El Govern de la Generalitat ha presentat avui dos recursos demanant “l’immediat aixecament” de la suspensió de la Llei de consultes populars no referendàries i altres formes de participació ciutadana, així com del decret de convocatòria de la consulta sobre el futur polític de Catalunya signat pel president de la Generalitat el passat 27 de setembre. Aquesta suspensió es deriva dels recursos d’inconstitucionalitat presentats a proposta del president del Govern espanyol contra aquestes iniciatives legislatives. En concret, el Govern sol•licita “l’immediat aixecament de la suspensió dels preceptes legals impugnat”, així com “dels actes i resolucions que hagin pogut dictar-se en aplicació dels mateixos” per tal que “tots ells recuperin la seva plena eficàcia i aplicació i puguin donar cobertura legal a la consulta sobre el futur polític de Catalunya".

El Govern basa la seva sol•licitud en les següents consideracions:

 

• El Tribunal Constitucional (TC) pot acordar l’aixecament immediat de la suspensió atenent la presumpció de legitimitat de les lleis i la ponderació dels interessos perjudicats per la suspensió, recordant que els preceptes suspesos afecten una llei del Parlament que té “connexió directa amb al voluntat popular” i que pot produir “perjudicis molt greus i irreparables a l’interès general”.La Constitució espanyola i l’estatut d’autonomia de Catalunya insten al legisladors a promoure i facilitar les llibertats ideològiques i d’expressió, així com la participació política dels ciutadans. Amb la Llei de consultes no referendàries “es dóna compliment al mandat de l’article 9.2 de la Constitució Espanyola, de promoure les condicions per a que la llibertat i la igualtat d l’individu i els grups on s’integra, siguin reals i efectives, de treure els obstacle que impedeixin o dificultin la seva plenitud i de facilitar la participació e tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultura i social. En coherència amb l’objectiu fixat en el preàmbul de la pròpia Constitució espanyola de 1978, d’establir una societat democràtica i avançada”.

• Les consultes populars són un instrument normal per conèixer l’opinió ciutadana en les democràcies liberals i sistemes parlamentaris de govern del nostre entorn. Les consultes contribueixen a la “protecció de drets individuals com la llibertat ideològica i la llibertat d’opinió, i més quan es tracta de consultes jurídicament no vinculants” i “ la seva implementació requereix una instrumentació ulterior a través de l’actuació de les institucions representatives de govern mitjançant els procediments constitucional o legalment establerts”.

• La valoració que fan els ciutadans de la situació política actual indica una crítica i desafecció cap a les institucions que aprofundeix en la necessitat urgent d’establir els mecanismes legals a través dels quals puguin manifestar les seves aspiracions.

• Diverses instàncies europees han recomanat reforçar les institucions democràtiques amb mecanismes de participació directa, com ara el Consell d’Europa o la Unió Europea.

• La decisió del Tribunal Suprem (TS) de Canadà de 20 d’agost de 1998 posa de relleu la necessària interacció en una societat lliure i democràtica, entre la primacia del dret i el principi democràtic, i va apel•lar a la lliure expressió d’idees en el debat públic.

• El propi TC al•ludint a aquella decisió del TS de Canadà, ha reconegut en la sentència 42/2014 la legitimitat del “dret a decidir” en tant que lliure manifestació de les aspiracions polítiques a les que només es pot arribar a través d’un procés ajustat a la legalitat constitucional.

• La llei 10/2014 (i la convocatòria d’aquesta consulta mitjançant el decret 129/2014) serveix a una finalitat de reforçar les institucions democràtiques amb instruments de participació ciutadans que vehiculin l’expressió de la seva opinió política, de manera que pugui ser coneguda i recollida pels seus representants per a, en el seu cas, emprendre les iniciatives legislatives pels procediments constitucionalment previstos. S’insisteix en que “aquest tipus de consultes compleixen una funció estrictament de tècnica instrumental per a la manifestació de l’opinió o posició política en cap cas assimilable a una votació electoral o a un referèndum”.

• L’aixecament de la suspensió de a llei de Catalunya 10/2014 (i del  decret de convocatòria de la consulta) no produiria perjudicis ni situacions consolidades i irreversibles. A més, la llei no té caràcter vinculant ni eficàcia jurídica als resultats de les consultes.

• El manteniment de de la suspensió de la Llei de Catalunya 10/2014  (i del decrets 129/2014 de convocatòria de la consulta) deixaria sense curs legal l’expressió de les opinions i les aspiracions polítiques de la ciutadania. Segons el text presentat per la Generalitat,  “això determinaria no únicament un perjudici per a les institucions de la Generalitat i els ens locals de Catalunya, que no tindrien aquest instrument de participació”, sinó “un perjudici manifest també per a la ciutadania de Catalunya que no tindria aquest vehicle d’expressió”. A més a més, s’adverteix que “el manteniment d’aquesta suspensió portaria el funcionament de les nostres institucions en sentit contrari a la millora de la democràcia. Aquests perjudicis sí que tindrien caràcter irreversible i no reparable”.

• Cadascuna de les consultes que poden ser convocades en el futur en aplicació de la llei 10/2014 poden ser objecte dels controls de constitucionalitat i de legalitat previstos a l’ordenament vigent.

Tal com es manifesta en la sol•licitud presentada pel Govern al TC de manera immediata, aquesta part formularà les corresponents al•legacions en defensa de la constitucionalitat dels preceptes impugnats” de la llei de consultes popular no referendàries i altres formes de participació ciutadana i del decret de convocatòria signat pel president de la Generalitat el passat 27 de setembre.

Una petició “molt fonamentada i exhaustiva”

El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha afirmat aquest matí en una entrevista a Catalunya Ràdio que els recursos presentats per l’executiu català són una “petició molt fonamentada i exhaustiva que argumenta els motius perquè el TC pot aixecar i ha d’aixecar la suspensió”. “És molt sòlid el que plantegem”, ha afegit. Durant l’entrevista, el conseller de la Presidència s’ha mostrat confiat que el Constitucional “mantindrà el mateix ritme” referint-se a la celeritat “supersònica” amb la que ha admès a tràmit els recursos presentats pel govern espanyol.