- S’estableix una participació mínima del 35% per donar validesa al resultat del procés
- Si el resultat és positiu, Governació traslladarà al Parlament la petició per començar a tramitar la llei de creació de la comarca del Lluçanès
- Es crearia un consell d’alcaldes per gestionar, conjuntament amb Governació, el període transitori fins a la constitució del nou consell comarcal després de les eleccions municipals del 2019
La consellera de Governació i Relacions Institucionals, Meritxell Borràs, s’ha reunit aquest matí amb els alcaldes del Lluçanès per tractar sobre el procés participatiu que es durà a terme el proper 26 de juliol per conèixer l’opinió del territori sobre la constitució de la nova comarca. La consellera, que ha estat acompanyada del secretari de Cooperació i Coordinació de les Administracions Locals, Joaquim Ferrer, ha expressat el suport del Govern al desenvolupament d’aquest procés i ha animat tothom a participar-hi per decidir quin és el futur que volen per als seus municipis.
La consellera Meritxell Borràs ha assegurat que el Departament de Governació i Relacions Institucionals ofereix empara legal i logística per al desenvolupament del procés i ha destacat la bona disposició dels alcaldes de la comarca “per arribar a acords i per donar la veu la ciutadania”. “Era important formalitzar l’acord i establir una sèrie de criteris davant de les possibilitats que les urnes poden donar”, ha dit Borràs, que ha assegurat que només veu elements positius en la manera com s’està plantejant el procés.
La consellera, que ha explicat que els alcaldes i el Departament de Governació han acordat els criteris pels quals es regirà el procés de participació, ha destacat que s’ha establert una participació mínima del 35% del còmput global dels municipis com a xifra a partir de la qual es donarà validesa al resultat del procés. També ha anunciat que, si aquest resultat és positiu, la capital de la futura comarca del Lluçanès serà el municipi de Prats de Lluçanès.
L'acord també estipula que, en cas que el resultat del procés de participació sigui positiu, el Parlament haurà de tramitar la Llei de creació de la comarca del Lluçanès, la qual cosa, a causa del calendari electoral, haurà de fer-se en la propera legislatura. “Aquest és un compromís que tenim com a Govern i crec que aquesta serà una de les primeres lleis que el nou Parlament haurà de tirar endavant”, ha dit Meritxell Borràs. En aquest sentit, ha assegurat que Governació es compromet a traslladar al Parlament els resultats del procés i, si aquest resultat és positiu, la petició dels ajuntaments perquè comencin els tràmits per elaborar la llei per crear la nova comarca.
Així mateix, la consellera ha explicat que el consell comarcal del Lluçanès no podrà constituir-se fins al 2019, quan se celebrin eleccions municipals, per la qual cosa, si el resultat del procés és positiu, es crearà un consell d’alcaldes que gestionarà el procés transitori. El consell d'alcaldes s'encarregaria de la gestió d’aquest procés de transició conjuntament amb el Departament de Governació i els consells comarcal afectats.
D’altra banda, el document acordat avui estableix que qualsevol municipi on el resultat del procés sigui negatiu continuarà adscrit a la seva comarca actual, sense que això suposi un obstacle per a la tramitació al Parlament de Catalunya de la llei de creació de la comarca del Lluçanès. Tanmateix, en el cas que un municipi contrari al procés suposi una discontinuïtat geogràfica de la futura comarca, serà el Parlament qui decidirà respecte la seva inclusió o respecte a la creació de la comarca durant la tramitació de la Llei. Si el resultat del procés és negatiu en la meitat o més dels municipis, no es tramitarà la llei de creació de la comarca del Lluçanès.
Cal recordar que els municipis del Lluçanès que decidiran sobre si volen esdevenir o no una nova comarca són Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Martí d’Albars i Sobremunt, a la comarca d’Osona; Santa Maria de Merlès, al Berguedà, i Sant Feliu Saserra, al Bages.
2