El Govern ha debatut els informes dels currículums de l’educació primària i secundària obligatòria, que suposen un canvi de paradigma del model actual. L’objectiu és aprofundir en el model competencial per garantir l’adquisició de les competències bàsiques de l’alumnat en acabar l’etapa obligatòria. Ensenyament durà a terme una sessió formativa a més de 10.000 professionals del món docent d’arreu del territori per informar-ne de les novetats.
La llarga tradició pedagògica de Catalunya és l’actiu que permet la transformació metodològica necessària i que, per tant, ha desembocat en aquest canvi de paradigma en el currículum, que és l’instrument dinàmic de gestió del coneixement de l’alumne. El Departament d’Ensenyament ja fa més de tres anys que treballa en l’estudi d’aquestes competències i, per això, els currículums proposats incorporen els aspectes nuclears dels documents d’identificació i desplegament de les competències bàsiques a primària i a l’ESO elaborats des de l’any 2011.
Així, les competències bàsiques es converteixen en els objectius d’aprenentatge de final d’etapa obligatòria, fet que suposa apostar per un model pedagògic que prioritza la interrelació dels diferents coneixements que aprèn l’alumne i la seva posada en acció. Les competències presents als currículums són les següents: comunicativa lingüística i audiovisual; matemàtica; en el coneixement i la interacció amb el món físic; artística i cultural; digital; social i ciutadana; d’aprendre a aprendre; i d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria.
En l’aprenentatge d’aquestes competències, hi ha diferents nivells de coneixement. El primer nivell és la simple adquisició del coneixement (“saber coses”); el segon, la comprensió i la interiorització del coneixement adquirit (“saber explicar-les”); el tercer, la interacció amb la realitat en els diferents contextos i en l’aplicació del coneixement (“saber aplicar-les”).
Més hores de matemàtiques i de primera llengua estrangera
Pel que fa a la distribució horària, l’etapa d’educació primària consta de 5.250 hores lectives, 525 de les quals corresponen a esbarjo i 4.725 hores a àrees de coneixement, repartides entre sis àmbits diferents i les hores de lliure disposició que el centre destina d’acord amb el seu projecte educatiu. L’etapa d’educació secundària consta de 4.200 hores lectives, distribuïdes entre quinze matèries comunes i una d’específica, d’autonomia curricular.
El currículum de primària incorpora com a novetats, entre d’altres, l’increment de 175 hores de matemàtiques al llarg de tota l’etapa i la presència de les competències digitals en totes les àrees. Altres aspectes destacats són que el currículum conté orientacions metodològiques i d’avaluació per poder guiar aquest treball competencial, i una acció tutorial, tant individual com col·lectiva. La proposta també fa una atenció especial al procés de lectura i escriptura, i a la consolidació del Suport Escolar Personalitzat (SEP).
El document de secundària preveu un increment de 35 hores de matemàtiques, concretament a 3r d’ESO, i un de 35 hores de primera llengua estrangera al llarg de l’etapa. Un altre aspecte important és que facilita que l’alumnat que finalitza l’ESO pugui accedir a l’acreditació de la competència digital (ACTIC, Acreditació en Competències de Tecnologies de la Informació i la Comunicació) i a la de llengües estrangeres, concretament, dels nivells A2, B1 i B2 del Marc Europeu de Referència en Llengües Estrangeres en Francès i Alemany. També incorpora la competència digital de l’alumnat en les diferents matèries i el servei comunitari.
El currículum de secundària preveu l’organització de matèries i horaris perquè els alumnes de 4t d’ESO estiguin capacitats per accedir tant al batxillerat com a l’FP. Aquesta organització proposa compactar dues matèries afins amb un sol professor, però conservant les qualificacions de cada matèria. L’objectiu és que el màxim d’alumnes pugui accedir a qualsevol de les dues titulacions.
A banda d’aprofundir en el model competencial, els currículums s’han elaborat d’acord amb les recomanacions de l’Europa 2020 i del programa Rethinking education 2012. També inclouen els objectius de l’eix 4 de l’Ofensiva de País a favor de l’èxit escolar, sobre innovació metodològica i didàctica a les aules, i els del Marc per al plurilingüisme, amb accions de dinamització lingüística i comunicativa per incrementar el domini de les llengües a Catalunya.
El Govern presentarà les propostes de decret arreu del territori, amb la participació de professionals vinculats al món de l’ensenyament, principalment directors i caps d’estudis dels centres educatius, membres dels serveis educatius, com directors dels equips d'assessorament i orientació psicopedagògic (EAP) o dels centres de recursos pedagògics (CRP), i inspectors. Les sessions de primària començaran a principis de febrer i s’estendran fins a principis de març i, les de secundària, es faran de finals de febrer a finals de març.
1