El president i la seva esposa, en el cremallera de Núria
El president i la seva esposa, en el cremallera de Núria
El president de la Generalitat, Artur Mas, acompanyat de la seva esposa, Helena Rakosnik, ha presidit aquest matí la cerimònia d’acció de gràcies amb motiu de la concessió del títol i dignitat de Basílica Menor al Santuari de la Mare de Déu de Núria. L’acte central de la celebració ha estat una Eucaristia presidida pel cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, i concelebrada per l’arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives.
 
A la celebració també hi han assistit la presidenta del Parlament, Núria de Gispert; els consellers d’Ensenyament, Irene Rigau, i de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, i els alcaldes de Queralbs, Maria Immaculada Constans, i de Ribes de Freser, Marc Prat, el president de Ferrocarrils de la Generalitat, Enric Ticó, i el delegat del Govern de la Generalitat a Girona, Eudald Casadesús, entre d’altres autoritats.
 
El Sant Pare va concedir el títol de Basílica Menor al Santuari de Núria, a través d’un rescripte de la Congregació per al Culte Diví signat pel cardenal Antonio Cañizares. Aquesta concessió, que porta data del passat 23 de setembre, respon a la petició efectuada per l’arquebisbe d’Urgell.
 
La distinció de Basílica Menor l’atorga el Papa a aquelles esglésies més importants que, en atenció a la seva història i cultura, vida litúrgica i pastoral, són particularment significatives. La concessió procura enfortir la vinculació amb l’Església de Roma i amb el Sant Pare, alhora que promou la seva exemplaritat com a centre d’especial acció litúrgica i pastoral a la Diòcesi.
 
26 basíliques menors a Catalunya
Amb la concessió atorgada a Núria són ja 26 les basíliques menors que hi ha a Catalunya, quatre de les quals es troben a la Diòcesi d’Urgell. A tot el món hi a 1.600 basíliques menors. De basíliques majors n’hi ha quatre i són totes a Roma.
 
La imatge de la Mare de Déu de Núria que avui es venera és una talla en fusta d’estil romànic, datada del segle XII o XIII. El santuari, que pertany al municipi de Queralbs,  és un lloc de culte i pelegrinatge des de fa segles. Una butlla papal de l’any 1162 deixa constància d’un alberg per acollir pelegrins a Núria. Hi ha hagut successives reconstruccions d’aquest alberg al llarg de la seva història fins arribar a l’edifici actual, que es va inaugurar l’any 1911.
 
La Vall de Núria, situada als Pirineus Orientals, a 2.000 metres d’altitud, està envoltada d’un conjunt de cims que s’enfilen quasi a 3.000 metres. Només s’hi pot accedir amb cremallera, que té un recorregut de 12,5 quilòmetres, que s’inicia a Ribes de Freser i supera un desnivell de més de 1.000 metres. La vall ofereix diferents possibilitats per fer activitats de lleure, com excursions, sortides a cavall, barques i canoes a l’estiu o pistes d’esquí a l’hivern, entre d’altres.
 
Enguany, el cremallera de Núria ha rebut 252.000 viatgers fins a finals de novembre, xifra que representa un 2,7% més que el mateix període de l’any passat.

4  

Imatges

El president a la sala de l'Estatut, a Núria

El president a la sala de l'Estatut, a Núria 844

Cremallera

Cremallera 951

Cremallera 2

Cremallera 2 918

Núria

Núria 388