Aquest matí ha tingut lloc al Museu d’Art de Girona, la presentació de la donació del fons artístic dels germans Busquets i Mollera al Departament de Cultura per part d’un dels seus hereus, Mn. Joan Busquets, seguint la que hauria estat la voluntat del seu pare Lluís Busquets i Mollera qui va ser director del Museu Provincial de Girona, embrió de l’actual Museu d’Art.

 

Joan Pluma, director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, ha destacat que ‘gràcies a aquesta donació i a la col·laboració estreta de Mn. Joan Busquets, avui podem documentar i catalogar de primeria mà aquest fons, i donar a conèixer aquesta etapa poc coneguda de l’art gironí a Catalunya’. I és que aquest fons esdevé d’interès dins el relat artístic català i sobretot gironí. Tot i ésser incomplet,  suposa una bona aportació al discurs de la col·lecció de la institució i al coneixement i difusió de l’art gironí de la primera meitat del segle XX.

 

L’inventari general del fons objecte de la donació, dut a terme pel conservadors del Museu d’Art, consta d’un total de 371 registres entre els que s’hi troben diversos esbossos preparatoris de projectes decoratius ; diversos esbossos de mobiliari i de treballs tipogràfics de projectes en els que hi van treballar conjuntament els tres germans; projectes de capelles, altars i vitralls, pintures de petit format, treballs de repussat i obres en metall, una col·lecció de caricatures de personatges gironins i diversos apunts tipogràfics i elements d’impressió (invitacions, necrològiques, felicitacions, etc.).

 

Tot i que el fons de Mn. Joan Busquets no conté un gran nombre d’obra finalitzada, incorpora elements de gran interès per entendre la producció dels tres germans i resseguir l’activitat cultural i socioeconòmica de Girona i els seus voltants des d’una vessant més històrica i social. A les carpetes examinades s’han trobat elements de gran interès que ajuden a entendre la producció dels germans. S’hi conserva la que, segons els conservadors especialistes del Museu, fou l’activitat tipogràfica que va realitzar Lluís Busquets per encàrrec de Masó, així com molts dels esbossos preparatoris de Jaume i Josep Maria Busquets per al disseny d’altars, façanes, vitralls, i escultures. És també considerable la quantitat d’elements d’impressió general (invitacions, necrològiques, felicitacions...) que fan servir dissenys, fotografies d’obres dels germans Busquets, completant així el sentit artístic amb una vessant més històrica i social.

 

Si avui dia Rafael Masó es considerat l’arquitecte gironí de més presència en el panorama noucentista gironí, la seva directa relació amb els Busquets i les sinèrgies que es generaren no s’haurien d’obviar. No menys important resulta el fet que la producció dels germans es troba en molts espais per la ciutat, alguna malauradament destruïda. Una de les obres més significatives es troba precisament a l’edifici de referència d’aquesta ciutat, la Catedral de Girona: la Marededéu amb Nen esculpida per Jaume Busquets i ubicada al segon tram de la façana.

 

Els germans Busquets i la seva obra esdevenen cabdals en l’estudi de la segona generació de noucentistes esdevinguda a Catalunya a partir de 1920 i ben especialment en el grup gironí. El desenvolupament artístic dels tres germans, Josep Maria, Lluís i Jaume, es va dur a terme sota l’impuls de l’arquitecte Rafael Masó.

 

Poc després de l’extinció de la societat Athenea, l’any 1918, l’obertura a Girona de la Galeria de Bells Oficis per part dels Busquets inaugurarà l’anomenada segona generació noucentista. Amb la Galeria de Bells Oficis com a centre neuràlgic, els Busquets, sobretot Josep Maria i Lluís que van romandre a Girona, seran molt prolífics en la seva producció artística i donaran nou impuls i valor als treballs en arts aplicades.

 

Els tres germans van treballar en diversos projectes de forma conjunta fent difícil, a vegades, determinar l’autoria d’algunes obres d’aquest fons. Malgrat que Jaume Busquets marxà aviat a Barcelona, on acabaria fundant i dirigint l’Escola d’Arts de la Massana, tots tres germans treballaren plegats molt sovint, cosa que sol suposar un problema a l’hora de determinar l’autoria de les obres, sobretot en els dissenys i obres menors.

 

Jaume Busquets es va dedicar sobretot a l’ensenyament. Va ser un dels fundadors de l’Escola Massana i es poden apreciar algunes de les seves escultures en monuments tan emblemàtics com la façana de la catedral de Girona i la Porta del Naixement de la Sagrada Família de Barcelona a partir de l’encàrrec directe de Gaudí (escultures centrals).

 

Josep M. Busquets es va dedicar a les arts aplicades en tots els àmbits: disseny comercial, decoració i projectes de caràcter més arquitectònic. Treballa amb Rafael Masó a can Marcó de Quart, i va signar dibuixos i caricatures amb el pseudònim de Lluc de Serosca. En aquest fons hi ha diverses caricatures, segurament d’ell, de setmanaris o publicacions gironines.

 

Lluís Busquets va esdevenir director entre els anys 1933 i 1936 del Museu Arqueològic Provincial de Sant Pere de Galligants, germen del que actualment és el Museu d’Art Girona. El seu treball es va centrar, sobretot, en el repujat del qual hi ha alguns elements en aquest fons.