El president Mas amb Max Cahner, el juny de l'any passat

Comunicat del president Artur Mas amb motiu de la mort de Max Cahner i Garcia, conseller de Cultura 1980-1984

query_builder   14 octubre 2013 15:30

event_note Nota de premsa

Comunicat del president Artur Mas amb motiu de la mort de Max Cahner i Garcia, conseller de Cultura 1980-1984

·        “Sentia que la seva missió era crear estructures al servei d’una cultura catalana que calia salvar, completar i projectar”
El president Mas amb Max Cahner, el juny de l'any passat
El president Mas amb Max Cahner, el juny de l'any passat
Ens ha deixat l’editor, historiador i polític Max Cahner i Garcia, nascut a Bad-Godesberg (Alemanya) el 1936, primer conseller de Cultura de la Generalitat restablerta, el 1980. La seva obra és fonamental per establir els fonaments del Govern català en matèria cultural: seu és el disseny del departament i seva l’arrencada d’infinitat de projectes per estructurar una cultura que somiava completa. Un treballador incansable i rigorós al servei de la reconstrucció del seu país, a salvar el nostre patrimoni i donar resposta als nous reptes. A aquesta missió va consagrar la seva infinita capacitat de treball, la seva immensa capacitat intel·lectual i el seu rigorós caràcter germànic.
 
Era un capdavanter excepcional, amb una gran virtut d’engrescar i una capacitat de treball quasi sobrehumana. Empeltat d’humanisme clàssic, tenia una cultura enciclopèdica. Desacomplexat i audaç, els que el coneixien sabíem del seu caràcter dur. Germànic, clarivident, tossut, intel·lectualment potent, rigorós, geniüt, exigent i amable són adjectius amb què el descriuen amics i col·laboradors: el primer d'arribar a la feina i el darrer de marxar-ne.
 
Cahner era un intel·lectual que va anar a la política a fer un servei. La seva tasca l’entronca amb noms com Enric Prat de la Riba, president de la Mancomunitat i seny ordenador de Catalunya; i Ventura Gassol, conseller de Cultura de la Generalitat republicana. Un cas més de català on van coincidir l’intel·lectual i l’home d’acció, com en el propi Prat. Amb la seva labor, Cahner va reprendre el projecte cultural noucentista.
 
Tant des de la societat civil com des de l’Administració pública, sentia que la seva missió era crear estructures al servei de la cultura catalana, que calia salvar, completar i projectar: una enciclopèdia, una editorial, museus, biblioteques, arxius, un teatre nacional. Així, empreses culturals com Serra d’Or, Edicions 62, Curial, la Gran Enciclopèdia Catalana, el Congrés de Cultura Catalana, Televisió de Catalunya, Catalunya Ràdio, el Teatre Nacional, l’Arxiu, la Filmoteca, quedaran per sempre units al seu nom.
 
El seu projecte de gestió cultural era clar i estructurat, avançat, de caràcter europeu, molt pensat, als antípodes del provincianisme i el folklorisme al qual alguns ens haurien volgut reduir. Global, en el sentit que ell, que venia de l’elit, hi va incorporar la cultura popular i tradicional, dignificant-la; amb vocació de projecció internacional. I amb uns col·laboradors pensats i triats.
 
De la seva acció cal destacar l’inici de la normalització lingüística del català, feta amb idees clares i obtenint el consens social i polític. Aquesta tasca en pro de la convivència i la justícia social es materialitzà en accions com el nomenament d’Aina Moll com a primera directora general de Normalització, la campanya “El català, cosa de tots” o el curs multimèdia “Digui, digui”, que encara avui es recorden. Fou, en aquest sentit, un enllaç molt eficient amb el País Valencià i les Illes Balears, i també la Catalunya del Nord.
 
Després de sortir del Govern, la seva acció política es va centrar a aconseguir que Catalunya assumís i exercís el seu dret a decidir. Així, com a diputat per CiU va aconseguir que el Parlament de Catalunya votés per àmplia majoria el seu dret a l’autodeterminació. Sense la seva labor de molts anys, sovint poc o mal compresa, no hauria estat possible l’esclat d’energia i il·lusió que viu el nostre país en aquests temps.
 
En la reunió convocada per a demà, el Govern tenia previst atorgar a Max Cahner la Medalla d’Or de la Generalitat, el màxim reconeixement institucional. Així es farà, perque s’afegeixi a la Creu de Sant Jordi que va merèixer el 1996.   
 
 
Palau de la Generalitat, Barcelona 14 d’octubre de 2013
 
 

1  

Imatges

Artur Mas i Max Cahner

Artur Mas i Max Cahner 647