La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, ha reiterat durant el Ple del Parlament que s’ha celebrat avui que "la territorialització dels fons del 0,7% de l'IRPF destinats a finalitats socials ha estat una reivindicació constant del Govern de la Generalitat des de l’any 1998".

 

Responent a una interpel·lació sobre aquest tema, Munté ha recordat que el 0,7% de l’IRPF “permet crear uns fons que es destina a finançar programes d'interès social, impulsats per les entitats i ONG's i dirigits als sectors més vulnerables de la societat”. Munté ha afegit que “són els ciutadans els qui, marcant la corresponent casella en la seva declaració, decideixen a què volen destinar el 0,7% dels seus impostos”.

 

La consellera de Benestar Social i Família ha lamentat, però, que la solidaritat de les ciutadanes i els ciutadans de Catalunya no té un "just retorn", ja que "cada any, més de 20 milions d’euros de l’IRPF dels catalans no retornen a Catalunya". Munté ha recordat, que "l’any  2013 Catalunya va aportar el 25% del total de la recaptació estatal (52 milions d’euros) de l’IRPF i només en va rebre en concepte de subvencions el 14% (29,7 milions d’euros)".

La consellera de Benestar Social i Família ha recordat que Catalunya "disposa de competències exclusives en matèria de polítiques socials i per això sempre hem manifestat la nostra voluntat de gestionar els fons provinents del 0,7 %”. Munté també ha recordat que “és a Catalunya on un major percentatge de declarants marca la casella de finalitats socials en la seva declaració de la renda". Concretament l’any 2013 un 48% dels contribuents va fer-ho, "mostrant activament la seva solidaritat. Aquest és el percentatge més alt d’entre totes les comunitats autònomes i està 12 punts per sobre de la mitjana de l’Estat".

 

Tornant al marc jurídic que dóna suport a aquesta reivindicació, Neus Munté ha recordat que l'Estatut de Catalunya recull la competència exclusiva d ela Generalitat sobre l’assistència social, activitat de foment, joventut, serveis socials, voluntariat, menors i promoció de les famílies.

 

L’any 1992, el Tribunal Constitucional va dictar sentència en la que s’establia que l’Estat pot destinar fons a subvencions en matèries de competència exclusiva de les comunitats autònomes, especificant-ne la destinació i regulant les seves condicions essencials d’atorgament, fins on ho permet una competència genèrica, bàsica o de coordinació, però sempre ha de deixar marge a les comunitats per concretar l’afectació o el destí, o al menys, per desenvolupar i complementar la regulació de les condicions d’atorgament de les ajudes i la seva tramitació.

 

Així mateix, indicava que correspon a les comunitats autònomes la gestió de les subvencions sobre competències exclusives de la comunitat, de manera que, per regla general, aquesta gestió no es pot consignar en favor d’un òrgan de l’administració de l’Estat o bé, d’un organisme intermediari d’aquesta.