La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha exposat davant la comissió d’Ensenyament i Universitats del Parlament algunes de les novetats per al proper curs escolar 2014-2015. Demà els centres educatius rebran els documents per a l’organització i la gestió per al curs que ve que inclouran, entre d’altres aspectes d’organització horària, de currículum i del paper del consell escolar del centre.

 

La consellera ha avançat que davant el paper que la llei estatal LOMCE atorga als consells escolars dels centres, Catalunya mantindrà la participació d’aquests en la vida d’escoles i instituts. Així, si bé el director mantindrà la competència, haurà de comptar amb un informe preceptiu del consell escolar per afavorir el consens i la participació: “Així es permet garantir el principi de participació reflectit a la Constitució i també la potestat del director. Hi ha una tradició a Catalunya aprovada al seu dia pel Parlament, una tradició participativa i compartida per tots els agents del centre que afavorim que pugui continuar”.

 

També en referència a la LOMCE, Rigau ha avançat que el decret que desplega el currículum encara no està enllestit, i que en el document els centres podran trobar les orientacions respecte la matèria. I en aquest sentit, ha ressaltat que el currículum continuarà amb l’organització competencial que des de cursos anterior treballa el Departament d'Ensenyament.

 

El document que demà es publicarà també reflectirà l’organització horària de les matèries, i s’estableixen els horaris mínims recomanats per Ensenyament, així com una distribució horària recomanada per a l’etapa d’educació primària.

 

Una altra de les novetats per al proper curs és l’oferta dels programes de formació i inserció –els actuals PQPI-: “No volem prescindir d’uns cursos adreçats a uns alumnes que es quedarien sense res, creiem que és una bona iniciativa i continuarem treballant amb el Departament d’Empresa i Ocupació i amb els municipis preveient aquestes iniciatives formatives”.

 

La titular d’Ensenyament ha exposat que a l’educació secundària obligatòria es continuarà treballant en el Pla Intensiu de Millora i ha avançat que s’impulsarà el servei comunitari per als alumnes d’aquesta etapa: “Volem que desenvolupin un projecte amb entitats col·laboradores de servei a la societat. És obligatori fer-ho, els hem de fer descobrir l’altruisme i l’empatia, la importància del treball en el tercer sector”. Rigau també ha explicat que a tercer de primària els alumnes realitzaran una prova d’avaluació, de caràcter orientador i que no suposarà la creació de cap rànquing de centres, en substitució de l’avaluació de diagnòstic.  

 

Rigau ha fet referència a les auditories pedagògiques que s’han realitzat aquest curs en un centenar de centres on hi havia 8.000 alumnes que no superaven les competències bàsiques avaluades a sisè de primària: “Hem actuat sobre aquests centres, perquè l’objectiu de la qualitat ha de ser un objectiu per a tothom. La qualitat també s’incorpora a la programació i és la garantia de les competències bàsiques”.

 

En la intervenció la consellera també ha expressat la tasca feta en matèria de cohesió social, a través de la distribució entre l’escola pública i la concertada de l’alumnat amb necessitats educatives especials – ja sigui per discapacitat o per a nouvinguts-. I ha exposat que 4 de cada 5 nens de procedència estrangera són nascuts a Catalunya. La directora general d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa, Meritxell Ruiz, ha explicat que els alumnes amb necessitats educatives especials tipus A –per discapacitat- es manté estable tot i que ha baixat el nombre d’alumnes de P3, i que si abans el 78% d’aquests alumnes anaven a la pública ara el percentatge és del 75%. Pel que fa a les matriculacions, Ruiz ha exposat que el 93% dels alumnes han aconseguit la primera opció de preinscripció, i que s’han matriculat 2.800 alumnes menys a educació infantil i 800 més a ESO respecte el passat curs.

 

Pel que fa a la construccions i edificis escolars, el director general de Centres Públics, Antoni Llobet, ha avançat que al llarg del 2014 s’acabaran 27 construccions i hi ha 26 més en procés. Al final del curs actual s’eliminaran 55 mòduls provisionals i el curs començarà amb 21 mòduls més que l’inici de curs passat. També ha concretat que si el curs 2009-2010 hi havia un total de 119 centres completament en mòduls, el curs que ve en seran 97.

 

Irene Rigau també ha exposat els principals eixos per dur a terme la planificació escolar, que té com a principal objectiu, tal i com estableix la LEC, garantir l’accés d’educació als ensenyaments universals o gratuïts. Alhora, ha explicat com en els darrers cursos, el canvi demogràfic ha influït en la planificació: “Un altre element important és el canvi de tendència no només per disminució de naixements, sinó perquè ara el padró esta per sota del cens. No arriben noves criatures. Això explica part de la dificultat de quadrar la planificació”. Ha recordat també que la programació s’ha fet en col·laboració amb els ens locals.

 

En el mateix marc de la programació, la titular d’Ensenyament ha recalcat que “sempre que una família ha demanat pública li hem donat escola pública, i al revés no sempre ho hem pogut dir. És un criteri bàsic que s’ha garantit”.

 

La consellera Irene Rigau també ha volgut tenir durant la compareixença unes paraules d’homenatge al professor Jaume Cela, que enguany es jubila, i al catedràtic emèrit Jaume Sarramona, que també finalitza aquest curs la seva tasca docent.