Durant dos mesos, s’ha dut a terme reunions de treball en el si de les dues Comissions de Treball (esport escolar i esport universitari) amb la participació de 200 representants dels agents i institucions dels dos sectors, que han portat a la realització d’una proposta final de projecte que finalment s’ha dividit en dos: el Pla Estratègic de l’Esport Escolar de Catalunya i el Pla Estratègic d’Esport Universitari de Catalunya.

Com ha explicat Ivan Tibau, la creació d’aquest Pla, amb un primer horitzó del 2020, partia del canvi de paradigma producte de la delicada situació que viu el país, que obliga a proposar models sostenibles de gestió, organització i coordinació dels diferents agents que intervenen en la promoció de l’oferta d’activitats en esport escolar i en esport universitari. “En uns moments de dificultats econòmiques com els actuals hem de fer aquella feina que habitualment és més difícil de fer, com ara planificar i buscar les màximes més eficients amb el concurs de tots els agents de cada sector”. “Hem vist que amb pocs diners també es poden fer coses”, ha subratllat.

 

El secretari general de l’Esport ha afegit que els Plans “ens permeten disposar d’un punt de partida i de referència per anar avançant, tot i que és un primer assaig ambiciós, que es troba subjecte a una anàlisi més profunda i que la realitat del dia a dia també ens ajudarà a anar confirmant o esmenant”, a la vegada que ha agraït el suport i implicació de totes les persones i institucions que han treballat per fer realitat el projecte.

 

En relació al Pla Estratègic d’Esport Escolar, el punt de partida és la necessitat de redefinir els programes “Jocs Esportius Escolars de Catalunya” i “Pla Català d’Esport a l’Escola”, que promou la Generalitat de Catalunya conjuntament amb els consells esportius i els centres educatius, aprofitant els seus actius i mantenint l’oferta d’una iniciació i pràctica físicoesportiva amb un objectiu  educatiu i de formació integral dels infants i adolescents entre 3 i 18 anys. És per aquest motiu que s’acorda denominar-lo com a esport escolar, i no com a esport en edat escolar.

 

Els reptes que marquen aquest pla són garantir la pràctica de l’esport escolar amb igualtat i sense cap discriminació, millorar l’oferta d’activitats d’esport escolar fora de l’horari lectiu, establir un gran pacte nacional per l’esport escolar de Catalunya, i visualitzar i posar en valor el model que promou l’esport escolar compartint-lo de forma interactiva entre tots els seus agents i entitats promotores. Per això, s’han establert 15 línies estratègiques amb 80 plans d’actuació repartits en 4 àmbits (oferta d’activitats esportives escolars, models de gestió i sinergies de l’esport escolar, recursos econòmics, materials i humans, i mitjans de comunicació i noves tecnologies).

 

Pel que fa al Pla de l’Esport Universitari, l’objectiu és treballar per fer visible l’esport universitari dins dels àmbits d’actuació de la pròpia administració esportiva, una tasca impulsada conjuntament entre la Secretaria General de l’Esport i el Consell Interuniversitari de Catalunya, amb totes les universitats catalanes. El document presenta propostes estratègiques per a una actuació conjunta que afavoreixi una política esportiva universitària que potenciï una pràctica fisicoesportiva formativa i saludable.

 

Un cop debatuda la realitat d’aquest sector, els reptes que planteja el Pla són millorar l’oferta d’activitats de l’esport universitari dins i fora de l’horari acadèmic, proposar els indicadors i requeriments bàsics per a la creació d’una oferta que faci incrementar els practicants un 20% en els propers 8 anys, cercar el compromís de totes les institucions i entitats promotores per a l’aportació dels recursos necessaris, i visualitzar l’esport universitari i el model que el promou de forma interactiva. En aquest àmbit, els experts han fixat 16 línies estratègiques i 66 plans d’actuació repartits en 3 àmbits (organització d’activitats fisicoesportives, organització i recursos, i mitjans de comunicació i noves tecnologies).

 

 

Per tirar endavant aquest ambiciós projecte d’esport escolar i universitari, la Secretaria General de l’Esport ha volgut integrar en el Consell Directiu les institucions i agents més representatius dels dos sectors. Pel que fa a la Generalitat de Catalunya, en formen part el Departament d’Economia i Coneixement, el Departament d’Ensenyament, el Departament de Salut, el Departament de Benestar i Família, la Direcció General de Joventut i la Secretaria General de l’Esport.

 

Per part de les entitats i organitzacions esportives, hi són la Unió de Consells Esportius de Catalunya, l’Agrupació Esportiva d’Associacions Esportives Escolars, la FAPAC (Federació d’AMPAs de Catalunya), l’Associació de Joves Dinamitzadors de Catalunya, i el Col·legi de Llicenciats en Educació Física i Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport de Catalunya. Quant a les universitats, s’hi inclouen la Universitat de Barcelona, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat Ramon Llull. Finalment, el Consell Directiu també compta amb membres de les corporacions locals, com ara l’Associació Catalana Municipis, l’Ajuntament de Barcelona i les 4 Diputacions catalanes.

 

En la presentació d’avui també hi han estat presents el director del Consell Català de l’Esport, Gerard Figueras; el subdirector general d’Activitats Esportives i Infraestructures, Oriol Marcé; el director de l’Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya, Agustí Boixeda, i els representants territorials a Barcelona (Santi Siquier), Tarragona (Gemma Solé), Lleida (Josep Ramon Solsona), Girona (Josep Pujols) i les Terres de l’Ebre (Cinta Espuny), juntament amb representants de tots els agents que han intervingut en l’elaboració del Pla.