- La mostra aprofundeix en la faceta de dibuixant i retratista de l’autor de Josafat
- Com a peça destacada es troba la portada per l’Aplech de l’il·lustrador Joaquim Renart, que ha estat recentment adquirit pel Museu d’Art
Demà, divendres 18 de setembre, a les 19 hores, s’inaugurarà al Museu d’Art de Girona l’exposició Aplech. Models en vers i en prosa. Retrats de Prudenci Bertrana. Una mostra que pretén aprofundir en la faceta de dibuixant i retratista de l’artista a través d’un recorregut que permet conèixer el món literari de principis del segle XX. Alhora es posa de manifest la voluntat del moment de fer de la literatura i l’art un mitjà pedagògic d’aprenentatge, reforçant el coneixement de la llengua i cultura catalanes. La mostra, que serà itinerant a partir del gener 2016, gràcies a la Diputació de Girona, continua amb la línia iniciada pel Museu d’Art d’oferir exposicions monogràfiques i temporals que amplien aspectes poc coneguts del fons.
L’any 1906 l’editorial Dalmau Carles de Girona va publicar Aplech, una obra en la qual es recollia una antologia de literats catalans. L’escriptor i pintor Prudenci Bertrana va realitzar trenta-sis retrats per il·lustrar algunes de les biografies dels personatges.
Els retrats van ser un encàrrec de l’editor Josep Dalmau, l’any 1905. De fet, l’encàrrec va ser compartit entre l’artista olotí Josep Berga i Boada i Prudenci Bertrana. Ambdós es van repartir una feina més tècnica que artística: la de traspassar d’una fotografia de referència a una obra en llapis, carbó o tinta el retrat d’un escriptor per a poder ser reproduïda mecànicament i impresa. Berga i Boada en va realitzar un total setanta i Bertrana els trenta-sis que ara s’exposen. Entre aquesta galeria de personalitats destaquen el seu propi autoretrat o els retrats dels seus companys i amics Carles Rahola o Xavier Montsalvatge amb qui va compartir el moment vital i cultural de la Girona de primers de segle XX.
Els dibuixos de Bertrana són acadèmics, pulcres, de traç net i clar i responen a la voluntat de ser utilitzats per ser impresos; amb tot en ells s’hi fa evident la bona traça de dibuixant de l’artista. L’artista - que tot just iniciava la seva fructífera i destacada carrera d’escriptor amb obres de gran reconeixement com les novel·les Josafat (1906) o Nàufrags (premiada per El Poble Català el 1906 i publicada el 1907) o la novel·la psicològica Jo! Memòries d’un metge filòsof (1925) – també va participar en tant que literat del moment, en l’Aplech antològic; i en va dirigir la part artística.
Una nova adquisició
Bertrana i Berga i Boada van formar par del jurat que, després d’un concurs públic, va seleccionar la portada per l’Aplech: un dibuix a guaix, de caràcter simbòlic i marcadament Modernista, realitzat per l’il·lustrador Joaquim Renart. Aquest dibuix original ha estat recentment adquirit pel Museu d’Art de Girona i es presentarà, com a novetat destacada, en l’exposició.
L’Aplech, com a declaració d’intencions de tot un ideari cultural
L’editorial Dalmau Carles i Cia, fundada a Girona pel pedagog Josep Dalmau Carles, esdevingué paradigmàtica i l’Aplech una de les seves primeres apostes. L’antologia va ser confiada a Anton Busquets i Punset, mestre d’ofici però també poeta, periodista, narrador i sobretot activista cultural. Busquets i Dalmau compartien l’estima per l’ensenyança i participaven del moviment renovador de l’educació en català; alhora, ambdós convergien en la idea de “fer cultura, educar i il·lustrar”, hereus de l’esperit de la Renaixença catalana que es proposava fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura. En definitiva, una temàtica adient al moment de l’any, l’inici del curs escolar; adient al moment de la ciutat, coincidint amb una nova edició del Premis Bertrana; i escaient al moment històric actual en què la cultura catalana és, de nou, un estímul de canvi social i polític.
La mostra es complementa amb un petit catàleg que, a més de recopilar i catalogar els dibuixos, incorpora textos de presentació, reflexió i crítica de Carme Clusellas, directora del md’A, Ma. Àngels Vilallonga, catedràtica de filologia llatina de l’UdG i de Montserrat Mas i Carme Bové, del Centre de Normalització Lingüística de Girona. El catàleg i la producció de la mostra per adaptar-la a la itinerància ha estat possible amb la col·laboració de la Diputació de Girona.
L’exposició es pot visitar del 18 de setembre al 10 de gener de 2016 al Museu d’Art de Girona. Més informació a www.museuart.com/