El Consell Assessor per la Transició Nacional (CATN) ha lliurat avui al Govern, en una reunió al Palau de la Generalitat, els vuit informes sobre el procés que restaven pendents: “Les relacions comercials entre Catalunya i Espanya”; “Autoritats reguladores i de la competència i estructures administratives exigides per la Unió Europea”; “La integració a la comunitat internacional”; “El poder judicial i l’Administració de justícia”; ”La seguretat social catalana”; “La successió d’ordenaments i administracions”; “La seguretat interna i internacional de Catalunya” i “La viabilitat fiscal i financera d’una Catalunya independent”. Amb aquests són divuit els informes que el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) ha entregat a l’Executiu.

 

El president del CATN, Carles Viver i Pi-Sunyer, acompanyat del conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha explicat, en roda de premsa, el contingut d’aquests nous informes que se sumen als deu que ja s’han presentat.

 

El Consell Assessor per a la Transició Nacional té l’encàrrec del President de la Generalitat i del Govern d’identificar i impulsar les estructures d’Estat i tots els aspectes necessaris per dur a terme la consulta sobre el futur polític de Catalunya.

 

El conseller de la Presidència ha remarcat  “la immensa feina” feta pel CATN a través de  53 reunions que han quedat plasmades en 1.366 pàgines, una feina que quedarà recollida en “el llibre blanc per a la transició Nacional” i que amb tota probabilitat podrà ser presentada el proper mes de setembre. El conseller de la Presidència ha insistit en la importància que “el conjunt de la ciutadania tingui a la seva disposició tota la informació necessària per escollir la seva legítima opció amb coneixement de causa de les conseqüències”.

 

Entre els informes entregats avui destaca el dedicat a la viabilitat fiscal i financera d’una Catalunya independent, que conclou que la independència de Catalunya, a més de representar la desaparició del dèficit fiscal (un 8% del PIB català de mitjana i uns 16.000 milions d’euros), aportaria “un clar benefici per a la Generalitat al poder disposar d’uns recursos de més cada any (guany fiscal) a l’entorn d’un 6% del PIB català” que podria tenir un “efecte multiplicador rellevant” sobre l’economia catalana, tal i com ha afirmat el president del CATN.

 

Per calcular les despeses i els ingressos addicionals que obtindria el nou Estat, que fa a partir de les balances de 2011, l’Informe empra el mètode del flux-monetari, llevat del cas de les despeses relatives a defensa i política exterior que considera més acurat fer servir el mètode del flux càrrega-benefici.

 

Segons conclou el CATN, el resultat és “un guany fiscal que, amb dades del 2011, hagués estat d’uns 11.600 milions, el que representa un 5,9% del PIB”.

 

Aquesta xifra s’obté després de fer diversos càlculs: una vegada quantificades les despeses i els ingressos públics addicionals d’una Catalunya independent, es posa de manifest que els ingressos són “notablement superiors a les despeses comptabilitzades, i proporcionen un guany fiscal de 5.810 milions d’euros per a les arques de la Generalitat”.

 

A aquesta quantitat “cal sumar 7.184 milions que el nou Estat deixaria de pagar en no haver de participar en la futura amortització del deute de l’Estat espanyol”. Hauria d’assumir la part del deute corresponent, però no el derivat de la futura amortització de la part del deute que correspondria a l’Estat espanyol.

 

Per contra, afegeix 1.400 milions, que és el “cost de les despeses que hauria assumir el nou Estat com a contribució per integrar a determinades organitzacions internacionals com la UE”.

 

Finalment, l’informe es planteja la qüestió fonamental de com podria finançar-se el nou Estat durant els primers mesos de funcionament si l’Administració tributària catalana no pogués exercir a ple rendiment la seva funció de recaptació d’impostos.

 

En un escenari de col·laboració amb l’Estat espanyol no hi hauria d’haver cap problema de finançament, ja que les noves competències a assumir haurien d’anar acompanyades dels corresponents recursos que provindrien dels impostos de l’Estat espanyol actualment recaptats a Catalunya, els quals passarien a ser del nou estat.

 

En cas de no acord, l’informe apunta un seguit de vies alternatives de finançament del nou Estat: sol·licitud de préstecs a entitats financeres, emissió de deute, emissió de bons... per fer front a les despeses inicials, que es quantifiquen en uns 4.500 milions d’euros mensuals.

 

 

Pel que fa a l’informe dedicat a la Seguretat Social Catalana, Viver i Pi-Sunyer ha assegurat que “el nou estat hauria d’estar en disposició de seguir pagant les pensions i les prestacions de la Seguretat Social de les persones que les estaven percebent”.

 

El CATN  considera que “des del primer moment” de la creació d’un eventual nou Estat català aquest ha de disposar d’un sistema de Seguretat Social “capaç” de pagar amb tota normalitat les pensions i altres prestacions de la seguretat social a les persones que el dia anterior les percebien, “en les mateixes condicions que fins ara, sigui quin sigui l’escenari en què es desenvolupi el procés d’independència”.

 

Des d’aquesta perspectiva, l’informe analitza, d’una banda, quina estructura orgànica, de govern i gestió, hauria de tenir la seguretat social catalana que caldria crear, quines funcions hauria de realitzar i com les hauria de portar a terme. I d’altra banda, analitza una qüestió específica però molt rellevant: la de la sostenibilitat econòmica de les pensions i, més concretament, de les pensions de jubilació.

 

L’informe també assenyala les dues vies per aportar els recursos necessaris, en cas que quan es proclamés la independència persistís l’actual dèficit de la Seguretat Social: en el cas d’un procés d’independència pactat, “una part del fons de reserva s’hauria de traspassar al nou Estat català i, en el cas d’un procés d’independència no pactat, o en el cas d’una negociació que s’allargués en el temps, uns anys més enllà de la independència efectiva, el nou Estat català “podria cobrir el dèficit amb els pressupostos ordinaris de la seva hisenda”. En aquest sentit, el president del CATN ha precisat en roda de premsa que “el saldo de la Seguretat Social a Catalunya ha estat tradicionalment millor que a la resta de l’estat espanyol amb superàvit des de 1997 fins el 2008” i ha afegit que “el superàvit a Catalunya sempre ha estat més important que a Espanya i quan hi hagut dèficit sempre ha estat inferior a l’espanyol”.

 

 

L’informe onzè del CATN, dedicat a les relacions comercials entre Catalunya i Espanya, posa en relleu la diversificació de les exportacions catalanes. En aquest sentit, el document dibuixa diversos escenaris de futur, tot recordant, en primer lloc, que els efectes d’una hipotètica independència de Catalunya sobre les relacions comercials amb Espanya “seran més intensos en els productes finals o de consum, que en els intermedis o de capital (i aquests darrers signifiquen els 2/3 de les exportacions des de Catalunya a la resta d’Espanya)”; i en segon lloc, que les exportacions catalanes “s’han produït usant productes intermedis importats de la resta d’Espanya, i de l’exterior”.

 

Considerant aquests factors, el guany fiscal anual per a la Generalitat seria tres cops més respecte la hipotètica pèrdua en PIB català a curt termini associada amb la caiguda del comerç català amb Espanya –que difícilment superaria el 2% i en un període sempre superior a un any. A més, a llarg termini, la capacitat dels exportadors catalans per innovar i competir serien molt més importants, així com les polítiques públiques que el nou Estat implementés per facilitar l’activitat productiva.

 

El document també recomana la diligència de les institucions públiques catalanes a l’hora de d’alleugerir les dificultats per a la creació d’empreses a Catalunya “amb la promoció d’un entorn més favorable al desenvolupament d’iniciatives econòmiques”.

 

Un altre dels aspectes analitzats pel CATN són les estructures legals i administratives de la Generalitat d’avui. Ho fa en l’informe dotzè sobre les autoritats reguladores, on estudia si en una Catalunya independent es compliria ja el Dret Europeu en diferents matèries. 

 

El document conclou que un eventual Estat català independent, si volgués ser membre de la UE, “hauria de crear les autoritats nacionals de regulació i de la competència exigides per la Unió i hauria de fer-ho d’acord amb els requeriments que imposa el dret europeu.” I puntualitza: “de fet, seria convenient que ho fes així fins i tot si estigues fora de la UE ja que les regles europees en aquesta matèria són molt àmpliament acceptades com a regles de bon govern en l’àmbit de la regulació de sectors de serveis.”

 

Durant la primera etapa de la construcció de l’eventual Catalunya independent –que és el període analitzat en aquest informe–, les exigències i orientacions de la normativa europea s’han d’aplicar “tenint en compte els principis de màxima estabilitat i simplicitat organitzativa i funcional pel que fa a les estructures reguladores”, ja que haurien de ser les institucions representatives del futur Estat català “aquelles que haurien de definir les característiques més permanents del disseny institucional d’òrgans reguladors i les seves funcions.”

 

Pel que fa als sectors de energia, telecomunicacions i transports, en el marc del que prescriuen les normatives de la UE, l’informe conclou que la “fórmula més senzilla” per organitzar durant el període de transició les funcions de regulació en els serveis d’energia, telecomunicacions i transport (ferroviari) seria “l’atribució a l’Autoritat Catalana de la Competència de les funcions relatives a la garantia de l’accés a la infraestructura”.

 

Pel que fa a la resta de funcions reguladores i supervisores, el document assegura que “la fórmula més senzilla durant el període de transició seria atribuir el seu exercici a estructures administratives de la Generalitat de Catalunya” i emfatitza que aquesta fórmula és només transitòria, “fins que es prenguin futures decisions de tipus més permanent.”

 

Els reptes i estratègies en el procés de reconeixement i integració en la comunitat internacional d’un eventual estat català independent centren el tretzè informe del CATN. Aquest document en complementa d’altres, com els dedicats al futur polític de Catalunya, a la internacionalització de la consulta i del procés d’autodeterminació i a les vies d’integració a la UE.

 

Aquest nou informe recorda que “a la pràctica, la comunitat internacional no ha condemnat, de forma general, la major part de casos de secessió” i puntualitza que “només ha considerat il·legals casos en què la secessió implicava la violació d’una norma imperativa del dret internacional”. Asegura també que el procés de creació d’un nou estat, a partir de la secessió “es consolidarà o no com un fet pràctic” i que “res no està predeterminat d’antuvi”.

 

Conclou que el fet que la secessió “no sigui a priori ni legal ni il·legal, no implica que no sigui important la forma com es produeix, les raons que la justifiquen i el treball de creació de confiança i d’interessos compartits per tal d’assegurar que la comunitat internacional no tingui cap dubte que la nova entitat compleix els requisits i condicions propis d’un estat”.

 

Concretament en el cas català, el CATN recomana que abans d’endegar un procés formal de demanda de reconeixement, seria convenient que el nou estat complís diversos requisits. En primer lloc, que estigués en condicions de mostrar que ho és, és a dir, que es compleixen els criteris i estàndards internacionals. Dit d’una altra manera, mostrar clarament que la població accepta majoritàriament la situació nova, que hi ha un territori definit i que una autoritat legítima exerceix de forma eficaç les seves competències.

 

En segon lloc, que cerqui, abans de la proclamació d’independència, possibles suports per al procés de reconeixement, amb eventuals valedors i impulsors, per tal d’assegurar-se per endavant un mínim de reconeixement, bilateral i multilateral. I en darrer lloc, que estableixi “una estratègia clara –progressiva, amb prioritzacions ben pensades, realistes i molt treballades–“ per anar aconseguint reconeixements bilaterals i multilaterals, entre altres.

 

El catorzè informe del CATN analitza l’administració de la justícia i el poder judicial. En aquest estudi assegura que “a partir de la proclamació d’independència deixarien de tenir jurisdicció a Catalunya els òrgans judicials estatals situats fora de Catalunya amb competència sobre tot el territori així com també el Tribunal Constitucional”. En aquest sentit, caldria assignar les funcions jurisdiccionals d’aquests òrgans, en tot allò que afecti Catalunya, a òrgans judicials catalans.

 

El document també conclou que l’organització actual dels òrgans judicials a Catalunya, amb la nova assumpció de competències que s’indica a l’informe, “podria restar bàsicament igual, amb l’excepció del Tribunal Superior de Justícia, que hauria d’adequar-se a la nova situació, encara que amb els mínims canvis possibles”. Entre aquests, hauria de considerar-se la divisió de l’actual sala civil i penal en dues sales diferents, una per cadascun d’aquests ordres jurisdiccionals; la creació, eventualment, d’una sala d’empara de drets fonamentals; i la constitució d’una sala de cassació.

En relació al govern del poder judicial, el CATN aposta, que des de la creació del nou estat fins a l’aprovació d’una nova Constitució seria necessari establir un sistema provisional, mitjançant la llei constitucional provisional. El document aclareix que en aquest cas, i a diferència del que succeeix en altres institucions i matèries, “no resulta possible la continuïtat amb el sistema actualment vigent”, ja que exigiria la creació d’un nou òrgan similar al Consell General del Poder Judicial, amb la qual cosa s’estaria prefigurant, “de manera difícilment reversible”, el nou model que hagués de determinar la futura Constitució catalana.”

 

Aquest informe, el quinzè elaborat pel CATN, aborda una qüestió especialment sensible: el del cobrament de les pensions i altres prestacions de la Seguretat Social. Com diu l’estudi, “des del primer moment” de la seva creació, ha de disposar d’un sistema de Seguretat Social “capaç” de pagar amb tota normalitat les pensions i altres prestacions de la seguretat social a les persones que el dia anterior les percebien, “en les mateixes condicions que fins ara, sigui quin sigui l’escenari en què es desenvolupi el procés d’independència”.

 

Des d’aquesta perspectiva, l’informe analitza, d’una banda, quina estructura orgànica, de govern i gestió, hauria de tenir la seguretat social catalana que caldria crear, quines funcions hauria de realitzar i com les hauria de portar a terme. I d’altra banda, analitza una qüestió específica però molt rellevant: la de la sostenibilitat econòmica de les pensions i, més concretament, de les pensions de jubilació.

 

Des del punt de vista orgànic, d’entre les moltes consideracions que fa l’informe destacar la relativa a la necessitat de crear, al més aviat possible, una Agència Catalana de la Seguretat Social, que comptaria amb unes dues-centes oficines, quatre mil treballadors i un pressupost de personal de 130 milions d’euros.

 

Pel que fa la sostenibilitat de les pensions de jubilació es constata, en primer lloc, que el saldo del sistema de la Seguretat Social a Catalunya ha estat tradicionalment millor que a la resta de l’Estat espanyol. Així, per exemple, a Catalunya la Seguretat Social va tenir sempre superàvit des de 1997 fins a 2008, mentre que a la resta de l’Estat els superàvits s’han produït únicament entre 2003 i 2007. A més, quan hi ha hagut superàvit sempre ha estat superior a Catalunya que a la resta d’Espanya i quan a partir del 2008 s’ha entrat en dèficit –com a conseqüència de la crisi econòmica i l’augment de l’atur– el dèficit sempre ha estat clarament inferior. Concretament, el 2010 el dèficit a Espanya va ser del 25%, mentre que a Catalunya era d’un 8,6%. Per tant, una Seguretat Social Catalana estaria en millors condicions de fer front a les prestacions i en especial a les pensions de jubilació.

 

En segon lloc, l’informe es pregunta què succeiria si en el moment de proclamar-se la independència persistís l’actual dèficit de la Seguretat Social. L’informe assenyala les dues vies per aportar els recursos necessaris: per una banda, en el cas d’un procés d’independència pactat, en el repartiment d’actius i passius, “una part del fons de reserva s’hauria de traspassar al nou Estat català”. La proporció que correspondria a Catalunya dependrà de la negociació. Seria correcte considerar que s’ha d’atribuir a Catalunya la part del fons de reserva que es va dotar amb els superàvits de la Seguretat Social a Catalunya. Aquesta proporció seria considerable, atès que com hem vist, en els anys d’expansió la Seguretat Social va tenir els majors superàvits a Catalunya.

 

Per altra banda, en el cas d’un procés d’independència no pactat, o en el cas d’una negociació de repartiment d’actius i passius que s’allargués en el temps, uns anys més enllà de la independència efectiva, el nou Estat català “podria cobrir el dèficit amb els pressupostos ordinaris de la seva hisenda”.

 

En l’informe del Consell sobre la viabilitat fiscal i financera d’una Catalunya independent es mostra una estimació dels ingressos i les despeses de la hisenda d’una Catalunya independent per al període 2006-2011. Si Catalunya hagués estat independent en aquest període 2006-2011, un cop cobertes les despeses de l’actual Generalitat i les despeses de les competències estatals que haurà d’assumir, hauria disposat d’uns ingressos addicionals anuals d’11.198 milions d’euros de mitjana. Amb aquests ingressos addicionals nets, conclou el CATN, “no hi hauria cap problema per assumir el dèficit de la Seguretat Social mentre la situació de crisi es mantingués”.

 

El setzè informe del CATN dóna resposta a dues qüestions: la successió d’ordenaments i la successió d’Administracions entre l’Estat predecessor i l’Estat successor.

 

Pel que fa a la primera, l’estudi analitza com s’hauria de fer el trànsit entre el dret espanyol vigent fins al dia de la proclamació de la independència i el nou dret català vigent a partir del moment de la proclamació, sempre garantint la seguretat jurídica, la completesa del nou ordenament i la seva efectivitat.

 

La fórmula proposada pel CATN és la declaració immediata de la incorporació provisional al nou dret, per remissió, de disposicions procedents d’altres ordenaments i especialment del dret espanyol, amb les modificacions o adaptacions concretes que siguin imprescindibles, i l’establiment d’un programa de treball legislatiu, detallat i precís, adreçat a dissenyar la estratègia i les mesures per anar substituint, amb ordre i sistematicitat, el vell ordenament per un de nou que respongui exclusivament a les necessitats de la nova realitat social i política.

 

La segona qüestió a què dóna resposta l’informe és la de la substitució de l’Administració espanyola, tant de la central com de la descentralitzada a Catalunya, per una nova Administració exclusivament catalana. També en aquest cas, l’objectiu principal és garantir el “principi de continuïtat dels serveis públics” que es presten als ciutadans. El CATN analitza la substitució des de la perspectiva dels mitjan materials però, sobretot, dels mitjans personals: en definitiva dels funcionaris estatals radicats a Catalunya que podrien incorporar-se a la Administració catalana i, molt especialment, a la subrogació de l’administració del nou estat en el lloc de l’Estat en els molt nombrosos contractes subscrits per l’Estat amb altres Administracions i amb subjectes privats radicats a Catalunya.

 

D’entrada cal afirmar que, en l’actualitat, en la successió de contractes entre les Administracions s’aplica el principi general de la subrogació automàtica i general de l’Administració successora en els drets i deures de l’Administració predecessora respecte dels drets i obligacions dels contractistes.

 

Tanmateix, aquesta regla general admet excepcions o modulacions en funció de la enorme casuística que plantegen els molts diversos tipus de contracte (per seu contingut, extensió territorial, grau d’execució al llarg d ela vida del contracte, caràcter públic i privat, etc...) i també en funció de les clàusules particulars de cada contracte.

 

Per aconseguir una “successió administrativa ordenada i exitosa” en tot allò que afecti terceres persones (personal al servei de l’Administració, contractistes, subjectes privats que exerceixin funcions públiques, ciutadans que tinguin procediments iniciats o drets reconeguts per l’Administració, relacions amb altres Administracions o amb altres ens públics i privats), el CATN proposa la creació d’una comissió paritària.

 

L’objecte del dissetè informe del CATN és analitzar les principals estratègies i actuacions que hauria de realitzar un eventual Estat català independent a l’hora de garantir la seva seguretat interna i internacional. En concret, l’estudi es centra en les actuacions a realitzar durant el període de transició nacional i els primers mesos de construcció d’un eventual nou Estat català. Tanmateix, a l’informe també s’apunten “reptes de la construcció d’un nou sistema de seguretat, interna i internacional de llarga durada”

 

En primer lloc, s’estudien les premisses, les pràctiques i els models que caracteritzen els sistema de seguretat interna i internacional dels estats a l’actualitat. En aquest sentit, en l’elaboració de l’informe, s’han tingut en compte els canvis dels darrers anys: des de les amenaces fins a les formes de fer-los front, i en definitiva, com s’ha difuminat la distinció entre seguretat interna i externa o internacional, entre altres.

 

En segon lloc, s’analitzen les característiques fonamentals del sistema de seguretat vigent a Catalunya i els reptes nous que haurà d’assolir ja que en seguretat interna només exerceix avui una part de les funcions que corresponen a un Estat “normal” (avui una part d’aquestes funcions les realitza l’Estat) i sobretot haurà de fer front a les funcions pròpies de  la seguretat externa o internacional, àmbit en el qual no hi té pràcticament cap experiència.

 

Finalment, es presenten les 14 estratègies principals que caldria adoptar per fer front als reptes estructurals com, per exemple, “integrar des del primer moment en totes les actuacions adreçades a la seguretat interna, els principis, valors, funcions i objectius presents als documents i estratègies de la UE”. A més, es preveuen 51 actuacions que s’haurien de realitzar en seguretat interna i internacionals.

 

En el marc de la seguretat internacional, segons el CATN, Catalunya haurà de resoldre, en el marc de la integració plena a la comunitat internacional molts temes relatius a la presència en organismes de seguretat, tractats sobre el tema i, sobretot, coordinació en matèria de seguretat. Temes que fins ara han estat competència de l’administració central.

 

Entre altres aspectes, l’informe analitza les relacions amb els EUA així com la pertinença a l’OSCE o l’OTAN, sempre “tenint com a punt de partida tot allò previst per als tractats, estratègies i diversos instruments i agències de la UE”.

 

Aquest mateix informa posa un especial accent en l’anàlisi dels diferents models per bastir una política de foment i construcció de la pau.

 

 

Finalment, el divuitè informe del CATN conclou que la independència de Catalunya, a més de representar la desaparició del dèficit fiscal (un 8% del PIB català de mitjana i uns 16.000 milions d’euros), aportaria “un clar benefici per a la Generalitat al poder disposar d’uns recursos de més cada any (guany fiscal) a l’entorn d’un 6% del PIB català” que podria tenir un “efecte multiplicador rellevant” sobre l’economia catalana.

 

L’estudi comença recordant que, en termes comparats, Catalunya és un territori de renda alta dins de l’Estat espanyol i també de la UE. En concret, segons l’IDESCAT, el 2013 Catalunya tenia un PIB per càpita un 23% per sobre de la mitjana espanyola i un 17% per sobre de la mitjana de la UE. Una Catalunya independent ocuparia el novè lloc entre els estats europeus en termes de PIB per càpita. Per al Consell, aquestes dades mostren que “la Generalitat seria completament viable fiscalment i financerament després de la independència de Catalunya, malgrat que hagués d’assumir noves competències, algunes tan rellevants com el sistema de la Seguretat Social”.

 

Tanmateix, l’objecte de l’informe es cenyeix a comptabilitzar l’impacte que una eventual independència tindria sobre els pressupostos de la Generalitat: quines despeses addicionals hauria de realitzar i quins ingressos addicionals tindria si tots els ingressos es quedessin a Catalunya: en definitiva quin seria el guany fiscal que es podria produir.

 

Per fer aquest càlcul es parteix de la informació que donen les balances fiscals de Catalunya amb el sector públic central espanyol, concretament de la balança de l’any 2011, que és la darrera que s’ha publicat.

 

Per calcular les despeses i els ingressos addicionals que obtindria el nou Estat, a partir de les balances de 2011, l’Informe empra el mètode del flux-monetari, llevat en el cas de les despeses relatives a defensa i política exterior que considera més acurat fer servir el mètode del flux càrrega-benefici.

 

Segons conclou el CATN, el resultat és “un guany fiscal que, amb dades del 2011, hagués estat d’uns 11.600 milions, el que representa un 5,9% del PIB”.

 

Aquesta xifra s’obté després de fer diversos càlculs: una vegada quantificades les despeses i els ingressos públics addicionals d’una Catalunya independent, es posa de manifest que els ingressos són “notablement superiors a les despeses comptabilitzades, i proporcionen un guany fiscal de 5.810 milions d’euros per a les arques de la Generalitat”.

 

A questa quantitat “cal sumar 7.184 milions que el nou Estat deixaria de pagar en no haver de participar en la futura amortització del deute de l’Estat espanyol”. Hauria d’assumir la part del deute corresponent, però no el derivat de la futura amortització de la part del deute que correspondria a l’Estat espanyol.

 

Per contra, afegeix 1.400 milions, que és el “cost de les despeses que hauria assumir el nou Estat com a contribució per integrar a determinades organitzacions internacionals com la UE”.

 

L‘informe completa l’estudi amb una referència a l’efecte multiplicador que el guany fiscal podria tenir sobre l’economia catalana, ja que els guanys es podrien dedicar bé a incrementar la despesa pública o bé a rebaixar els impostos.

 

D’altra banda, assenyala que l’increment d’algunes despeses, com les necessàries per crear el Banc central o els òrgans reguladors, podria tenir un efecte positiu sobre l’ocupació d’alta qualitat.

 

També s’apunten els beneficis econòmics que derivarien del que es denomina “poder de decisió” a l’hora de dissenyar polítiques públiques, especialment les econòmiques, tenint en compte exclusivament els interessos de Catalunya.

 

Finalment, l’informe es planteja la qüestió fonamental de com podria finançar-se el nou Estat durant els primers mesos de funcionament si l’Administració tributària catalana no pogués exercir a ple rendiment la seva funció de recaptació d’impostos.

 

En un escenari de col·laboració amb l’Estat espanyol no hi hauria d’haver cap problema de finançament, ja que les noves competències a assumir haurien d’anar acompanyades dels corresponents recursos que provindrien dels impostos de l’Estat espanyol actualment recaptats a Catalunya, els quals passarien a ser del nou estat.

 

En cas de no acord, l’informe apunta un seguit de vies alternatives de finançament del nou Estat: sol·licitud de préstecs a entitats financeres, emissió de deute, emissió de bons... per fer front a les despeses inicials, que es quantifiquen en uns 4.500 milions d’euros mensuals.

 

En tot cas, es preveu que aquest hauria de ser un “període transitori breu”, ja que el nou Estat hauria de tenir suficientment preparada l’Administració Tributària pròpia en el moment en el qual es proclami la independència del nou Estat.