Per tal de fer efectiu aquest dret, cal que les ambaixades i consolats dels països de trànsit ofereixin la possibilitat de gestionar les demandes d’asil. "Només d’aquesta manera es pot evitar que les persones refugiades arrisquin la seva vida i recorrin a màfies involucrades en el tràfic humà", explica Marta Macias, directora general de Cooperació al Desenvolupament.

 

En segon lloc, l’ACCD condemna fermament els múltiples casos de tracte vexatori i denigrant que han rebut les persones refugiades no tan sols per part de persones i organitzacions hostils sinó també per part de Governs que no han complert amb la seva obligació de protegir i oferir un tracte digne a persones amb un elevat grau de vulnerabilitat.

 

En tercer lloc, cal que la Unió Europea desenvolupi una nova política comunitària d’asil i migració basada en el respecte als drets humans. Alhora, els estats membres de les Nacions Unides han de prioritzar una resolució negociada dels conflictes armats, especialment aguts en els casos de Síria, l’Iraq, l’Afganistan, el Iemen i Somàlia. Agències com l’ACNUR, UNICEF, el Programa Mundial d’Aliments i el PNUD han d’assumir la seva responsabilitat en les crisis a l’origen dels desplaçaments dels refugiats.

 

Finalment, l’ACCD reitera la importància d’analitzar les causes que provoquen tragèdies humanitàries com l’actual crisi de refugiats per tal de poder fer-hi front d’una manera efectiva. "Sense una major exigència del compliment dels drets humans als països d’origen, qualsevol mesura plantejada des dels països europeus està condemnada al fracàs", afegeix Marta Macias. De la mateixa manera, cal denunciar les complicitats que alimenten els conflictes o en dificulten la resolució, ja sigui el tràfic d’armes cap a països en guerra, el rol còmplice d’altres països de la regió o la poca fermesa en la condemna internacional de responsables directes dels conflictes, com exemplifica la inacció dels països occidentals envers el president de Síria, Bashar al-Assad.