Torralba, que presideix el Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa (òrgan assessor del Govern en aquesta matèria), ha dissertat sobre els diferents models de pràctica de la diversitat religiosa i ha destacat els avantatges del model de la interreligiositat malgrat la complexitat de la seva posada en pràctica. “Aquest model, ha dit, implica respecte per a totes les entitats religioses, però cal interrelacionar-les per generar camps d’intersecció i aconseguir així una major cohesió social.”

 

“El desafiament és que la trobada de diferents tradicions i confessions religioses en els diferents àmbits i espais públics sigui beneficiosa per a tots sense afeblir ningú”, ha explicat, “perquè la qüestió no és desintegrar l’altre sinó integrar-lo en un marc de valors compartits”. Per tant, ha desvetllat, “cal identificar aquells ‘mínims ètics comuns’ exigibles a tot ciutadà, independentment de les seves conviccions”, quelcom que “requereix pedagogia i un enorme treball de consens.

 

D’altra banda, Torralba ha apuntat algunes claus de bones pràctiques per fer rendibles els objectius de convivència i cohesió social, com ara cercar pretextos per fer coses junts, per exemple la pràctica de l’esport i del voluntariat amb finalitats nobles, “per evitar tòpics, prejudicis i estigmatitzacions que es transmeten i acaben calant en l’imaginari col·lectiu”. També ha assenyalat la necessitat de reconeixement i d’incentius per a les organitzacions que faciliten aquesta interacció, així com la implicació de les institucions educatives “perquè tenim una ignorància oceànica de la diversitat religiosa que ens incapacita per trobar-nos amb els altres i cal fer desconstrucció de prejudicis.

 

Finalment el professor Torralba ha reivindicat la necessitat de que la societat doni veu a les minories, com a fórmula per evitar rancors per causa de la marginació i la invisibilitat i ha aplaudit la posada en comú de l’experiència de l’àmbit local mitjançant aquesta Jornada, per a “detectar i fer dipòsit d’experiència reeixida”.

 

Aquesta Jornada, que per primera vegada ha portat a debat  la feina que fan i protagonitzen diferents actors de les administracions locals (principalment els ajuntaments), ha estat una iniciativa de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de l’Associació Catalana de Municipis. La inauguració ha comptat amb la participació del comissionat d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona, Ignasi García Clavel; el secretari general de l’Associació Catalana de Municipis, Marc Pifarré, i la directora de l’Escola d’Administració Pública de Cataliunya, Montserrat de Vehí.

 

La trobada ha comptat amb testimonis d’experiències dels ajuntaments de Lloret de Mar, de Vilanova i la Geltrú i de Barcelona, així com la presentació de la guia Via pública i llibertat religiosa de l’Observatori del Pluralisme Religiós a Espanya, a més de la presentació de dos projectes de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona: ‘Expressions religioses a l’espai urbà. Negociacions, tensions i oportunitats entorn la visibilitat de la diversitat religiosa a l’espai pública català’, de la professora Mar Griera; i ‘Món local i diversitat religiosa a Catalunya: una diagnosi de les tensions entre els models de gestió i l’acomodació dels col·lectius alteritzats, del professor Jordi Pàmies.

 

L’oferta formativa ha inclòs la possibilitat de visitar una sinagoga, una mesquita, o bé de participar en el circuit d’espai interreligiós proposat la Fundació MigraStudium.