Aquesta setmana s’ha presentat l’edició en facsímil d’Andorra Aeterena, una obra que recull les reproduccions gairebé exactes dels 40 documents històrics més importants d'Andorra. Aquesta edició que té com a objectiu donar a conèixer a la societat catalana i a les autoritats culturals una peça d’una envergadura documental extraordinària sobre la història d’Andorra. El director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Joan Pluma, i el responsable del projecte d’Andorra Aeterna, Miquel Huguet han presentat l’obra. També han assistit a la presentació la ministra de Cultura, Joventut i Esports del Govern d'Andorra, Olga Gelabert, i la directora de Promoció Cultural i Política Lingüística del Govern d'Andorra, Montserrat Planelles.

 

Andorra Aeterna consta de 40 documents històrics cabdals reproduïts amb la fidelitat dels originals. Inclou documents com la carta de poblament de l’any 805; l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell de l’any 839; els Pariatges de 1278 i 1288; els manuscrits del Manual Digest i el Politar andorrà del segle XVIII, i d’altres, alguns d’inèdits, amb noms de famílies andorranes, en convivència per a aquesta edició, amb les tecnologies més avançades i els processos d’elaboració artesanals utilitzats des de l’edat mitjana

 

Els documents que configuren l’obra, a part de tenir un valor extraordinari per ells mateixos, en analitzar-se de forma conjunta tal com es presenten a Andorra Aeterna, permeten fer un relat històric que ajuda a entendre el fet excepcional del Principat d’Andorra. També, deixen entreveure allò que un viatger romàntic va descriure de manera poètica com «l’ànima dels andorrans».

 

Andorra Aeterna va néixer de La Biblioteca Impossible, un projecte que té com a missió la recuperació del patrimoni cultural del món, custodiat en arxius i biblioteques, per facilitar-ne l’accés al ciutadà. La primera acció duta a terme per La Biblioteca Impossible ha estat l’edició d’Andorra Aeterna, una reproducció monumental que traça la singularitat històrica d’Andorra, des de Carlemany fins a l’actualitat.