· El Catàleg serveix per inventariar i analitzar tots els valors paisatgístics de la zona i per proposar objectius de qualitat paisatgística que la planificació territorial i la resta de polítiques sectorials hauran de prendre en consideració.
l’Observatori del Paisatge de Catalunya, i el president de la Diputació de Girona, Joan Giraut, han presentat avui a Banyoles l’edició impresa del Catàleg de paisatge de les comarques gironines.
El Catàleg, elaborat per l’Observatori del Paisatge, i aprovat l’any 2010, és el document de caràcter tècnic que determina la tipologia dels paisatges de cada zona, en aquest cas de les comarques gironines, els seus valors i estat de conservació, els objectius de qualitat que han de complir i les propostes per assolir-los. Per tant, aquest document es concep com una eina de suport a la planificació territorial.
La Diputació de Girona ha aportat un total de 40.000 euros per imprimir 800 exemplars del Catàleg, dels quals 600 es troben a disposició de l’Observatori i la resta, de la Diputació.
Les comarques gironines: una terra de contrastos
El Catàleg del paisatge de les comarques gironines abasta les comarques de l’Alt i el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l’Estany, el Ripollès i la Selva,i en fa una caracterització paisatgística per després fixar uns objectius de qualitat i proposar un conjunt d’accions per tal d’assolir-los.
El paisatge d’aquestes comarques el conformen 10 trets principals: els penya-segats del litoral, les valls, el mosaic agroforestal, les masies i construccions rurals, els paravents, els patrons d’assentaments i nuclis de població singulars, els fons escènics, les infraestructures i la urbanització de la façana litoral.
El Catàleg divideix l’àrea de les comarques gironines en 26 unitats de paisatge i proposa un conjunt d’objectius de qualitat paisatgística específics per a cadascuna.
Paisatges d’atenció especial
D’altra banda, el Catàleg dedica un capítol a alguns paisatges de les comarques gironines que mereixen una atenció especial, bé sigui per la seva singularitat o bé pel fet de necessitar mesures de preservació concretes.
· El paisatge litoral: tot i haver experimentat un intens procés d’urbanització, encara conserva un ric mosaic d’espais naturals que el converteixen en el principal referent identitari costaner de Catalunya.
El Catàleg aposta per preservar els seus espais naturals, potenciar els valors paisatgístics i patrimonials, recuperar unes façanes marítimes de qualitat i reforçar el vincle social amb el mar.
· El paisatge de l’àrea urbana de Girona: constitueix el principal referent patrimonial urbà de les comarques de Girona i, alhora, un dels més exposats a la urbanització i la fragmentació del paisatge.
· El paisatge de la vall d’en Bas: format per una de les planes agrícoles més fèrtils de Catalunya, un seguit de petits nuclis i veïnats i un entorn protegit d’alt valor natural. Així, el Catàleg posa l’èmfasi en la necessitat de preservar la viabilitat de les explotacions rurals, la fesomia de l’espai rural, restaurar els espais de ribera i garantir la pervivència de les tipologies constructives tradicionals.
El Departament de Territori i Sostenibilitat ha aprovat sis dels set catàlegs de paisatge encarregats a l’Observatori, un per cada vegueria: el de la Regió Metropolitana de Barcelona; Comarques Gironines; Terres de Lleida; Alt Pirineu i Aran; Camp de Tarragona, i Terres de l’Ebre. Actualment, s’està ultimant la redacció del Catàleg del paisatge de les Comarques Centrals.
4