El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha expressat el seu condol per la pèrdua del catedràtic en Llengua i Literatura Catalana, historiador i crític literari Joaquim Molas, a qui ha recordat com “una persona llegida, sàvia i molt generosa amb les generacions més joves que li demanaven consell”.
“Tot el meu reconeixement i estima vers aquesta figura cabdal per a la nostra cultura. Ens va ajudar a saber què calia llegir i a enllaçar amb les generacions anteriors i la millor literatura d’arreu. Molas ha estat un dels pilars de l'estudi i la difusió de la literatura catalana i, indubtablement, més enllà de l'escola que va crear, ha estat un referent per a moltes generacions de filòlegs”, ha afirmat Mascarell.
El conseller de Cultura ha recordat Molas com un “investigador incansable i rigorós” i ha destacat el seu paper com “un dels grans defensors de la llengua catalana com a crític, assagista i promotor de col·leccions de llibres que han esdevingut referents inqüestionables en la recuperació del llegat literari català”. “L'abast de les seves investigacions ha estat decisiu per a la recuperació del nostre patrimoni literari; el podem considerar un dels arquitectes de les lletres catalanes per la seva gran tasca des de la universitat i desenvolupant una notable labor editorial i periodística en revistes especialitzades”.
Joaquim Molas es va llicenciar en filologia romànica a la Universitat de Barcelona. Va exercir com a lector de castellà i català a la Universitat de Liverpool i va ser professor dels estudis universitaris catalans. Catedràtic de Llengua i Literatura Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat de Barcelona, va investigar la literatura medieval i l’anàlisi estilística de textos. Va dirigir diverses col·leccions que són referents en la recuperació del llegat literari català. Va liderar alguns dels projectes editorials més ambiciosos des d'un punt de vista de la normalitat literària com ara "Les millors obres de la literatura catalana" o "Les millors obres de la literatura universal". També va liderar dos projectes d'una extraordinària magnitud: Diccionari de la literatura catalana (1965) i els cinc darrers volums de la Història de la literatura catalana (1986), encetada per Martí de Riquer i Antoni Comas. Com a crític literari, a més de fundar la revista de referència Els Marges, va deixar un llegat importantíssim, recollit a Obra crítica I (1995) i a Obra crítica II (1999). Era membre de l’Institut d'Estudis Catalans i soci de honor de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.