- Neus Munté ha assegurat que el Govern “comparteix la reivindicació de les entitats organitzadores” i ha afegit que “per assolir aquest repte, cal entendre que la resposta als problemes de salut mental va més enllà dels tractaments mèdics”
La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, ha animat aquest matí les entitats socials que treballen en el camp de la salut mental a treballar “plegats conjuntament amb el Govern per construir un futur millor per a les persones que pateixen alguna malaltia mental”.
La consellera ha fet aquesta afirmació durant la commemoració del Dia Mundial de la Salut Mental, un acte que ha tingut lloc a la Plaça Universitat de Barcelona organitzat pel Fòrum Salut Mental. L’acte ha comptat també amb la presència del president del Fòrum, Enric Arqués, i del periodista Ramon Pellicer, que ha llegit un manifest. L’acte, amb el lema ‘365 desitjos per la salut mental’, reivindicava la necessitat de posar la salut mental en l’agenda social com un àmbit prioritari.
Neus Munté ha assegurat que el Govern “comparteix la reivindicació de les entitats organitzadores” i ha afegit que “per assolir aquest repte, cal entendre que la resposta als problemes de salut mental va més enllà dels tractaments mèdics”. En aquest sentit, Munté ha esperonat “les Administracions Públiques, el Tercer Sector, les empreses i el conjunt de la societat a donar resposta a qüestions i problemàtiques que es deriven dels problemes de salut mental com ara la inclusió i el reconeixement social, la inserció laboral o la lluita contra l’estigma”.
En aquest sentit, la consellera de Benestar Social i Família ha garantit el compromís del Govern “en la lluita contra l’estigma associat a les malalties mentals a través de la sensibilització i informació sobre la malaltia”. Munté ha recordat el suport del Departament al projecte Obertament, que com a novetat inclou una línia d’actuació sobre salut mental i estigma adreçat a la població adolescent.
La consellera també ha reivindicat “que la salut mental es faci més visible de cara a la societat, que el conjunt de la societat en sigui conscient de la seva existència i, alhora, treure l’estigma de les persones que pateixen problemes de salut menta. La malaltia mental s’assenyala amb el dit i això és el que hem de canviar”.
Paral·lelament, la consellera també ha defensat que la millora en l’atebció i tractament de les persones amb malalties mental s’ha de fer “a partir d’un abordatge integral de la salut mental i el treball conjunt entre els Departaments de Salut i de Benestar Social i Família, però també d’altres com Empresa i Ocupació, Ensenyament, Justícia o Interior”.
En aquesta línia, Munté ha recordat algunes de les actuacions plantejades des del Govern aquesta legislatura, com el Pla Interdepartamental d’Atenció i Interacció Social i Sanitària (PIAISS). Aquest Pla integra les diferents xarxes d’atenció a les persones amb problemes de salut mental per poder avançar cap a la història clínica i social compartida i permetre una òptima utilització dels recursos disponibles amb la finalitat de garantir una continuïtat assistencial.
La consellera de Benestar Social i Família també ha esmentat els treballs desplegats en el marc del Pla Integral d’Atenció a les persones amb trastorn mental i addicions “per incorporar molts dels punts abordats en el Pacte Europeu com ara combatre l’estigma i l’exclusió social, la salut mental en la joventut o l’educació, entre altres”.
La consellera de Benestar Social i Família també ha recordat altres actuacions de la Generalitat -com el Pla Interdepartamental de salut pública (PINSAP), que incorpora aspectes que afecten la salut mental a la feina- i ha recordat que totes aquestes actuacions “estan plenament en línia amb les recomanacions del Pacte Europeu per la Salut i el Benestar Mental i l’Acció Conjunta per la Salut Mental i el Benestar (2013-2016)”.
Magnitud dels problemes de salut mental
Els trastorns mentals són malalties d’elevada prevalença. Segons dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) de l’any 2013, la probabilitat de patir un trastorn mental en la població catalana de 15 i més anys va ser del 12,4% (l’any 2012 va ser del 10,7%).
La magnitud i l’impacte d’aquests trastorns en termes de dependència i de costos econòmics, sanitaris i socials són elevats. A Europa s’estima que els costos associats als trastorns mentals estan a l’entorn del 3-4% del PIB, associat sobretot a la discapacitat i a la pèrdua de productivitat.
2
Fitxers adjunts
