Davant d’aquesta situació, el Govern ha decidit redefinir el paper dels serveis públics d’ocupació per tal que siguin una eina més àgil i moderna a l’hora d’oferir solucions a les persones i a les empreses en l’àmbit de l’ocupació.

 

·         Es defineixen els serveis ocupacionals i la carta de serveis, destinats a les persones ocupades i a les desocupades.

 

o   Es defineix una cartera de serveis partint de la base d’una atenció individualitzada. La cartera de serveis es concreta periòdicament en el Pla de desenvolupament de les polítiques d’ocupació.

o   Es posen les bases per definir un nou model de relació contractual consensuat en el territori amb els diferents agents socials.

·         Es defineix el paper de les agències de col·locació privades en la gestió de la intermediació laboral. La intermediació laboral té la consideració d’un servei de caràcter públic. I per fer-ho es farà a través del SOC o a partir de les entitats col·laboradores. De forma complementària i per als col·lectius amb més dificultats, el SOC pot utilitzar les agències de col·locació autoritzades. Les agències de col·locació han de ser entitats públiques o privades, amb ànim de lucre o sense.

 

·         Es regula l’àmbit de concertació: una coordinació operativa i organitzativa entre el SOC, les administracions locals i altres institucions per aprofitar millor els recursos que facilitin l’ocupació de les persones.

Un dels objectius de la Llei és respondre amb eficiència i flexibilitat a les necessitats de les persones, de les empreses, dels sectors i dels territoris, garantint una cartera de serveis  que inclogui, com a mínim, orientació, formació i intermediació.