El Govern de la Generalitat ha presentat avui les conclusions dels deu estudis que conformen l’Informe sobre el nou model d’Administració tributària per a Catalunya. Aquests treballs són el resultat de la feina feta per més d'un centenar de persones de l’àmbit públic i privat de la fiscalitat a Catalunya, especialistes en els diferents vessants de la fiscalitat: jurídica, econòmica, gerencial, institucional i tecnològica, i que ha coordinat el director del programa per a la definició d'un nou model d'administració tributària de Catalunya, Joan Iglesias.

 

Durant la inauguració de la Jornada, el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha assegurat que “podem comprovar que Catalunya disposa d’una comunitat fiscal”, fent referència a les persones que han participat en l’estudi, tot destacant “el seu coneixement i la seva expertesa”. “Això”, ha dit, “ens dóna confiança i ens fa estar més ben preparats pel futur”. “Sabrem què hem de fer, en qui emmirallar-nos i quines són les preguntes essencials”, ha conclòs.

 

Els treballs, que plantegen com ha de ser l’Administració tributària en un sistema fiscal avançat, recullen els principals avenços en gestió tributària consolidats en els darrers anys en els països més avançats del món. En aquest sentit, els experts s’han inspirat en els models de països com Suècia i Austràlia, que prioritzen la cooperació amb el contribuent, per davant del control i el càstig que caracteritzen el model d’administració tributària vigent avui a Espanya.

 

La Generalitat té el repte de dissenyar un model de gestió del sistema fiscal que incorpori les millors pràctiques i tendències en l’àmbit internacional i concebuda sota els principis d’orientació a resultats, transparència, professionalitat, vocació de servei i eficiència, d’acord amb les recomanacions del Consell Assessor per a la Transició Nacional. Així, aquest nou sistema tributari proposat pels experts vol deixar de banda el model actual de control, per avançar cap a un model de servei basat en la cooperació i la confiança.

 

L’abast del projecte consisteix a posar les bases d’un sistema d’Administració i gestió tributària en xarxa que reculli les millors pràctiques internacionals i les encaixi a la realitat econòmica, social i institucional de Catalunya. Entre les propostes que es plantegen en aquests estudis destaca el concepte Smart Tax, la fiscalitat intel·ligent, aplicat a la relació entre l’Administració tributària i el contribuent. (*Vegeu quadre adjunt n.1)

L’estratègia SmartCAT ha de convertir Catalunya en una smart region o territori intel·ligent de referència i abast internacionals, traient profit de l’ús de la tecnologia i la informació digital per tal d’innovar en els serveis públics, impulsar el creixement econòmic i promoure una societat més intel·ligent, sostenible i integradora. Amb aquesta estratègia, el Govern pretén millorar els serveis als ciutadans gràcies a una utilització més eficient dels recursos i una actuació més intel·ligent mitjançant la gestió del màxim d’informació en temps real de què es pugui disposar.

 

Tenir un Govern que desenvolupa i aplica el concepte Smart en la seva hisenda, Smart Tax, significa que és capaç de recollir (nova) informació fent ús de diferents tecnologies, millorar els serveis al contribuent i fer l’Administració més eficient i transparent de forma innovadora aplicant tecnologia.

 

Els diferents elements que composen el concepte Smart Tax són els següents:

 

·        Smart Tax Sensing per captar nova informació fent ús de diferents tecnologies. Utilitzant el concepte del ciutadà com a sensor, s’aplicarà la tecnologia per recollir nova informació, com per exemple amb l’escolta activa a les xarxes socials.

 

·        Smart Tax Data aplicació de tècniques de Big Data i Data Analytics que permetran fer prediccions amb el tractament massiu de les dades i oferir serveis més adequats i personalitzats als ciutadans. És a dir, convertir la informació en coneixement.

 

·        Smart Tax Management ,per maximitzar l’eficiència en la gestió tributària detectant les necessitats dels contribuents i oferint-los serveis aprofitant els avantatges de les noves tecnologies. S’aplicarà el concepte Smart a la gestió tributària “tradicional”.

 

·        Smart Tax Fraud Prevention per posar èmfasi en la prevenció del frau. L’objectiu és aplicar eines tecnològiques que permetin detectar “perfils” de contribuents proclius a cometre frau i evitar-ho. També es potenciarà amb conceptes com la “reputació fiscal” que consisteix en donar prestigi a aquelles persones que compleixen voluntàriament amb les seves obligacions fiscals.

 

·        Personal Tax Management, que permet que els contribuents puguin governar la relació amb l’Administració Tributària en línia. És la peça clau d’un sistema basat en l’Smart Tax ja que és la que el contribuent percebrà més, perquè serà l’eina de relació entre l’Administració Tributària i el contribuent.

 

 

Durant la jornada també s’ha presentat l’organigrama institucional del model de gestió de l’Administració Tributària de Catalunya, que s’estructuraria sota un triple nivell d’autoritat o governança fiscal: l’autoritat fiscal principal o política (representada pel responsable d’hisenda del govern), l’autoritat fiscal professional o sectorial (representada pel Consell Fiscal) i l’autoritat fiscal funcional (representada per un Servei Català de Gestió d’Ingressos). Al voltant de la direcció d’aquesta governança a tres nivells, s’estructurarien un conjunt d’agències amb autonomia operativa per executar les diferents funcions de l’Administració Tributària (*Vegeu quadre n.2 adjunt)

El model plantejat hauria de permetre una evolució de la gestió actual amb la referència internacional d’organismes autònoms fora de l’estructura del Govern -Ministeri o Departament-; una o diverses agències executives; un Consell que vetlli per l’estratègia i el control de l’òrgan executiu d’Administració i gestió tributària (similar al Canada Revenue Agency Board of Management) i uns criteris d’autoregulació dels professionals de la intermediació fiscal (inspirats en el model Regne Unit i d’Alemanya).

 

Dins de l’estructura institucional del sistema fiscal, destaca el Consell Fiscal de Catalunya, que té com a principal funció dirigir i assessorar el sistema tributari., a més de fer d’organisme supervisor, dotant de seguretat jurídica a l’Administració tributaria.  Aquest òrgan, que estaria format per representants del sector públic i privat,  es crearia mitjançant una llei que hauria d’aprovar el Parlament de Catalunya com un ens de dret públic amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar. L’Administració Tributària espanyola no té cap organisme al qual hagi de retre comptes i el controli.

 

Dins de l’àmbit de l’Administració´ executiva, el model inclou la figura del Servei Català de Gestió d’Ingressos (SCGI). Aquest òrgsn representa la governança operativa del sistema d’Administració i gestió tributària. Juntament amb el Consell Fiscal, dissenya l’estratègia del sistema, i dirigeix i coordina totes les funcions del SCGI, que s’organitzen en agències amb autonomia pròpia. A més, proveeix a aquestes diferents agències d’una sèrie de serveis comuns de forma centralitzada i té el control de la informació (“dada única”).

 

Els organismes que depenen del Servei Català de Gestió d’Ingressos són:

 

·        Agència Catalana de Recaptació d’Ingressos (ACRI). Possibilita una recaptació d’ingressos professional i autònoma basada en la cooperació amb el contribuent i el foment del compliment.

 

·        Agència Tributària de Catalunya (ATC). És l’organisme de control i inspecció expert en la gestió del risc d’incompliment.

 

·        Agència Catalana de Comerç Exterior i Duanes (ACCED). La seva finalitat és dur a terme una gestió duanera àgil (amb finestreta única) que faci de la duana un motor de la competitivitat del país i que integri tots els serveis i activitats frontereres.

 

·        Autoritat Catalana de la Propietat Immobiliària (ACPI). Aquesta agència treballa per a la integració de les funcions cartogràfica, de registre i fiscal del cadastre sota una única autoritat i la creació d’un òrgan certificador.

 

Pel que fa a l’àmbit de l’Administració no executiva, el sistema es recolza en quatre òrgans:

 

·        Direcció General de Tributs (DGT), un organisme expert en la normativa fiscal

 

·        Junta de Tributs de Catalunya (JTC), que controla els procediments de prevenció i mediació de conflictes alternatius a la via contenciosa i organismes de resolució de conflictes fiscals.

 

·        Institut d’Estudis Tributaris de Catalunya (IETC), un centre de formació d’estudis fiscals que nodreixi a l’Administració Tributària de professionals qualificats i de formació pels seus treballadors.

 

·        Oficina Catalana de Fiscalitat Internacional (OCFI) i de relacions internacionals.

 

Finalment, i com a eix central de les dues administracions –executiva i no executiva- es troba el Servei d’Informàtica Tributària de Catalunya (SITC), que  és la principal eina del Servei Català de Gestió d’Ingressos. Aquest servei hauria de ser l’únic demandant d’informació i encarregar-se d’obtenir, estructurar i gestionar tota la informació necessària per al sistema.

 

 

 

Així doncs, l’objectiu principal del model de fiscalitat que ha presentat avui la Generalitat ofereix al conjunt dels contribuents catalans la possibilitat d’aconseguir una millora significativa en la confiança de la ciutadania en la seva Administració tributària. Aquesta confiança és indispensable per promoure la consciència fiscal i, per tant, per maximitzar la taxa de compliment voluntari de les obligacions tributaries.

 

De fet, “un sistema fiscal és el que es coneix com una estructura d’Estat” i la principal funció en una societat democràtica avançada és “obtenir una part de la riquesa que es genera com a conseqüència de l’activitat econòmica de les persones i de les empreses, per destinar-la a finançar la despesa pública aprovada pel Parlament i recollida en el pressupost”, ha subratllat el director del programa per a la definició d'un nou model d'administració tributària de Catalunya, Joan Iglesias, en la seva intervenció inicial.