En relació amb algunes afirmacions fetes des de l’entitat Ecologistes en Acció en algun mitjà de comunicació en relació a l’aprovació del Pla general de Política Forestal, aprovat el passat 17 de juny pel Govern de la Generalitat, el Departament vol fer constar la plena i absoluta legalitat del mateix, així com del procés de tramitació per a la seva aprovació que s’ha desenvolupat d’acord amb el marc competencial i normatiu vigent, com no pot ser d’una altra manera en totes les decisions que es prenen des del  Govern de la Generalitat.

 

 

L’anterior Pla General de Política Forestal va ser aprovat el 13 de setembre de 1994 amb una vigència de 10 anys.

 

Entre l’any 2002 i l’any 2006 l’antic Departament de Medi Ambient i Habitatge va iniciar la elaboració i tramitació d’un nou Pla General que havia de substituir l’anterior. La referida tramitació va quedar aturada a finals de l’estiu de 2006 atesa la dissolució del Parlament de Catalunya.

 

Al setembre de 2011 mitjançant la Resolució 275/IX, el Parlament insta al Govern a desenvolupar una política forestal d’aprofitament dels boscos i de gestió forestal avançada, amb l’objectiu de reactivar el sector forestal, de molt alt valor econòmic i ambiental.

 

Com a resultes de l’anterior, la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat del Departament d’Agricultura, va reprendre a començament del 2012 la tramitació del PGPF.

 

El 20 de març de 2013, la Resolució 27/X del Parlament de Catalunya, sobre el sector forestal, instava al Govern a aprovar i presentar al Parlament el Pla de política forestal per tal que, a més dels aspectes relatius a la cura del medi ambient, s’estudiïn, coneguin i plantegin les noves alternatives i possibilitats econòmiques que pot generar l’economia catalana, i que comportarien noves oportunitats a territoris d’arreu de Catalunya.

 

 

 

L’article 116.2.b) de la Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya atribueix a la Generalitat de Catalunya la competència compartida sobre la regulació i el règim d’intervenció administrativa i d’usos de la forest, dels aprofitaments  i els serveis forestals. En tant que competència compartida amb l’Estat, correspon a la Generalitat la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, en el marc de les bases que fixi l’Estat com a principis o mínim comú normatiu en normes amb rang de llei. En aquest sentit, la Llei estatal 43/2003, de 21 de novembre, de Forests, atribueix a les comunitats autònomes les competències que en matèria de forests i aprofitaments forestals, i les que en virtut d’altres títols competencials que incideixen en la Llei, tenen atribuïdes als seus Estatuts d’Autonomia.

 

Per la seva banda, la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya (modificada per la Llei 2/2014, de 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic), disposa que el Departament competent en matèria forestal ha d’elaborar plans de desenvolupament forestal per realitzar la política forestal, d’acord amb els criteris establerts per l’article. 1.1.

 

D’acord amb l’article 6 de la Llei forestal, els referits plans de desenvolupament forestal es classifiquen en dos tipus: el Pla General de Política Forestal i els Plans d’Ordenació dels Recursos Forestals (“PORF”) constituint, el primer, l’instrument de desenvolupament de planificació forestal superior en l’àmbit de Catalunya.

 

D’altra banda, en tant que pla territorial sectorial, la competència estatutària per aprovar el referit projecte de Pla general de política forestal es troba a l’article 149.1.b) de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que atribueix a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva en matèria d’ordenació del territori, i que inclou l’establiment i la regulació de les figures de planejament territorial i del procediment per tramitar-les i aprovar-les. En tal sentit, el marc normatiu vigent està constituït essencialment per la Llei 1/1995, de 16 de març, per la qual s’aprova el Pla territorial general de Catalunya, i la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial.

 

D’acord amb l’article 17 de la Llei 23/1983, els plans d’incidència territorial que elaboraran els Departaments de la Generalitat tindran el caràcter de plans territorials sectorials i es formularan quan el Consell Executiu ho determinarà.

 

El Pla de Govern 2013-2016 s’articula entorn set grans eixos, un dels quals-Desenvolupament sostenible i cohesió territorial- preveu, com a objectiu protegir, ordenar, conservar i gestionar correctament el patrimoni natural de Catalunya. Una de les actuacions previstes és el Pla general de política forestal.

 

D’altra banda, l’article 19 de la Llei 23/1983 disposa que correspon a cada Departament elaborar el plans territorials sectorials de las seva competència, i que el Departament de Territori i Sostenibilitat ha de col·laborar amb el departament responsable en l’elaboració del pla territorial sectorial.

 

A més, d’entre les directrius previstes per a la protecció dels sòls d’especial interès forestal previstos al Pla Territorial general de Catalunya, es contempla l’impuls de la redacció del pla territorial sectorial corresponent definit a la Llei forestal com a PGPF.

 

La competència del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (“DAAM”) per impulsar i elaborar el projecte deriva de la Disposició Transitòria segona de la Llei 6/1988 i de l’article 3.9.7 del Decret 200/2010, de 27 de desembre, de creació, denominació i determinació de l’àmbit de competències dels departaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, que atribueix a aquest Departament l’exercici de les atribucions pròpies de l’Administració de la Generalitat en l’àmbit dels boscos i la biodiversitat.

 

 

La tramitació a seguir per a la seva elaboració i aprovació ha de respectar els requisits aplicables als plans territorials sectorials, i el previst expressament per la Llei 6/1988.

 

 

Pel que fa al projecte de Pla general, i atenent al seu contingut, es desprèn que la seva elaboració respon a la potestat de planificació de l’administració. A més, en aquest cas no es dona la doble condició d’acte de planificació territorial i de norma reglamentària especifica en el seu àmbit d’actuació i que es pot atribuir a altres plans territorials sectorials; per la qual cosa el Pla general analitzat no té caràcter normatiu i es considera ajustat a dret la seva aprovació mitjançant Acord de govern.

 

La elaboració del Pla territorial sectorial requereix que el Govern determini la seva formulació (article 17 Llei 23/1983). En tal sentit, en data 19 de març de 2013 el Govern va adoptar l’Acord de formular el PGPF com a pla territorial sectorial.

 

L'acord de Govern d’aprovació del Pla s’acompanya del propi Pla i de la Memòria justificativa de 27 de maig de 2014 i de l’Informe d’impacte pressupostari, econòmic i social de data 23 de maig de 2014 elaborats per la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat.

 

En virtut de l’article 19.3 de la Llei 23/1983 el Departament de Territori i Sostenibilitat ha de col·laborar amb el Departament responsable en l’elaboració del Pla sectorial i emetre un informe preceptiu. A l’expedient analitzat consta el corresponent informe de data 4 de maig de 2014 emès per la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme.

D’altra banda, l’article 7.3 de la Llei 6/1988 estableix que es consulti la idoneïtat del Pla amb altres departaments, amb el Centre la Propietat Forestal i amb les entitats i els organismes afectats, i s’elevi al Consell Executiu per a ésser aprovat.

 

En tal sentit, el projecte- acompanyat de la documentada que composa el Pla - ha estat sotmès al tràmit d’audiència interdepartamental.

 

En data 28 de maig de 2014 el Centre de la Propietat Forestal ha emès el seu informe, de conformitat amb l’article 7.3 de la Llei forestal i l’article 4.b) de la Llei 7/1999, de 30 de juliol, del Centre de la Propietat Forestal.

 

Les entitats i organismes afectats han estat consultats a través de la Taula intersectorial de la fusta creada per l’art. 69 de la Llei forestal i constituïda per l’Ordre de 5 de febrer de 1990, per la qual es constitueix la Taula Intersectorial Forestal. A tal efecte, consta a l’expedient l’acta de la reunió de Taula intersectorial forestal núm 1/2012, de 12 de juny, l’ordre del dia de la qual va incloure la presentació del Pla general. També consten incorporades a l’expedient les al·legacions realitzades per part d’alguns dels membres de la referida Taula, així com la valoració per part de la Direcció general competent.

 

Com a Pla dels previstos a l’annex 1 de la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes, el Pla general analitzat s’ha de sotmetre al procés d’avaluació ambiental de plans i programes. En tal sentit, s’incorpora a l’expedient l’Informe de Sostenibilitat Ambiental, la Memòria ambiental i la resolució de data 30 de maig de 2014 del Secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat atorgant la conformitat a la Memòria ambiental, condicionada a la incorporació de determinades prescripcions.

 

La referida Resolució de l’òrgan ambiental ha estat presa en consideració per la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat, mitjançant informe de data 4 de juny de 2014.

 

D’altra banda, consta a l’expedient l’informe d’impacte pressupostari emès en data 26 de maig de 2014 per la Subdirecció General de Gestió Econòmica, Contractació i Patrimoni de la Direcció de Serveis del DAAM.

 

En base a l’anterior, s’ha emes informe pel Departament d’Economia i Coneixement.

 

Així mateix, el projecte requereix de l’informe del Consell de Protecció de la Natura (art.35.3 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals) i que va ser sol·licitat en data 19 de febrer de 2014. En tal sentit, consta a l’expedient l’informe provisional emès per l’esmenat Consell. No obstant, considerada la naturalesa d’òrgan col·legiat del Consell de Protecció de la Natural, es requereix que l’informe provisional sigui sotmès a la Comissió permanent del Consell per assolir el caràcter definitiu, tal i com disposa l’article 5.3.d) del Decret 239/1986, de 4 d’agost, sobre el Consell de Protecció de la Natura.

 

D’altra banda, el projecte de PGPF ha estat informat favorablement per la Comissió de Govern Local en la sessió celebrada el dia 5 de juny de 2014, segons consta al certificat de la mateixa data emès per la secretària de la Comissió.

Un cop finalitzats el tràmits esmentats i valorades les observacions rebudes, s’ha d’elevar la proposta al Consell Tècnic, de forma prèvia a l’aprovació de l’Acord per part del Govern.

 

Un cop aprovat el Pla, el Govern ha de donar compte al Parlament de la seva aprovació.

 

 

 

D’acord amb l’article 18 de la Llei 23/1983, els plans territorials sectorials han de contenir: una estimació dels recursos disponibles; una estimació de les necessitats i dels dèficits, territorialitzats en el sector corresponent; determinació de les prioritats d’actuació, i la definició d’estàndards i normes de distribució territorial.

 

Per la seva banda, l’article 7 de la Llei 6/1988 estableix el contingut del PGPF:

 

-       Una classificació els terrenys forestals i determinar-ne l’ús.

-       Determinar i assenyalar les zones susceptibles d’ésser declarades de repoblació obligatòria, de perill d’incendis o d’altres classificacions especials fonamentades en la utilitat pública i l’interès social.

-       Els mètodes, les directrius i els programes per a la recerca, la formació i la divulgació forestals, amb especificació dels resultats a obtenir.

-       Les directrius per a fomentar i millorar la producció forestal i la indústria de transformació.

-       Les estratègies generals per a conservar el patrimoni natural i l’ús social i recreatiu dels terrenys forestals

-       Els esquemes generals de compatibilitat entre la silvicultura i la producció agro-pecuària-principalment pel que fa la repoblació de terrenys agrícoles marginals i al desenvolupament de l’activitat forestal en les explotacions agrícoles.

-       Les condicions per revisar la unitat mínima de producció forestal.

-       Les àrees forestals d’alt risc d’incendi, amb la delimitació d’uns perímetres de protecció prioritària

 

La pròpia Llei forestal preveu que la vigència màxima del Pla general és de deu anys, el qual pot ésser revisat o modificat pel Govern a proposta del conseller del departament d’agricultura, ramaderia, pesca, alimentació i medi natural.

 

 

Atesa la convergència de les figures de planificació forestal existents en la Llei catalana i en la Llei forestal estatal, en la recent modificació de la Llei 6/1988 mitjançant la Llei 2/2014, de 27 de gener, de mesures fiscals, administratives i financeres del sector públic, s’ha adoptat la figura creada en la Llei estatal i denominada per aquesta com a PORF pel seu caràcter d’instrument de planificació i alhora de gestió, la qual cosa pot permetre agilitzar modificar procediments relacionats amb diferents activitats forestals, en especial, les relatives als aprofitaments en terrenys forestals i permetre, en conseqüència, simplificar tràmits.

 

Els criteris de manteniment de sostenibilitat dels recursos obtinguts del bosc i la compatibilització d’aquestes amb les diferents funcions socials, de conservació de biodiversitat i mediambientals, seran recollits als PORF, d’acord amb els referents silvícoles que s’estableixin i en la mesura que se’n disposin d’aquests document.

 

L’apartat de Directrius inclòs a la Memòria informativa del Pla classifica les diferents categories de terrenys forestals en funció del seu valor, les defineix i en determina el

seu ús, establint les activitats i usos forestals que amb caràcter orientatiues poden considerar compatibles amb les diferents categories de terrenys.

 

Es distingeix, doncs, entre terrenys forestals d’especial interès i els terrenys forestals d’alt valor.

 

Els terrenys forestals d’especial interès són aquells terrenys declarats d’utilitat pública i inscrits al Catàleg de forests d’utilitat pública, així com aquells terrenys inscrits al Catàleg de boscos de Catalunya, i els inclosos en espais naturals protegits i espais d’interès connector. Amb aquesta previsió es dona compliment tant a la normativa estatal i autonòmica en matèria forestal, que preveu aquestes figures de protecció especial per aquells terrenys forestals que per les seves característiques i funcions que compleixen, cal conservar i millorar i, en conseqüència, s’atribueix a aquests terrenys un grau de protecció més restrictiu respecte a les actuacions de canvi d’ús dels mateixos.

 

Pel que fa a la categoria de terrenys forestals d’alt valor, inclou els terrenys forestals de ribera, els boscos singulars, els terrenys forestals de caràcter estratègic per a la prevenció de riscos relacionats amb els incendis forestals, els destinats a la producció de materials de base de reproducció, els de protecció hidrològica i de prevenció de l’erosió, els terrenys forestals d’interès productiu, els d’ús social i recreatiu i els d’interès ecològic. L’ús d’aquests terrenys es condiciona al manteniment o la millora dels valors que motiven la seva classificació.

 

En tal sentit, s’estableix que la compatibilitat dels diferents usos i activitats forestal a realitzar en les diferents categories de terrenys serà el previst en els instruments de desplegament del PGPF i s’ha de determinar tenint en compte la Matriu orientativa de compatibilitat prevista a les Directrius del PGPF.

 

Així mateix la Memòria informativa inclosa al PGPF conté altres directrius i normes específiques relacionades com són les condicions per fixar i revisar les èpoques de tallada, les condicions per revisar la unitat mínima forestal i les disposicions per a l’avaluació ambiental de plans i programes i per a l’avaluació d’impacte ambiental de projectes que afectin terrenys forestals.

 

S’estableix la possibilitat de fixar les èpoques de tallada, d’acord amb l’article 7.1 de la Llei 6/1988, de 30 de març, també amb la finalitat d’adequar aquestes actuacions a la normativa de prevenció d’incendis, de protecció de la biodiversitat i de sanitat vegetal.