El Museu i Centre d’Estudis de l’Esport Dr. Melcior Colet, de Barcelona, ha acollit avui la taula rodona "L'esport com a font de salut i benestar”, emmarcada en els actes del Campus Esportiu del Tricentenari. El secretari general de l’Esport, Ivan Tibau, ha presidit un acte de gran interès gràcies a la visió de tres experts, que consideren “necessària” la pràctica d’activitat física per reduir el sedentarisme i “millorar la qualitat de vida”, adaptant-la a la situació de cada persona.
L’acte, vinculat amb els eixos de la política esportiva de la Generalitat de Catalunya, ha comptat amb les intervencions de Vicky Pons, metge especialista en medicina de l’esport del Departament de Fisiologia i Nutrició del CAR de Sant Cugat; Josep Lluís Layola, esportista en actiu afectat per una esclerosi múltiple, i Xavier Peirau, metge especialista en medicina de l’esport i professor d’activitat física i salut a l’INEFC Lleida. El periodista Xavier Bonastre ha fet de moderador.
El secretari general de l’Esport ha fet un balanç molt positiu de l’acte i les aportacions en un àmbit com el de l’activitat física i l’esport, que “s’ha convertit en un dels fets socials importants del nostre país perquè contribueix al desenvolupament harmònic i complert de l’ésser humà, alhora que fa possible la formació integral de les persones i afavoreix el benestar social i la qualitat de vida”. Ivan Tibau s’ha felicitat de l’increment en la promoció de l’activitat física saludable al país i ha manifestat “la voluntat del Govern de donar-li un valor afegit amb més eines i recursos”.
A llarg de la taula rodona, els ponents han coincidit a situar l’esport com un element saludable, que té més beneficis que perjudicis, malgrat alguns matisos. Mentre que Vicky Pons assegurava que “és un hàbit indispensable a totes les etapes de la vida i ajuda a portar millor algunes malalties”, Xavier Peirau deia que “cal adaptar-lo a cada edat i moment i Josep Lluís Layola apuntava que “aporta millor qualitat de vida” i que, en el seu cas, li ha servit “com a tractament” posant-se ell mateix els límits.
Un cop confirmades les moltes evidències científiques que l’esport és una font de salut i benestar i que “ens permet viure més anys”, els experts han analitzat perquè el sedentarisme encara és present a la nostra societat. Pons ha apel·lat a “prescriure l’activitat física per tal que la ciutadania tingui una millor qualitat de vida” (millora en el son, la memòria, els índexs glucèmics, etc. ) i per això ha insistit en dos aspectes: l’educació (a l’escola, el casal o el club) i la formació dels professionals de la salut.
El pas de l’esport correctiu al preventiu que s’ha produït en els últims anys ha centrat també les opinions dels ponents. Layola comentava que “cada cop tenim més informació i avancem en aquest camí”, en una línia semblant del que admetia Peirau, per qui “hi ha hagut un canvi de paradigma de la salut. Ara ens anticipem i veiem que tenim la responsabilitat d’invertir en la nostra salut, millorant la nostra condició física, per la qual cosa ens hem de valer dels consells dels professionals de la salut i els llicenciats en educació física”. “Cal arribar a les persones sedentàries, i en això cal valorar l’esforç de la Secretaria General de l’Esport en l’aplicació del Pla d’Activitat Física, Esport i Salut”, ha afegit.
En les intervencions, també s’ha posat l’èmfasi en què cal posar els esforços en el jovent per tal que comencin a habituar-se a ser actius, sense que això hagi de passar per força per l’esport federat, i s’ha deixat clar que “cada persona s’ha de fer la seva recepta individual” amb el tipus d’activitat que li convé. Finalment, quant a les possibles contraindicacions de l’esport d’elit, els conferenciants han exposat que una bona planificació de l’entrenament i el talent condicionen que es pateixi més o menys, i que el risc de lesions existeix si no hi ha una recuperació a la màxima exigència que requereix l’esport d’alt nivell.
La taula rodona, la segona després de la realitzada al juny passat sobre esport i recuperació econòmica, ha estat organitzada per la Secretaria General de l’Esport, a través de l’Escola Catalana de l’Esport i de l’Àrea d’Esport per a Ciutadans. Aquestes activitats serveixen per commemorar des de l’òptica esportiva el Tricentenari dels fets de 1714 mitjançant un programa extens inclòs al Campus Esportiu, un paraigua conceptual que acull totes aquelles iniciatives esportives que es proposen, tant des de la societat civil com des de les administracions públiques, per tal de commemorar el Tricentenari durant tot l’any. Més de 90 activitats s’han adherit al Campus Esportiu.