En aquest sentit, subratllar que, a través de la Secretaria d’Universitats i Recerca, s’estan desplegant diversos instruments per afavorir l’impacte del coneixement al teixit productiu. És el cas del Pla de Doctorats Industrials, que enguany posa en marxa 75 nous projectes que s’afegiran als més de 70 ja en marxa.

 

Un altre exemple de la qualitat general del nostre sistema universitari, és el posicionament per primera vegada de quatre universitats catalanes entre les 100 millors del món de menys de 50 anys. Precisament, de les set universitats de l’Estat espanyol reconegudes en aquest rànquing (Times Higher Education, 2014), quatre són catalanes.

 

Pel que fa a la “sobrequalificació” dels titulats universitaris, el mateix informe de la Fundación CyD recull que la població graduada a Catalunya té un dels percentatges més alts d’adequació al mercat laboral, és a dir, desenvolupa funcions de nivell universitari.

 

En la línia de continuar avançant en l’excel·lència del sistema universitari català, la Secretaria d’Universitats i Recerca, tal i com va anunciar en seu parlamentària fa quatre setmanes, desenvolupa el Pla Serra Húnter de contractació de professorat excel·lent, incorporant en el mateix la figura del professor Serra Húnter Lector en l’estructura de tenure-track.

En relació als preus universitaris, l’informe de la Fundación CyD se centra exclusivament en els preus màxims, d’acord amb el model general espanyol i sense tenir en compte l’especificitat del model català. El model català es caracteritza per aplicar diferents preus –des de la gratuïtat fins al 25% del cost total dels estudis– en funció del nivell de renda i patrimoni familiar. Un sistema de preus estretament vinculat a una política de beques i exempcions que afavoreix el 40% dels estudiants de les universitats públiques catalanes. A més, l’estudi tampoc recull que el Govern manté congelats els preus els últims dos cursos mentre altres territoris de l’Estat continuen pujant-los o aplicant, com a mínim, l’increment de l’IPC.

 

Per últim, el propi estudi explica que en termes de producció científica Catalunya no perd excel·lència. De fet, convé recordar que amb el 0,1% de la població mundial, publica més de l’1% de la producció global. A més, pel que fa a la publicació en revistes de referència (Science i Nature, en període 2008-2012), el sistema català de recerca té un rati de 32 publicacions per milió d’habitants, només una menys que Israel però 10 més que Alemanya i 14 publicacions més que França. En aquest sentit, subratllar que el 60% de la producció científica catalana es realitza a les universitats.

 

 

* “Catalonia has strong and continually improving knowledge generation System (...) an insuficient Technology transfer System” (OCDE, 2010)