La Comissió territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central (CUCC) ha aprovat avui la modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Sallent. Amb aquests canvis, es dóna compliment a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de 2013 sobre la regulació del dipòsit salí del Cogulló en el POUM.

 

La sentència, que és ferma, obligava la Generalitat a ordenar urbanísticament els terrenys destinats a dipòsits salins tot modificant directament el POUM de Sallent. La nova ordenació hauria d’orientar-se a l’estabilització del runam salí per passar després a la seva reducció. Igualment, el TSJC demanava incorporar un límit màxim d’alçada i obria la possibilitat d’habilitar un dipòsit addicional, no anàleg a l’existent,si fos necessari.

 

Cal recordar que el projecte original del dipòsit salí del Cogulló va ser autoritzat el 1977 i preveia dues fases. La primera, que es correspon amb el dipòsit actual, podia assolir una altura de 565 metres. La segona fase seria una ampliació de l’anterior per assolir una alçada total, del conjunt, de 610 metres. Actualment, el dipòsit del Cogulló fa 508 metres d’alçada, sense que existeixi cap paràmetre límit en la normativa que li és d’aplicació.

 

Els canvis aprovats avui al POUM de Sallent donen compliment a la sentència del TSJC, tot harmonitzant la protecció ambiental amb la preservació de l’activitat econòmicai dels prop de 500 llocs de treball que comporta al municipi:

 

 

• Supressió de l’ampliació del dipòsit salí que contemplava el POUM. La nova delimitació s’ajusta estrictament a l’àrea que ocupa actualment el dipòsit, les cubetes, els camins perimetrals i les instal·lacions adjacents que en garanteixen la gestió i control ambiental. En total, sumen 47,57 hectàrees. Aquesta àrea s’estableix com a perímetre màxim de l’ocupació, descartant qualsevol nova ocupació de territori del municipi, inclús la possibilitat donada per la sentència d’habilitar un nou dipòsit.

• Establiment, per primera vegada, d’un límit d’alçada. Així, el dipòsit no podrà créixer més enllà dels 538 metres d’alçada sobre el nivell del mar, menys del que preveia el projecte original.

 

El Departament de TES considera que l’impacte paisatgístic, ambiental i social de l’ordenació adoptada és molt inferior al de l’alternativa esmentada de creació d’un nou dipòsit. En aquest sentit, l’emplaçament actual ja té mesures de conducció d’aigües dolces i salades i de control ambiental. Per tant, l’incrementque s’admet del runam existent es considera menys lesiu que el d’afectar noves superfícies.

 

 

• Fixació, també per primer cop, d’un horitzó temporal per a l’abocament de runam salí. Els abocaments de runam salí propi de l’activitat extractiva hauran de cessar definitivament abans del 30 de juny de 2017.

 

D’aquesta manera es fa compatible l’exigència de la sentència de posar un límit temporal a la vida del dipòsit amb la viabilitat del projecte empresarial miner i dels 500 llocs de treball que en depenen. El temps donat ha de fer possible el trasllat de la producció que ara es fa a Sallent cap a la mina de Súria, l’ampliació de la qual no estarà en funcionament abans de dos anys.

 

• Delimitació de dues fases orientades a l’estabilització i reducció dels dipòsits salins.

 

o      La fase 1, d’estabilització i control ambiental, coincideix amb l’assoliment de l’alçada màxima permesa o, en tot cas, l’exhaurimentde l’horitzó temporalestablert. Durant aquesta fase es permetrà l’abocament de runam salí; la seva retirada per a actuacions de valorització o eliminació; les operacions de control ambiental del runam, i la construcció de les infraestructures necessàries per a la retirada del material.

 

o      Durant la fase 2, de reducció i restauració, no es permetrà l’abocament de runam salí provinent de la mina. Mitjançant plans especials urbanístics es podran establir les condicions urbanístiques necessàries per a desenvolupar el preceptiu programa de restauració. Aquesta segona etapa, de fet, es pot iniciar en paral·lel a la fase 1 i, en tot cas, ha d’estar en marxa a partir del juny de 2017.

• Permís per construir en sòl no urbanitzable,les instal·lacions de control de l’impacte ambientali, de forma temporal,les infraestructures necessàries per a la valorització i reducció del recurs salí. D’aquesta manera, el POUM de Sallent admet les obres necessàries per derivar aigües salinitzades, mitjançant canonades, fins al col·lector de salmorres.

Igualment, es permetrà afectar, de manera temporal, zones de sòl no urbanitzable per acollir instal·lacions de valorització i reducció del runam salí. Per exemple, una possible ampliació de la cinta transportadora o l’obertura d’un accés.

 

L’acord de la Comissió d’urbanisme que modifica el POUM de Sallent es publicarà en breu al DOGC.

 

En la sessió d’avui, la Comissió d’urbanisme de la Catalunya Central també ha aprovat la modificació de diversos aspectes del planejament del municipi de Súria, així com un Pla especial, relacionats amb l’empresa Iberpotash:

 

• Incorporació a la normativa urbanística del planejament vigent una nova clau per qualificar  terreny com a zona minera en sòl no urbanitzable. Aquesta clau reconeix les instal·lacions existents de la mina i estableix un marc racional per al desenvolupament de les activitats derivades de l’extracció mineral.

 

• Aprovació definitiva del Pla especial urbanístic de reordenació d’usos i activitats del sector del Pou de Cabanasses. Gràcies a la construcció de la rampa, es podrà eliminar l’actual extracció vertical de la mina que es duia a terme en aquest sector i, per tant, cal reordenar els usos al voltant del pou. El document proposa, entre d’altres, suprimir els antics polvorins i les zones d’emmagatzematge en superfície, edificar un nou magatzem on actualment se situen els antics polvorins, i construir un edifici d’oficines.

 

• Aprovar la Modificació puntual del Pla especial urbanístic per a l'accés a la rampa de la mina Cabanasses. En conseqüència amb aquesta nova clau, s’introdueixen en el Pla especial de l’accés a la rampa, aprovat definitivament el 2013, aquells aspectes que en aquell moment no tenien l’empara de les normes subsidiàries però que sí ho són en el marc de la modificació abans esmentada. Entre aquests es troba la instal·lació d’una subestació elèctrica o la possibilitat de fer alguns moviments de terres o talussos.