govern

El TES impulsa la modificació del PDU de la Val d'Aran per preservar el patrimoni arquitectònic i cultural

query_builder   27 març 2013 17:57

event_note Nota de premsa

El TES impulsa la modificació del PDU de la Val d'Aran per preservar el patrimoni arquitectònic i cultural

El director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, ha presentat avui al Consell Comarcal d’Aran el document d’objectius i criteris de la modificació del Pla director urbanístic (PDU) de la Val d’Aran que impulsa el Departament de Territori i Sostenibilitat (TES). Els canvis tenen per objectiu garantir l’autonomia municipal i preservar l’arquitectura tradicional aranesa.
El Pla director urbanístic de la Val d’Aran, aprovat el mes de juny de 2010, inclou els nou municipis de la vall: Bausen, Canejan, Les, Bossòst, Arres, Vilamòs, Es Bòrdes, Vielha i Naut Aran. La seva informació pública i els recursos presentats amb posterioritat a la seva aprovació van posar de manifest la preocupació del territori per alguns aspectes que podien vulnerar el principi d’autonomia municipal i les competències dels ajuntaments.
 
En atenció a aquesta situació, el Departament de TES va decidir el 2011 modificar el PDU i precisar la interpretació dels preceptes del Pla que generaven més dubtes en el territori. Així, els principals canvis que recull el document d’objectius i propòsits són els següents:
 
  • Parc territorial del Garona. Potencia aquest àmbit, tot vetllant per la continuïtat del corredor fluvial. Així, la modificació del PDU proposa uns criteris d’intervenció a l’entorn de la Garona que es basen en la promoció dels valors patrimonials i històrics, en la recuperació i cura de l’àmbit, la millora de l’accessibilitat i la compatibilització amb les activitats legalment implantades.
 
  • Equipaments. Fixa com a directrius en el document els equipaments de caràcter territorial, sens perjudici que aquests últims també puguin ser precisats en el marc del planejament municipal tant pel que fa a la seva mida o posició i, justificadament, la seva supressió.
 
  • Espais de protecció patrimonial. Explicita amb més èmfasi que són els ajuntaments, mitjançant figures de planejament de diferent abast, els encarregats de concretar els límits d’aquests entorns de protecció, els quals tenen un caràcter únicament indicatiu.
 
  • Infraestructures viàries. Afegeix, entre els traçats proposats que hauria de prendre en consideració l’estudi informatiu del Ministeri de Foment, l’alternativa de desdoblament de l’N-230, que consisteix en una via segregada en la seva totalitat pel marge esquerre del riu Garona i amb origen al marge esquerre de la capçalera del riu Nere.
 
  • Precatàleg de la xarxa patrimonial. Fa palès que l’elaboració dels catàlegs dels béns a protegir és una competència municipal i que el precatàleg del Pla proporciona només elements d’orientació.
 
  • Normativa d’edificació. Admet que, tot i la obligatorietat dels paràmetres constructius més rellevants,  els paràmetres edificatoris es puguin adaptar, justificadament, a les característiques pròpies de cada àmbit territorial.
 
  • Era Bordeta. Possibilita que el propi municipi reguli el sòl d’Era Bordeta a través del seu POUM, tot formulant propostes d’equipaments o d’activitats econòmiques sempre que aquestes no tinguin usos residencials i garanteixin una correcta inserció territorial.
 
  • Infraestructures d’accessibilitat i de serveis tècnics. Posa de manifest que les infraestructures legalment admissibles en sòls no urbanitzables (instal·lacions d’esquí, serveis tècnics, accessos a nuclis) es podran tramitar mitjançant els instruments urbanístics adients i es regularà en la legislació urbanística i sectorial corresponent.
 
  • Reconeixement d’assentaments preexistents. Preveu, quan estigui justificat per algun objectiu d’interès públic, que algun d’aquests assentaments es pugui incloure en una delimitació de sòl urbà amb una ordenació que asseguri el manteniment del seu caràcter.
 
  • Manteniment i preservació de les bordes. Fixa els criteris d’ús i recuperació de les construccions agro-ramaderes per afavorir-ne la preservació per raons arquitectòniques, històriques, ambientals, paisatgístiques o socials. Aquests criteris s’inclouen en un document tècnic consensuat pel Departament de TES, els ajuntaments de la Vall, el Consell General de l’Aran, el col·lectiu de tècnics amb presència a la Vall i la Comissió d’Auvitatge de l’Aran.