La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, ha fet avui la cloenda de la Comissió Interinstitucional de polítiques de joventut de Catalunya, on s’ha validat aquest projecte i s’ha elevat al Consell Rector del Pla Nacional de Joventut per a la seva aprovació definitiva
 
El Pla d’Actuació Territorial de Polítiques de Joventut 2016 (PATJ-2016) ha rebut avui l’aval de la Comissió Interinstitucional de polítiques de joventut i quedarà ara pendent de que el Consell Rector del Pla Nacional de Joventut en faci la seva aprovació definitiva.
 
La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, ha fet avui la cloenda d’aquest acte, que ha congregat a representants del món local –ajuntaments i consells comarcals–, entitats municipalistes i representants de la Direcció General de Joventut del Departament de Benestar Social i Família.
 
Què és el PATJ?
 
El Pla d’Actuació Territorial o PATJ és una de les principals eines de desplegament del Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2020 (PNJCat-2020), el document que proposa un seguit de reptes, estratègies i objectius per a la millora de l’emancipació i de la participació activa en l’entorn dels joves de Catalunya.
 
El PNJCat-2020 s’organitza a partir de tres grans projectes: el Projecte Govern, el Projecte Jove i el Projecte Territori. I dins el Projecte Territori és on s’està impulsant el PATJ-2016, el document que planifica i recull les prioritats del món local, que marca uns objectius a assolir pels ens locals i que permetrà impulsar unes polítiques integrals de joventut des de la proximitat i amb perspectiva territorial.
 
Procés de treball durant el 2013
 
Durant l’any 2013 s’han dut a terme un seguit d’accions vinculades al Projecte Territori amb l’objectiu d’elaborar el PATJ-2016 i per donar l’impuls necessari per posar en marxa el conjunt d’òrgans de coordinació a nivell territorial per desplegament del Projecte territori.
 
Els objectius de treball, han estat detectar, per una banda, les prioritats en l’acció del món local en matèria de polítiques de joventut atenent als principals problemes i necessitats juvenils amb perspectiva territorial; i per l’altra, detectar les dificultats en la intervenció per tal d’establir les eines de suport necessàries per desenvolupar el model català de polítiques de joventut i veure com cadascun dels agents implicats pot contribuir en el seu desplegament.
 
Per poder dur a terme aquesta feina, la construcció de continguts s’ha centrat a nivell polític. És a dir, que els òrgans que han participat en l’elaboració del PATJ-2016 han estat les taules comarcals –amb regidors de joventut– i les taules de demarcació –amb consellers comarcals de joventut–. Tanmateix, aquests òrgans de presa de decisions, han comptat amb un seguit d’aportacions tècniques prèvies que han servit com a base pel debat i la construcció de propostes.
 
Els continguts treballats per les diferents taules s’ha analitzat i sintetitzat tècnicament per tal d’elaborar el PATJ-2016 com a document estratègic del món local. Aquesta proposta tècnica ha estat la que avui ha estat aprovada per la Comissió Interinstitucional de polítiques de joventut.
 
Síntesi de les prioritats marcades pel món local
 
Al llarg de tot aquest procés s’han detectat un seguit d’aspectes que han de ser prioritaris pel desplegament del PNJCat amb perspectiva territorial i que seran els elements on centrar esforços de cara a l’any 2016 (període de vigència del PATJ-2016). Aquestes prioritats, expressades en termes de problemàtiques o necessitats juvenils o de les polítiques de joventut, marquen els reptes on centrar esforços durant els propers anys.
 
Els grans àmbits de treball que es pretén prioritzar en l’acció de joventut durant els propers anys, segons el món local, són les següents:
 
  • Impacte i la incidència de les polítiques de joventut
  • Ocupació juvenil i millora de l’ocupabilitat de les persones joves
  • Fracàs i abandonament escolar i millora de la transició escola treball
  • Conductes de risc i millora dels hàbits de salut
  • Eines per canalitzar la participació i implicació de les persones joves en els seus territoris
  • Equilibri territorial
  • Eines metodològiques de les polítiques de joventut en l’àmbit local
  • Emancipació juvenil i l’accés habitatge
  • Convivència i la cohesió
  • Cultura i oci dels i les joves
  • Informació, comunicació i accés als recursos públics