La directora general de Cooperació al Desenvolupament, Marta Macias, i la presidenta del Fons Català de Cooperació, Meritxell Budó, encapçalen aquest cap de setmana una delegació catalana a Bòsnia i Hercegovina per recordar els fets de Srebrenica, ocorreguts l’11 de juliol del 1995.

La delegació ha estat rebuda per l’associació Mares de Srebrenica i ha participat al Ple extraordinari a l'Ajuntament de la ciutat de Srebrenica, durant el qual s’ha fet entrega d’un manifest elaborat per les autoritats locals catalanes a l’alcalde de la ciutat.

Un dels punts destacats de la visita és la participació als actes memorials a Srebrenica i a la ciutat veïna de Potocari. A Srebrenica tindrà lloc la cerimònia de sepultura de 135 cossos que han estat identificats durant el darrer any. També s’unirà a la rebuda dels participants de la Mars Mira 2015, la Marxa de la pau que, com cada any, portarà caminants d’arreu del país per a la commemoració.

La delegació s’emmarca en el conjunt d’actes organitzats per un grup d’entitats de la societat civil catalana que durant els anys de la guerra de Bòsnia van participar en les mobilitzacions en suport al poble bosnià. Algunes de les organitzacions destacades són la Fundació Solidaritat UB, IGMAN-Acció Solidària, Fotògrafs per la pau, la Fundació Districte 11 City to City i la Fundació Pau i Solidaritat de les Comissions Obreres, entre d’altres.

A Catalunya hi destaca l’acte ‘Les Veus de Srebrenica’, el dissabte 11, que consistirà en la lectura dels noms de cadascuna de les 8.373 persones assassinades a Srebrenica que han pogut ser identificades, entre les 10.30h i 20.30h al Born Centre Cultural. A Girona hi tindrà lloc un acte institucional de l’Ajuntament i la Diputació de Girona, que consistirà en la lectura de textos de la presidenta de les Mares de Srebrenica, Munira Subasic i la projecció dels audiovisuals ‘Homenatge a Srebrenica’ i ‘Srebrenica, el silenci de la memòria’, entre d’altres

La guerra de Bòsnia, i en particular l’episodi de Srebrenica, va provocar una mobilització sense precedents de la societat catalana a través de les entitats i institucions públiques –sobretot municipals-. Un dels àmbits on aquestes relacions han perdurat amb més força és l’agermanament entre Barcelona i Sarajevo, dues ciutats que han col·laborat estretament durant els darrers 20 anys.