Aquests actes han estat organitzats conjuntament pel Memorial Democràtic de la Generalitat (del Departament de Governació) i per l’Ajuntament de Barcelona, amb motiu del 75 aniversari de l’afusellament de Carrasco i Formiguera , a Burgos, per part de l’exèrcit franquista.
La vicepresidenta també ha estat acompanyada pel director del Memorial Democràtic de la Generalitat, Jordi Palou-Loverdos, i el director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Miquel Puig.
L'homenatge ha inclòs la inauguració al Castell de Montjuïc de l’exposició “Manuel Carrasco i Formiguera. Una vida per la llibertat”, que ha comptat amb la intervenció dels fills del polític, Rosa Maria i Raimon Carrasco. La mostra es pot visitar fins al 30 de juny. La vicepresidenta també ha assistit a l’acte institucional d’homenatge celebrat el mateix dia al vespre al Centre Cultural Francesca Bonnemaison de Barcelona.
Una vida per la llibertat
Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona, 1890 – Burgos 1938) és un dels màxims exponents del nacionalisme català d’arrel cristiana de la primera meitat del segle XX. Va dedicar la vida al recobrament absolut dels drets nacionals de Catalunya i a la salvaguarda dels valors cristians, de la justícia social i del sistema democràtic. La lluita pels grans objectius de pàtria, llibertat i fe li van causar tres consells de guerra, dues denúncies militars, una sanció governativa i una sentència de mort.
Advocat de formació, va militar a Acció Catalana i a Unió Democràtica de Catalunya, formacions polítiques des de les quals va defensar el catalanisme i la legalitat republicana. Fou elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona l’any 1920, després d’haver-se presentat a les eleccions com a independent per la Lliga. Va ser represaliat per Primo de Rivera per la seva oposició a la dictadura.
Amb l’adveniment de la II República el 14 d’abril de 1931, Carrasco va entrar a formar part del govern presidit per Francesc Macià, com a conseller de Sanitat i Beneficència. Diputat, després, a les Corts Constituents de la República, va defensar aferrissadament l’Estatut de Núria aprovat a Catalunya. El règim franquista va executar-lo el 9 d’abril de 1938, després de ser condemnat en un judici sumaríssim per un tribunal militar.
