El secretari d’Habitatge i Millora Urbana, Carles Sala,  i el degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Lluís Comeron, han presentat aquest matí al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, la Jornada: aplicació de mesures d’eficiència energètica per a la rehabilitació del sector residencial a Catalunya.  Han participat en aquesta Jornada representants de l’IREC, de la Generalitat i del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, i altres experts en temes de rehabilitació i eficiència energètica.

 

L’Agència de l’Habitatge de Catalunya, juntament amb l’Estudi Ramon Folch, i en el marc del Marie  (projecte estratègic de la Unió Europea que se centra a millorar l’eficiència energètica dels edificis de l’espai Mediterrani) van realitzar un estudi per valorar els costos i beneficis de la renovació energètica en edificis d’habitatges. Per a realitzar l’estudi es van establir 9 tipologies representatives  d‘edificis residencials segons l’any de construcció i si es tracta d’edificis unifamiliars o plurifamiliars (amb o sense caldera col·lectiva).

 

Avui, en el marc de la Jornada s’han presentat les conclusions d’un segon estudi que analitza l’impacte de les mesures proposades segons la caracterització concreta de cada tipologia d’edifici residencial, i donen una visió estratègica per prendre decisions a l’hora d’implementar les polítiques de renovació energètica d’edificis dins l’Estratègia Catalana de Renovació Energètica d’Edificis (ECREE) que marca les directrius a seguir per complir amb la normativa europea en matèria d’eficiència energètica i rehabilitació.

 

Aquesta segona fase de l’estudi, estableix sota la metodologia cost-òptim, quin és l’import de les actuacions a realitzar que aconsegueixen la màxima rendibilitat en eficiència energètica, podent-se observar que a partir d’una determinada inversió, els beneficis que s’obtenen en la disminució de la demanda energètica, precisen d’una inversió molt més elevada.

L’estudi ha incorporat aspectes poc estudiats fins ara com l’ús dels habitatges per part dels usuaris, el clima mediterrani, la ventilació natural, els costos de manteniment i reposició de les mesures plantejades, i la priorització de les mesures passives que garanteixen confort sense necessitat d’aportacions externes d’energia.  Així doncs, s’han detectat com a mesures principals les que fan referència a la rehabilitació de cobertes i la importància de la ventilació natural  i les proteccions solars per evitar un excés de demanda d’equips de refrigeració.

 

Carles Sala en aquest sentit ha destacat que “és important continuar promovent la rehabilitació amb mesures d’estalvi energètic ja que és en els edificis residencials construïts, anteriors a l’any 1980, on hi ha una major despesa energètica. Cal aprofitar les obres de rehabilitació necessàries per anar incorporant mesures que fomentin l’estalvi energètic i que no suposin un sobrecost per a les famílies. Podem observar així, que en alguns dels casos plantejats en l’estudi, que aconseguir millorar dos nivells en el certificat energètic, sovint resulta suficient una inversió d’entre 4.000 i 7.000 euros de mitjana per habitatge, però si volem millorar fins a quatre nivells el nostre certificat, en el mateix cas, difícilment o aconseguirem amb menys de 22.000 euros d’inversió”.