- La presentació ha tingut lloc en el marc d’una trobada amb els membres del Fòrum d’Entitats per la reforma de l’Administració
- Borràs ha demanat posar en valor “la professionalització, la vocació i el compromís del personal al servei de l’Administració”
La consellera de Governació i Relacions Institucionals, Meritxell Borràs, ha presidit aquest matí la presentació del primer informe de balanç de desplegament del Pla de reforma de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic en una reunió mantinguda amb el Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (FERA).
L’informe fa palès el compromís del Govern per optimitzar l’entorn organitzatiu de la gestió i la prestació de serveis públics per mitjà de les iniciatives legislatives que ha liderat en els desenvolupaments dels eixos estratègics del Pla.
La consellera Borràs ha destacat en la seva intervenció que “la reforma de l’Administració no és una opció, sinó una necessitat”. Per això, ha dit, “l’Administració ha de reformar-se contínuament si la volem més eficient, eficaç, transparent i flexible”, amb l’objectiu de “mantenir i millorar l’estat del benestar i reforçar la relació de confiança amb el ciutadà”.
Per a la consellera de Governació, “l’Administració pública ha ser una eina de construcció de país, una veritable estructura d’Estat”. Així mateix, Meritxell Borràs ha demanat que es posi en valor, encara més, “la professionalització, la vocació i el compromís del personal al servei de l’administració”.
“Volem una administració moderna i transparent, que sigui àgil i eficient, amb els millors professionals, i amb les millors eines”, ha assegurat la consellera Borràs. “una administració preparada, responsable i coherent amb els valors que ens identifiquen com a país”.
Coresponsabilitat i confiança mútua
La presentació del primer informe de balanç de desplegament del Pla de reforma de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic ha anat a càrrec de la secretària d’Administració i Funció Pública, Meritxell Masó, que ha destacat que la reforma de l’Administració és una eina bàsica per garantir la competitivitat del país i que ha de ser un projecte de continuïtat amb un lideratge clar.
Durant el debat posterior a la presentació, s’ha destacat la necessitat de donar continuïtat a la feina feta fins ara, un treball que cal fer amb coresponsabilitat i confiança mútua. Així mateix, s’ha posat de manifest que per tirar endavant la reforma de l’administració cal que tots els agents implicats col·laborin i es faci un pacte de país.
Un any de Pla de reforma
El Departament de Governació i Relacions Institucionals va rebre el juny de 2014 l’encàrrec per part del Govern per dissenyar, desenvolupar i la coordinar el Pla de reforma de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic, fer-ne el seguiment de la implementació de les mesures que se’n derivin, avaluar-les i retre comptes dels resultats assolits. Aquest Pla té com a objectiu construir i consolidar models organitzatius i procediments que assegurin en l’Administració catalana el conjunt de valors d’eficàcia, eficiència, transparència, rendició de comptes, innovació, flexibilitat i participació, juntament amb els de subjecció a l’ordenament jurídic, professionalitat i imparcialitat.
Previ a l’encàrrec del Pla, el Govern català ja havia introduït al llarg de la legislatura anterior diverses modificacions normatives en matèria de reforma administrativa a través de les lleis òmnibus, que vam comportar una important reducció de l’estructura política de la Generalitat que va afectar el 20% dels departaments de l’Administració, el 23% dels alts càrrecs i el 43% del personal eventual.
L’Informe de balanç presentat avui insisteix en el valor estratègic de la transparència com un dels eixos de la reforma de l’administració catalana, i assenyala com una de les fites més rellevants la ratificació per part del Parlament de la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern al desembre de 2014.
Pel que fa a la priorització de l’eficiència, es destaca l’aprovació de la llei de simplificació de l’activitat administrativa de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya (juliol de 2015). La norma suposa una nova forma de concebre el model de relació entre ciutadania i administració basat en la confiança a l’empresariat i la facilitació dels procediments administratius com a via per contribuir a la reactivació econòmica. La llei permet reduir tràmits en la posada en marxa d’una activitat econòmica i en millora l’eficiència gràcies a la supressió de càrregues administratives, i s’estima que beneficiarà cada any 53.700 nous projectes empresarials amb un estalvi associat de de fins a 68,4 milions d’euros.
L’eficiència de la gestió administrativa també s’ha vist afavorida per la implantació de la Finestreta Única Empresarial, que ha permès eliminar prop de 80 tràmits que afectaven activitat econòmica i simplificar-ne prop de 400.
Dins de l’àmbit de l’ètica i la professionalitat, l’Informe recull l’aprovació del codi de bones pràctiques per als alts càrrecs de l’Administració de la Generalitat i l’aprovació per part de l’Executiu català del Projecte de llei d’ordenació del Sistema de Direcció Pública Professional de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic, amb l’objectiu d’introduir la figura del directiu públic professional.
Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració
El Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (FERA) és un espai informal de trobada d’entitats de la societat civil catalana que defensen la necessitat d’abordar la reforma de l’administració pública. El FERA va presentar al Govern el setembre de 2013 un document amb 30 recomanacions per a la reforma de l’Administració.
Els membres inicials del Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració són: l’Associació Catalana de Gestió Pública (ACGP), l’Associació de Tècnics d’Administració de la Generalitat de Catalunya (ATAGEC), la Cambra de Comerç de Barcelona, la patronal Cecot, el Club de Direcció Pública ESADE Alumni, el Centre Sector Públic-Sector Privat de l’IESE, el Col·legi d’Economistes de Catalunya, la Comissió dels enginyers industrials a les administracions públiques del Col·legi i Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, el Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya i la Taula del Tercer Sector Social.