponç, Equipo Crónica, Equipo Realidad, Antonio Saura, Joan-Pere Viladecans, Albert Ràfols Casamada, Josep Maria Gorris, Josep Renau, Manuel Boix, Josep Pla Narbona, Carlos Edmundo de Ory, Jaume Pla, i Joan Cardells, entre altres.