- El nou tram de l'L9, que connectarà amb la terminal T-1 de l’aeroport, abastarà 20 quilòmetres i comptarà amb 15 estacions que beneficiarà a 23 milions de viatgers anuals
- El nou servei llançadora a la T-1, una solució per desencallar els accessos ferroviaris a l’aeroport
- El perllongament de la L8 millorarà la cobertura en transport públic de l’Eixample esquerre de Barcelona i connectarà les dues línies d’FCG, que beneficiarà 19 milions de viatgers
L'L9 a l’aeroport, el primer semestre de 2016
L’arribada de l’L9 a l’Aeroport respon a la voluntat del Govern de prioritzar en l’execució d’aquesta línia la connexió amb àrees estratègiques, amb zones que no compten amb servei de metro i amb altres línies de metro o altres xarxes de transport.
La posada en servei d’aquest ramal permetrà arribar en metro a la terminal més utilitzada de l’aeroport -actualment, el servei de Rodalies arriba fins a la T-2- i unir tres municipis: Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i el Prat de Llobregat.
En el seu recorregut, facilitarà l’accés en transport públic a centres educatius, zones comercials i àrees logístiques i de promoció econòmica. Al mateix temps, millorarà la mobilitat més local i dotarà de servei de metro zones habitades que fins ara no en tenien.
En una segona fase, a mig termini, es posarà en servei el tram de la Zona Franca.
La proposta de servei llançadora a la T-1
Actualment, pel que fa al transport ferroviari, la línia de Rodalies arriba només fins a la T-2 de l’aeroport. Per dirigir-se a la T-1 cal fer transbordament mitjançant un bus llançadora.
La primavera de 2010, el Ministeri de Foment va adjudicar les obres per a la construcció de nous accessos ferroviaris a la T-1 i a la T-2 de l’aeroport. L’obra, amb un cost de 310 milions d'euros, no s'ha arribat a executar.
Per aquest motiu, el Govern, conscient que cal desencallar els accessos en tren a la T1 de l'aeroport de Barcelona per tenir un aeroport competitiu, ha proposat a l’Estat un projecte alternatiu que consisteix en la construcció d’un servei de llançadora entre l’aeroport i el centre de Barcelona, amb un cost i un termini menors que la proposta inicial de Foment, que data de l’any 1998.
El perllongament de la línia Llobregat-Anoia: una actuació amb una gran rendibilitat social
D’altra banda, el Govern impulsa la construcció de 4,1 quilòmetres nous de túnel amb un pressupost estimat de 321 milions d'euros entre Plaça Espanya i Gràcia. Actualment ja hi ha a exposició pública l'estudi informatiu del projecte.
Comptarà amb quatre estacions adaptades a persones amb la mobilitat reduïda, tres de les quals seran de nova construcció (Hospital Clínic, Francesc Macià i Gràcia) i una remodelació (Plaça Espanya).
En el seu conjunt, aquest nou tram de metro permetrà, entre d’altres:
- Millorar i ampliar la cobertura en transport públic a l’Eixample esquerre de Barcelona, en una zona densament poblada que, a més, compta amb diversos equipaments de rellevància (Hospital Clínic, Escola Industrial, etc).
- Millorar la connectivitat ferroviària del barri de Gràcia de Barcelona, fins ara només cap al centre de la ciutat.
- Facilitar un accés més directe dels usuaris de la línia Llobregat-Anoia d’FGC cap al centre de la ciutat, que ara han de fer transbordament amb metro (L1 o L3).
En definitiva, tres infraestructures amb un alt retorn social i econòmic, que contribuiran a incorporar nous usuaris al transport públic i, per tant, a millorar la qualitat de l'aire.
