Pel president, es tracta de donar un senyal clar que “volem fer-ho junts, de comú acord des de l’àmbit de la iniciativa o el lideratge empresarial i des dels poders públics”.

 

En el decurs de la seva intervenció, e cap de l’Executiu ha defensat la necessitat de recuperar el pes del sector industrial al voltant del 20% de cara al 2020. “El nostre objectiu és estar damunt d’aquest estàndard europeu”, perquè “la nostra realitat també era més alta, i per tant hem perdut pistonada en el camp industrial i ara ens cal recuperar-ne una part”.

 

Així, ha assegurat que “ens hem de prendre molt seriosament no només la recuperació econòmica, sinó també la recuperació industrial a casa nostra”, que considera que s’està produint, però “cal que agafi el màxim impuls possible”.

 

En aquesta línia de recuperació, el president ha emmarcat “la necessitat d’aprofitar totes aquelles coses que segur passaran a casa nostra, en algunes de les quals ja fa anys que es treballa i ara es veuen el fruits”. Així, ha reclamat que “siguem capaços d’articular bé tot això per situar Catalunya en el nivell que li pertoca des del punt de vista de l’economia industrial”.

Entre aquestes oportunitats de futur, el cap de l’Executiu ha citat el futur corredor ferroviari  mediterrani, que, ha dit, “permetrà tenir ben connectats els grans ports catalans amb l’exterior”. Pel president, de la millora clara de les infraestructures i la connexió amb Europa en “depèn la competitivitat logística de moltes empreses d’aquest país” i per això, ha ressaltat, “des d’aquest Govern ens hem partit el braç perquè això fos possible”.

 

El president ha recordat l’amenaça que aquests dies havia planat sobre els ports catalans i que “sembla que s’ha controlat”, i ha posat en relleu l’acord que s’està ara negociant amb el Govern espanyol per tal que “si tenim ports rendibles, una part d’aquests rendiments, a més a més d’invertir-se dintre del mateix port, es puguin invertir en les connexions d’aquests ports amb l’exterior”.

 

Com a segon repte de futur, Artur Mas ha especificat “l’increment molt notable de recursos de la Unió Europea per a tots els fons estructurals, i en especial cap a temes de competitivitat empresarial i industrial”. El president Mas ha subratllat que en aquest tema “tenim una gran oportunitat com a país, ja que la tipologia de la nostra economia ens afavoreix”, i ha aclarit que l’augment de recursos per aquesta via pot ser del 40 o el 50%.

 

El president ha destacat també el paper que l’aeroport de Barcelona pot exercir en el futur de l’economia catalana, i ha fet especial èmfasi en el fet que “el Prat serà l’aeroport de referència del sud d’Europa”. “No estem en aquest punt encara, però estem molt a prop de donar el tomb”, ha assegurat, i ha recordat que “en alguns sentit ja és així, quan s’observa que pel que fa al tràfic origen-destí l’aeroport de Barcelona està clarament per endavant”.

 

El cap de l’Executiu ha detallat també altres de les oportunitats de les quals s’ha de treure profit com és “el reforçament de l’atractiu de Catalunya, i concretament de Barcelona com a ciutat, per atraure persones i activitats de fora”; o també “l’increment significatiu del coneixement d’idiomes per part de la gent jove”, i “la potenciació de la Formació Professional Dual”. En aquest últim punt, Artur Mas ha demanat “una gran implicació de les empreses del país”  ja que ha ressaltat “és un tema estrictament de competitivitat  empresarial i les economies europees més obertes ja fa dècades que tenen aquest tema resolt”.

 

Durant l’acte, en el qual també hi ha intervingut el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, s’ha referit a la indústria com a “gran factor de cohesió social i territorial”, que assegurarà un “creixement estable i sostenible i ens farà superar aquest entorn volàtil, competitiu i canviant”. El conseller s’ha mostrat confiat que “Catalunya pot ser de nou un país referent al món per la seva indústria” i ha explicat que la nova estratègia industrial parteix d’un canvi conceptual i s’estructura en 7 àmbits sectorials. Això, ha dit, “permetrà multiplicar els resultats de les polítiques instrumentals clàssiques, ja que les estratègies d’internacionalització i innovació s’adaptaran a cadascun dels àmbits definits”.

 

Per Puig, les aportacions que al pla definit per la Generalitat han fet 1.700 empreses demostren “que s’ha de canviar el marc d’actuació” i definir les estratègies conjuntament. “La indústria aporta un seguit de valors per aconseguir una societat més justa i equitativa”, ha sentenciat Puig.

 

La Generalitat de Catalunya ha definit una nova estratègia per al creixement que situa la indústria com a motor de l’activitat econòmica del país i la creació de nova ocupació. L’estratègia de política industrial, alineada amb el RIS3 que impulsa la Unió Europea, és una aposta per fer de Catalunya un país capdavanter a Europa a partir d’una tradició i base industrial sòlides, per tal de recuperar l’activitat industrial fins assolir, l’any 2020, que la indústria sumi el 25% del PIB.

 

Aquesta estratègia de política industrial és, per primer cop, sectorial, i s’estructura al voltant de 7 àmbits econòmics que tenen massa crítica, avantatges competitius i potencial de creixement per generar nova activitat econòmica i crear ocupació. 

L’estratègia s’ha definit després d’un treball conjunt entre la Generalitat, el teixit industrial i els agents econòmics, i es completa amb les aportacions del Consell Català de l’Empresa. A partir del setembre, cadascun dels 7 àmbits identificats disposarà d’un equip de treball format per representants del Govern i per les empreses més representatives que definiran un pla d’actuacions que orientarà els instruments de la política industrial. Les empreses tindran una presència majoritària amb la intenció que sigui el sector privat qui prioritzi les actuacions necessàries en cada àmbit.

 

 

 

Alimentació: aquest sector suma prop de 3.000 empreses a Catalunya que facturen conjuntament 23.877M€.  El programa d’impuls a la indústria agroalimentària vol crear una plataforma que millori la visibilitat conjunta del sector, potenciar la interrelació entre turisme i gastronomia i assolir cada cop una major diferenciació de producte.

Química, energia i recursos: Catalunya té un nombre important d’empreses químiques multinacionals en un sector que suma 15.890M€ de facturació. Així mateix, l’energia, l’aigua i els recursos donen feina a 84.000 persones i tenen un volum de negoci de 39.000M€. Les estratègies tractores d’aquest àmbit passen per reduir l’impacte ambiental de la indústria abaixant el consum energètic i el volum de residus i posicionar Catalunya com a referent per a solucions intel·ligents en entorns urbans, industrials i agrícoles.

Sistemes industrials: aquest àmbit agrupa les empreses que són proveïdores dels processos productius d’altres empreses manufactureres: components, sistemes i béns d’equip. Suma prop de 70.000 treballadors i 10.433M€ de facturació. Les estratègies definides busquen millorar l’estructura i la visualització del sector i aportar solucions cap al client, integrals i personalitzades.

Indústries relacionades amb el disseny: comprèn els sectors de la moda i l’hàbitat, àmbits que han demostrat que la recuperació econòmica és possible sobre la base d’innovar, internacionalitzar i aplicar noves estratègies de negoci. Més de 6.500 empreses formen part d’aquest sector que factura 17.807M€. Les estratègies tractores passen, entre d’altres, per l’adaptació al gust del client amb productes personalitzats i amb rapidesa.

Indústries de la mobilitat sostenible: aquest sector suma més de 53.000 empreses catalanes, 47.309M€ de facturació i 213.000 treballadors. El programa d’impuls busca adaptar els vehicles i els sistemes de mobilitat a la Smart City, desenvolupar la indústria del vehicle elèctric, construir infraestructures que s’adaptin a aquests objectius amb una regulació àgil i aprofitar al màxim la capitalitat mundial del mòbil de Barcelona.

Indústries de la salut: àmbit que representa més de 4.000 empreses, prop de 100.000 treballadors i un volum de negoci de 33.357M€. El pla d’impuls d’aquest sector contempla el desenvolupament de producte propi per part de les empreses de cara a realitzar processos d’internacionalització, millorar els processos de transferència tecnològica i treballar l’àmbit de la medicina personalitzada.

Indústries basades en l’experiència: aquest sector agrupa tota l’activitat econòmica al voltant de la cultura, la comunicació, el turisme, l’esport i la creativitat funcional. Suma el 9,6% del PIB i el 14% dels ocupats a Catalunya. Les estratègies tractores passen per innovar en els formats culturals, turístics i creatius; valoritzar el punt de trobada entre esport i turisme i monetitzar els nous models de negoci i cercar un millor retorn econòmic dels continguts culturals.

 

A l’acte, que ha tingut lloc aquest migdia a l’Auditori Fòrum, també hi ha assistit el conseller de d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell,  i el secretari general del Departament d’Empresa i Ocupació, Xavier Gibert, entre d’altres personalitats.