- L’objectiu del text és posar en valor l’interès públic de l’arquitectura i incorporar objectius de qualitat arquitectònica tant en els projectes públics i privats, com en determinats concursos d’obra pública
- El Projecte de llei, que ja s’ha sotmès a informació pública, reforça la transparència i la publicitat en la contractació i vetlla per incorporar criteris de qualitat, creativitat i funcionalitat als plecs dels concursos d’obra pública
El Govern ha aprovat el Projecte de llei de l’arquitectura, que permetrà disposar d’un marc normatiu coherent i estable en matèria d’ordenació i gestió del territori i de qualitat arquitectònica i paisatgística. L’objectiu és garantir la millora continuada de l’hàbitat urbà, la competitivitat, la cohesió social i territorial i la sostenibilitat.
El Projecte de llei respon a la voluntat de posar en valor l’interès públic de l’arquitectura, assegurar-ne la preservació com a patrimoni cultural i social, i distingir-la com a bé fonamental per garantir el benestar de les persones i la cohesió social. De fet, va en la línia de diverses resolucions i recomanacions d’organismes europeus, que aconsellen fomentar la qualitat arquitectònica com a eina de cohesió social i ressaltar el valor afegit que aporta el sector, tant des del punt de vista cultural com econòmic.
La nova llei s’estructura en tres capítols:
- Capítol primer. Defineix l’arquitectura i els seus valors i en determina l’interès públic.
- Capítol segon. Aposta pel foment i el reconeixement de l’arquitectura contemporània per contribuir a la sensibilització de la ciutadania sobre la seva rellevància. Es crea el Premi Catalunya d’Arquitectura per reconèixer les millors aportacions a aquesta disciplina. La convocatòria i dotació del guardó es concretarà amb un reglament posterior. També es crea el Consell de Qualitat Arquitectònica de Catalunya com a òrgan assessor del Govern en aquesta matèria. Finalment, es regulen els organismes consultius de qualitat arquitectònica que poden crear les administracions locals.
- Capítol tercer. S’ocupa de les disposicions generals del procés de contractació de la creació arquitectònica. S’incideix en aquest sentit en la necessitat de fomentar la col•laboració simultània i coordinada entre totes les disciplines professionals que participen en el procés constructiu per aconseguir la màxima continuïtat entre les fases de concepció del projecte arquitectònic i la realització de l’obra. En aquest capítol també s’estableix la composició i el funcionament dels jurats i comitès dels concursos d’idees per garantir una presència pluridisciplinari.
Reforça la transparència i la publicitat en la contractació. Vetlla per incorporar criteris de qualitat, creativitat i funcionalitat als plecs dels concursos d’obra pública, urbanització i edificació, que seran avaluats per un jurat. Els criteris de qualitat arquitectònica rebran sempre una valoració predominant en relació amb la puntuació total que determinin els plecs de clàusules administratives.
La futura Llei de l’arquitectura també procura per promoure l’accés dels joves titulats a la professió, en el marc de les polítiques de foment de l’emprenedoria i l’ocupació. Així mateix, aposta per la formació de la ciutadania en el coneixement de l’arquitectura i del seu paper en la construcció de la identitat del país i en la millora de la qualitat de vida.
El text ja s’havia sotmès a informació pública i ara el Govern l’ha deixat llest per començar-ne la tramitació parlamentària.