El director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, Joan Pluma; el director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Tarragona, Jordi Agràs; i la directora d’Àrea de Negoci de "la Caixa" a Tarragona Interior, Maica Jané; han inaugurat la rehabilitació del Celler de la Societat Agrícola de Rocafort de Queralt, a la Conca de Barberà.

 

Aquesta rehabilitació forma part del programa “Cellers Cooperatius” que des de l'any 2009 porten a terme conjuntament la Generalitat de Catalunya i l'Obra Social "la Caixa" amb la finalitat de protegir, conservar i difondre el patrimoni cultural català configurat per tota una xarxa de cellers cooperatius i pels seus edificis històrics. En concret, s'han dut a terme actuacions a:

 

 

 

L'Obra Social "la Caixa" s'ha fet càrrec íntegrament del cost de les obres del programa “Cellers Cooperatius”, amb una inversió de 3,6 milions d'euros.  D'aquests, 3 milions d’euros són per a la rehabilitació i millora dels cellers, i 620.000 euros més per a la difusió i foment d’aquests béns patrimonials, amb actuacions com l'organització de l'exposició Cellers. Cooperativisme + Modernisme.

 

En totes aquestes actuacions, s’estableix que el Departament de Cultura, a través de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni Cultural, executa cadascun dels projectes i actuacions, facilita assessorament als titulars dels béns i fa seguiment de les actuacions en els monuments.

 

Els cellers objecte d’actuació estan situats a les comarques de l’Alt Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i la Terra Alta i van ser construïts entre els anys 1913 i 1922. Set d’aquests cellers són obra de l’arquitecte Cèsar Martinell i l’any 2002 van ser declarats per la Generalitat de Catalunya Béns Culturals d’Interès Nacional.

 

 

 

Gràcies al programa d'ambdues institucions, s'ha permès actuar en aquest celler duent a terme un reforç estructural de l'immoble i la restauració integral de les cobertes. Per fer-ho possible, l'Obra Social "la Caixa" ha invertit 350.000 euros.

 

Aquest celler data de l'any 1918, i va significar el "debut" del gran especialista en construccions agroindustrials de Catalunya, Cèsar Martinell.  El resultat final, ple d’innovacions i atreviment arquitectònic, va ser una gran plataforma per la seva carrera.

 

L’arquitectura dels cellers, amb un llenguatge que combinava modernisme i noucentisme i amb Martinell com a arquitecte més destacat, "era la més important i significativa que es produïa als nostres pobles des de la construcció dels temples parroquials del segle XVIII" (Joan Fuguet). De Martinell se’n destaca, a més de la seva qualitat com a arquitecte, el fet de saber escoltar els pagesos i viticultors pels quals treballava. A una disposició ordenada i funcional, l’arquitecte hi va sumar les senyes d’identitat: naus de tipus basilical suportades per arcs equilibrats, finestres baixes per a una millor ventilació i façanes monumentals.

 

El Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt va ser l’únic que va rebre ajut econòmic directe de la Mancomunitat de Catalunya a través de la Caixa de Crèdit Comunal. La Societat Agrícola Recreativa va néixer en el marc del cooperativisme amb l’objectiu de facilitar l’adquisició dels productes agraris i donar una mínima cobertura social als seus membres. La construcció del celler era prioritària però les dificultats econòmiques van fer que es donés entrada al col·lectiu de propietaris amb la creació de la secció de Viticultura. La Societat passava a ser sindicat i abraçava la via reformista del cooperativisme liderada pels propietaris.

 

El celler de Rocafort que veiem avui és fruit de tres intervencions fetes entre 1918 i 1947. Durant els primers anys, constava d’un edifici amb dues naus paral·leles i una tercera perpendicular que feia de moll de descàrrega i sala de màquines. Posteriorment es va ampliar amb una dues naus més, la modernització de la sala de màquines i un nou dipòsit d’aigua que substituïa l’original.

 

Rocafort de Queralt va ser un banc de proves per Cèsar Martinell; amb algunes petites modificacions sobre la cabuda de les estibes, l’arquitecte va guanyar 5.000 hectolitres més de capacitat sobre els previstos inicialment. Però sens dubte, l’aportació més decisiva va ser la utilització, per primer cop, de l’arc parabòlic gaudinià com a principal suport de l’estructura de l’edifici. La idea original contemplava la tradicional encavallada de fusta com a suport de la coberta a dues vessants. Van ser les circumstàncies econòmiques del moment el que va fer canviar d’idea l’arquitecte: amb la Primera Guerra Mundial, el preu de la fusta s’havia multiplicat per cinc.

 

Pel que fa a la vessant més estètica del celler, destaca l’obra cuita utilitzada en els arcs de portes i finestres, així com el fris de rajola de ceràmica que recorre la cornisa de l’edifici. La façana principal del celler és perfectament simètrica i en destaca l’enorme finestral composat de tres elements, amb  arcs rampants i de mig punt. La porta consisteix en una arc de mig punt adovellat que, al seu temps, fa de suport al gran finestral. Una composició que es repeteix a la façana de les tres naus.