El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, acompanyat del director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Domènec Vila, així com del conseller delegat de l’empresa pública Promotora d’Exportacions Catalanes (PRODECA) i director general de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), Jordi Bort, del director dels Serveis Territorials del Departament a Barcelona, Marià Morera, i juntament amb el secretari general de Salut Pública, Antoni Mateu, ha presidit aquesta tarda, a la seu de l'antiga fàbrica Moritz a Barcelona, la presentació de la primera fase de l’Estudi Nutricional del Corpus del Patrimoni Culinari Català, l'inventari més complet que mai s’ha fet de la gastronomia tradicional catalana.

 

També han intervingut en la presentació del treball d'investigació, que realitzen els programes de Nutrició i Sistemes Alimentaris de la UOC, la directora general de la Fundació Institut Català de la Cuina i la Cultura Gastronòmica (FICCG) i impulsora del projecte, Pepa Aymamí, el doctor Xavier Medina, director del Departament de Sistemes Alimentaris, Cultura i Societat de la UOC, i la doctora Alícia Aguilar, directora del Màster Universitari en Nutrició i Salut de la UOC.

 

L’Estudi Nutricional del Corpus del Patrimoni Culinari Català sorgeix de la col·laboració entre la UOC i la FICCG per a desenvolupar programes de cooperació acadèmica, recerca i innovació al voltant de la cuina catalana tradicional. L’Estudi, que forma part del cos científic i de coneixement que sustenta la Candidatura Cuina Catalana Patrimoni de la Humanitat que la FICCG presentarà a la UNESCO, demostra que les receptes de cuina tradicional catalana del Corpus (inventari més complert i exhaustiu del nostre patrimoni gastronòmic) formen part d'un sistema culinari saludable i equilibrat i que, per tant, "menjar  en clau catalana és menjar en clau saludable".

Així, el conseller ha obert la seva intervenció destacant que la cuina tradicional catalana fomenta una alimentació saludable i equilibrada, que “tenim un sistema culinari saludable i equilibrat” i que l’estudi donarà encara més contingut a la Candidatura Cuina Catalana Patrimoni de la Humanitat, alhora que permetrà recuperar i/o promocionar receptes culinàries tradicionals, en saber que són nutritives i saludables”.

 

Josep Maria Pelegrí també ha volgut remarcar la col·laboració universitat-sector privat com a via per a diferenciar-se i augmentar valor i que la investigació és útil, i es fa arribar al gran públic a través del web i d’una forma amena i fàcil. “Aquest estudi s’afegeix i aporta valor a la gran tasca d’identificació, documentació, investigació, transmissió i conservació del patrimoni culinari català que realitza la FICCG des de fa molts anys”, ha dit.

Pelegrí ha insistit que “la cuina catalana gaudeix d’un estat esplèndid, en els deu últims anys ha viscut una autèntica revolució qualitativa i quantitativa, és més professional i amb més capacitat tractora, i compta noms reconeguts internacionalment i amb una nova generació de cuiners amb molt talent que empeny fort i amb ganes de fer-se un lloc. Ens n’hem de sentir orgullosos”.

 

El conseller ha volgut fer palès, quant a la cuina tradicional, que “una cosa és la tradició i l’altra l’immobilisme. La tradició ben entesa és motor de canvi, d’evolució amb fonament. I els catalans sempre hem tingut un esperit obert i hem estat receptius a tot allò que portaven els nouvinguts, els veïns, les noves tendències,... La cuina ha entrat a formar part de la cultura de masses, i el cuiner ha esdevingut personalitat pública, prescriptor, celebritat, personatge de culte,... La cuina cada cop té més adeptes: hobby, interès, retorn als orígens, a les arrels, al tornar a fer nosaltres,... Aquestes dues tendències s’han d’aprofitar, tant per als nostres productes, com per a posicionar millor la nostra cuina a nivell internacional.  La cuina catalana ha situat Catalunya a l’aparador del món, amb l’estol de la cuina mediterrània”.

 

En aquest punt, Josep Maria Pelegrí també ha fet referència a l’alimentació i al fet que “cuina i camp no s’entenen l’un sense l’altra; la nostra cuina és un reflex del que cultivem i criem aquí. Les padrines, sovint amb pocs recursos i amb els productes que els donava l’hort, feien uns menjars boníssims, que avui sabem, científicament, que són molts sans. Els productors han apostat per la qualitat i la innovació, i els cuiners han contribuït a recuperar i revaloritzar el patrimoni agroalimentari i han ajudat a posicionar tant Catalunya com els seus productes en els mercats internacionals. La qualitat dels aliments està condicionada a la distància entre productors i consumidors, cada cop més es compra productes de quilòmetre 0 i de qualitat certificada, la venda de proximitat està en auge”.

 

Pelegrí ha fet una crida a què “tots els que es dediquen a aquest ram facin d’ambaixadors de la gran quantitat de bons productes que tenim i de la imatge del país”, i ha subratllat els trets essencials de “la nostra cultura del menjar com ara l’estacionalitat, amb els productes de temporada, l’origen del producte, la taula i el seu entorn, és a dir, el vesant social, la qualitat, la inquietud, la voluntat d’anar més enllà, el ser saludable i equilibrada, produeix benestar”.

 

Finalment, el conseller ha constatat la necessitat de fer pedagogia: dels hàbits alimentaris, del consum de productes i d’on provenen, ha encoratjat la segona fase del projecte, en què el patrimoni culinari català entrarà a les escoles gràcies a la col·laboració del Departament d’Ensenyament; alhora que ha refermat “el nostre compromís amb la candidatura a Patrimoni de la Humanitat perquè diu molt del nostre caràcter, del nostre compromís amb la qualitat, amb el país i amb la defensa i promoció de les nostres produccions i, per extensió, de la nostra agricultura”, ha conclòs.

 

 

També ens podeu seguir a través de facebook.com/agricultura.cat i twitter.com/agriculturacat.