Aquest projecte s’inscriu dins l’estratègia que impulsa el Departament d’afavorir i promoure polítiques i iniciatives orientades a fomentar la bioeconomia com a element destacat d’impuls a l’economia productiva sostenible i a la vertebració i el reequilibri territorial, fomentant actuacions basades en la innovació i que aportin valor especialment en les zones agrícoles i forestals.

 

És per això que el conseller Pelegrí, acompanyat del director general de Medi Natural i Biodiversitat, Antoni Trasobares, ha mantingut reunions aquest matí a la seu de la Comissió Europea amb Reinhard Büscher, director general de la Unitat d’Indústries Químiques d’Empresa i Indústria de la Comissió Europea, Francesc Gambús, eurodiputat al Parlament Europeu, Amadeu Altafaj, representant permanent del Govern de la Generalitat de Catalunya davant de la Unió Europea, Albert Carné, director general de Política i Promoció Econòmica del departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Mercè Rius, directora de l’ICAEN, Lluisa Sarrias  de la direcció general d'Indústria, Jordi Bartolí, catedràtic de Química de la Universitat de Barcelona, Teresa Pallarès i Piqué, directora general d’AEQT.

 

Posteriorment, acompanyat d’Antoni Trasobares, d’Amadeu Altafaj i Francesc Gambús, s’han traslladat al parlament europeu on s’ha reunit amb els eurodiputats Santiago Fisas, Ernest Maragall; Josep Maria Terricabras, Javier Lopez, Javier Nart, i Jordi Sebastià per tal de demanar suport als eurodiputats catalans  a l’hora de fer front comú per defensar els interessos del sector i de Catalunya en matèria agrària davant les instàncies europees.

 

 

El conseller ha planejat en la trobada amb Reinhard Büscher, director general de la Unitat d’Indústries Químiques d’Empresa i Indústria de la Comissió Europea  les oportunitats que ofereix la bioeconomia per convertir els reptes socials en productes industrials valuosos.

 

A més, moltes regions d'Europa tenen un fort interès d’usar la bioeconomia per aconseguir revitalitzar les seves regions mitjançant l'ús de zones industrials abandonades per a la producció de productes d'origen biològic. Això requereix noves formes de cooperació intersectorial entre els agricultors, els de reciclatge i els sectors intermedis que poden fer ús de les matèries primeres secundàries recuperades per a la producció industrial o energètica.

 

S’espera que la bioeconomia contribueixi a un “renaixement industrial” ​​a Europa, mitjançant la creació de nous productes i la remodelació de les cadenes de valor ja existents, que podrien ajudar a rejovenir les indústries de productes químics existents o construir noves indústries a partir de zero, en particular en les regions agrícoles o forestals, ha senyalat Pelegrí

 

Moltes regions europees han identificat la bioeconomia com a element estratègic de la seva especialització intel·ligent. Però:

 

El risc és que el finançament de projectes de bio-economia en la UE no es veurà complementat per les inversions públiques necessàries en infraestructura, transport i logística.

 

 

L'objectiu de la política industrial europea és revertir la tendència  descendent de la indústria europea (de l'actual 15,6% del PIB  europeu fins a un 20% el 2020).

 

 

Pelegrí ha exposat  el context i els reptes que cal afrontar per promoure aquest tipus d’inversions. El desenvolupament de la economia sobre la biotecnologia depèn de diverses condicions que s'han de complir simultàniament per crear condicions comercials favorables per a les inversions privades en gran escala necessàries en la producció.

 

El finançament d'I+D pot ajudar a establir les bases tecnològiques per la bioeconomia, però el veritable impuls ha de ser amb el suport d’inversions del mercat complementàries en infraestructura i serveis públics.

 

Cal ser conscients que no totes les regions tenen la capacitat per aconseguir aquestes inversions i que n’atrauran més o menys en funció de:

 

 

La barrera més forta amb la que es troba el desenvolupament d'una bioeconomia viable és la  discriminació de les inversions en l'ús de materials de biomassa i de les matèries primeres a partir de residus; en comparació amb el seu ús per a l’energia renovable.

 

Sembla clar que el veritable impuls de la bioindústria ha de venir de la inversió privada en noves capacitats de producció destinades a la transformació de la biomassa i materials primers pels bioproductes.

 

Per aconseguir que els inversos privats estiguin disposats a invertir es necessari un enfocament sistèmic que s'adapti el sistema a gran escala.

 

Bio-refineries necessiten d’inversions de capital intensives de llarga durada i que han de ser finançades principalment pel capital propi d’un particular o préstecs. 

 

En teoria, l'instrument de finançament més eficaç per a les inversions a gran escala en bio-refineries és oferir una política clara i favorable en el marc de la bio-economia que garanteixi l'accés a llarg termini a la biomassa i els residus en condicions amb preus raonables i que s'assegura que els productes biològics, en particular els dels residus, es puguin circular lliurement en el mercat. No obstant això, aquest marc normatiu no es pot establir en un curt o mitjà termini.

 

El  Banc Europeu d'Inversions (BEI) ofereix una sèrie de facilitats financeres que pot, potencialment, usar-se també pel finançament per les bio-refineries. BEI s'ha compromès a proporcionar un fort suport financer a la industrialització d’aquelles qüestions claus per al desenvolupament de les tecnologies essencials.

 

 

 

 

El conseller d’Agricultura ha exposat la situació actual del sector agrari, agroalimentari i pesquer català, un sector que continua essent estratègic per a l’impuls de l’activitat productiva, com ho posen de manifest l’evolució de les exportacions, però que també és essencial com a element vertebrador del territori i del desenvolupament rural.

 

Pelegrí ha traslladat als eurodiputats la demanda del Govern i del sector perquè donin suport davant les instàncies de la Comissió europea i del Parlament europeu on tenen accés i representativitat a les polítiques que reclama i necessita el sector a Catalunya, on conviuen aquesta agricultura competitiva i exportadora, amb l’agricultura de proximitat que requereix suport via PAC.

 

Així mateix els ha traslladat la importància que la UE s’impliqui més en aquelles problemàtiques que estan afectant i de manera molt directa al sector, com ara la crisi de preus a causa del veto rus, que afecta molt especialment als sectors de la fruita i porcí, o l’estratègia de lluita contra al cargol poma, una de les espècies invasores més depredadores , la lluita contres la qual fins ara ha pivotat gairebé exclusivament sobre l’actuació de la Generalitat, per bé que la plaga pot posar en perill no només la producció d’arròs i el mitjà de vida de moltes poblacions al Delta de l’Ebre sinó també la continuïtat d’un ecosistema especialment fràgil i vulnerable i amb un riquesa i biodiversitat ecològica “que no podem permetre’ns el luxe de posar en risc”.

 

 

Finalment, Pelegrí ha mantingut també una reunió amb el president d’Arepo (Associació de Regions europees de productes amb denominació d’origen).