El Departament de Cultura i l’Obra Social “la Caixa” han presentat avui els treballs de restauració executats en sis monuments de les Valls d'Àneu (Pallars Sobirà). Les intervencions s’han dut a terme en el marc del Programa Romànic Obert, l’acord de col·laboració signat l’any 2009 pel Departament de Cultura l’Obra Social “la Caixa” per posar en valor i adequar monuments catalans de notable interès arquitectònic i artístic.

 

En el marc d’aquest programa, i mitjançant un conveni específic amb el Bisbat d’Urgell, titular dels sis monuments, entre els anys 2011 i 2015 s’ha portat a terme la restauració dels monuments, que ha comportat una inversió total de 1.290.000 euros. Els treballs de conservació i restauració han estat tutelats pels tècnics del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.

 

En concret, s’han restaurat, al municipi de l’Alt Àneu, l’església parroquial de Sant Pere de Sorpe, l’ermita de la Mare de Déu de les Neus d’Àrreu i l’església dels Sants Just i Pastor de Son, i al municipi de la Guingueta d’Àneu, l’església Parroquial de Sant Bartomeu, a Dorve, el monestir de Sant Pere del Burgal, a Escaló i l’església de Santa Maria d’Àneu, a Escalarre.

 

Han participat en la presentació de les intervencions el director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni Cultural, Joan Pluma, i el director de l’Àrea de Negoci de “la Caixa” als Pirineus Oest i Vall d’Aran, Jordi Nisarre,

 

 

 

Es tracta d’una església de planta originàriament basilical, de tres naus, amb la central més gran, rematades a migdia pels corresponents absis semicirculars, dels quals sols queda el lateral est amb funcions de baptisteri, decorat a l'exterior amb arcuacions cegues i bandes llombardes. Al sud-oest s'aixeca la torre campanar, decorada amb arcuacions cegues. De la torre campanar només en resten dos pisos amb una coberta a dues vessants. L'antiga porta, de reduïdes dimensions i arc de mig punt, s'obria en el mur lateral oest que, posteriorment, al llarg de la reforma a què va ser sotmesa l'església al segle XV, fou tapada, tot obrint l'actual a l'extrem sud, on fins aquell moment hi hagueren els absis que també foren suprimits, invertint-se així el sentit de l'església. En general, el parament és de blocs de pedra granítica o pissarrosa escairats. A l'interior, la nau central, dividida en tres trams, és coberta amb volta d'aresta, com també alguns trams de les laterals, avui convertides en capelles i dependències. La coberta és de llicorella a dues vessants.

 

La restauració es va executar entre el període comprés d’abril 2012 a gener 2013 i va comptar amb una inversió 200.000 euros. Es va fonamentar en aconseguir rebaixar el nivell d’higrotermia en l’aire interior, per tal d’evitar la degradació dels paraments i pintures romàniques. En aquest sentit, es van executar els següents treballs: drenatge exterior de la zona sud-est, amb seguiment arqueològic; renovació del paviment interior amb tarima de fusta ventilada; instal·lació d’un sistema d’electroosmosi invertida a tots els paraments i murs de la zona de llevant; neteja, sanejament i rejuntat de tots els paraments interiors, refent el sòcol perimetral amb morter de calç; implementació de nou cancell de fusta i vidre en la zona d’accés a l’església, sota la zona del cor; noves instal·lacions d’il·luminació monumental, i conservació- restauració de les restes de les pintures murals romàniques, amb la descoberta de noves pintures originals a la capella de sota el campanar en el decurs de l’actuació.

 

 

 

Es tracta d'una petita església d'una nau, amb absis semicircular sense decoració, excepte una petita cornisa en el punt on arrencava l'antiga coberta de l'absis, avui substituïda per la prolongació de la coberta de la nau i el mur de l'absis aixecat fins a l'alçada d'aquesta. Al centre de l'absis s'obre una petita finestra atrompetada. En el lateral nord s'obre una petita porta de mig punt. Sobre la porta, en un bloc de dimensions més grans, hi ha gravat un crismó de característiques similars als que amb freqüència es troben a les esglésies de la veïna Vall d'Aran. A ponent s'aixeca una petita espadanya.

 

La restauració es va executar entre el període comprés de juliol 2012 a setembre 2013 i va comptar amb una inversió 200.000 euros. Va consistir en el drenatge perimetral dels murs i aportació de graves; l’arranjament de la coberta de la nau amb llosa rectangular de licorella; el desmuntatge i redefinició de la coberta de l’absis est; a les façanes, cosit d’esquerdes, redefinició de la capçalera de l’absis amb empostissat de fusta, reposició de mamposteria amb pedra recuperada i remarcat de l’arrebossat de calç de l’espadanya; i, a l’interior, reforços estructurals, enderroc i reproducció fidel de la volta de fusta de l’altar, restauració dels paraments interiors amb estucat i pavimentat.

 

 

Es tracta d’una església romànica amb reformes successives fins al període barroc. Té una nau amb absis semicircular orientat a llevant i cobert interiorment mitjançant mig casquet esfèric i exteriorment pel graonat de gruixudes lloses de pedra o de pissarra. El campanar està adossat a la façana nord, prop de la capçalera i sobre el primer temple romànic. És una esvelta torre quadrada amb la coberta a quatre vessants culminada per una agulla vuitavada. La nau es va ampliar amb les capelles laterals i una sagristia adossada al campanar. El cementiri, situat a les façanes de llevant i migdia, tancat per un mur i portes d'accés, s'aïlla de la carretera pel fort desnivell del terreny. La coberta principal és a dues vessants i està suportada per una estructura d'encavallades de fusta. Pel que fa a l’interior, destaquen el retaule gòtic que presideix l’altar i oculta el parament interior de l’absis, les pintures murals i diverses piques de pedra.

 

La restauració es va executar entre el període comprés de juliol 2014 a febrer 2015 i va comptar amb una inversió 200.000 euros. Va abordar determinats aspectes de l’exterior i tot l’interior. A l’exterior, el drenatge de la zona de la capçalera; el repàs de coberta i el repàs dels rejuntats de carreus de les façanes nord-est i nord. A l’interior, es va dur a terme el reforç estructural del cor; la rehabilitació dels paraments verticals i sostres de la nau i capelles, amb sanejament, neteja, consolidació i pintat a la calç; la restauració dels paviments de fusta de la nau i del cor, de còdols de l’absis i de pedra de les capelles laterals; les noves instal·lacions i nova il·luminació; la restauració dels elements de mobiliari existent i objectes diversos ubicats a les capelles; el nou altar i ambó; la conservació i restauració de les pintures murals dels dos arcs triomfals de l’absis i de les pintures murals del cor i laterals de l’absis descobertes i la restauració de les 6 piques de pedra.

 

 

 

Església de tres naus amb presbiteri i absis a l'est. En el presbiteri al costat de migdia s'obren dues finestres, l'antiga romànica d'arc de mig punt i esqueixada, actualment cegada, i una altra posterior de més llum al costat. L'absis semicircular és exteriorment decorat amb bandes llombardes que el divideixen en quatre zones, a l'interior de les quals hi ha tres arcuacions. En cada una de les dues zones laterals en que es divideix l'absis s'obre una finestra esqueixada. A l'extrem sud-oest de la nau s'aixeca la potent torre campanar d'època posterior. Cobreix la torre un agut capitell. Els paraments són de carreus mitjans de granit i pedra pissarrosa, excepte a les arcuacions i finestres, de pedra tova.

 

La restauració es va executar entre el període comprés de gener 2011 a juliol 2011 i va comptar amb una inversió 200.000 euros. Va consistir en la rehabilitació de la coberta, mitjançant desmuntatge i reconstrucció amb pissarra de recuperació; el reforç estructural de la volta de l’església; el drenatge perimetral en la zona de l’absis; el reforç estructural del campanar i reparació d’esquerda; l’adequació del paviment interior i l’adequació de l’accés a l’església i al cementiri, amb consolidació del seu mur.

 

 

L'església del monestir fou edificada al segle XI. Les campanyes de neteja que s'hi han dut a terme recentment han posat al descobert tota la planta del temple, que era de tres naus i tenia la particularitat d'una doble capçalera, formada per tres absis a llevant i un al costat de ponent, en el qual s'ha trobat la base d'un altar. Les tres naus estaven separades per massissos pilars de base quadrada, que sostenien arcs formers (resten els de la nau de tramuntana), i una coberta que devia ser d'encavallades de fusta. Fora dels absis de llevant, que presenten sèries de dues arcuacions separades per lesenes, l'exterior era mancat de qualsevol tipus de decoració. De la resta de dependències monàstiques n'han estat excavats els fonaments. Les restes de l'església han estat habilitades com a capella de Sant Pere, en tancar l'absis central i el primer tram de la nau. El 1997 es dugueren a terme un conjunt d'actuacions amb l'objectiu de restaurar, rehabilitar consolidar el conjunt arquitectònic.

 

La restauració es va executar entre el període comprés d’agost 2012 a juliol 2013 i va comptar amb una inversió 130.000 euros. Va consistir en la neteja i esbrossada de l’entorn i reparació del mur ensorrat en el camí d’accés; la construcció de drenatge perimetral; millora d’accés al monestir; reparació de parets de pedra malmeses; instal·lació de baranes de protecció, paviments i escales; l’arranjament de les cobertes de les absidioles, amb llosa de recuperació; el tancament d’obertures amb vidres laminars que permetin la ventilació i tractament de la fusteria exterior; l’actuació en l’absis de ponent (eliminació de l’escala i la plataforma i del muret que fa de barana); l’enderroc de pilar i taula, desmuntatge de pedestal i enretirada de vitrina, enretirada de males herbes, repàs de cobertes i rejuntat de l’esquerda de l’absidiola i col•locació de testimonis i la restauració de les pintures murals de l’absis

 

 

De l'antic conjunt monàstic només resta l'església, construcció romànica del segle XI, molt reformada al segle XVI. Originàriament era de planta basilical, de tres naus i tres absis, coberta amb volta d'aresta. D'aquesta estructura només es conserven els murs perimetrals i l'absis central, amb decoració llombarda. Al segle XVI l'ordenació de l'espai fou completament variada: les tres naus foren convertides en una sola, que es cobrí mitjançant uns grans arcs diafragma apuntats que sostenen una teulada de fusta a dues vessants. Modernament s'ha refet la façana i s'hi ha afegit un campanaret d'espadanya. Exteriorment els murs són totalment llisos, sense cap tipus d'ornamentació, tret de l'absis. Al Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserven les pintures murals que decoraven l'absis que destaquen per la seva originalitat iconogràfica i qualitat plàstica.

 

La restauració es va executar entre el període comprés de febrer 2014 a setembre 2014 i va comptar amb una inversió 360.000 euros. Va consistir a la consolidació i millorar l’estabilitat estructural, mitjançant reforç estructural dels arcs diafragmàtics: travat de l’actual estructura de fusta i incorporació de platabandes d’acer; cosit de paraments, atirantat longitudinal de la nau mitjançant perforació en ancoratge de murs, col·locació de tensors i injecció de ciment fluid sense retracció; rehabilitació de les cobertes mitjançant desmuntatge de cobertes, reconeixement, substitució o doblat dels elements en mal estat, caps de bigues, llates i tauler de suport, amb posterior col·locació de llosa de pissarra de recuperació en la zona de l’absis i llosa de pissarra de nova aportació per a la resta de la nau;  segellat de juntes i rebliment d’esquerdes dels paraments interiors; tractament dels paviments exteriors perimetrals i arrebossat esquerdejat del sòcol de la façana nord;  reposició del paviment interior de l’església, realitzat amb formigó ruletejat manualment; rehabilitació del paviment de fusta del cor i naus laterals;  conservació i restauració de les baranes de fusta del cor; nou paviment de fusta del presbiteri i  realització de la base de la trona i del suport de la imatge de la Verge de Santa Maria d’Àneu i construcció del nou ambó.