L’any hidrològic 2014-15, que transcorre durant període compres entre l’1 d’octubre de 2014 fins la mateixa data de 2015, s’ha definit pluviomètricament com a sec amb un hivern i, sobretot, una primavera amb valors acumulats molt inferiors als habituals.

 

La tardor de 2014 es va iniciar amb un destacat episodi de precipitacions que va afectar principalment al litoral i prelitoral central i nord, registrant-se valors acumulats molt significatius en indrets de Girona que van comportar un important creixement dels cabals circulants a la conca dels rius Onyar i Ter. Posteriorment, després d’uns mes d’octubre i gran part de novembre molts secs, dues pertorbacions desplaçades al sud-oest de la península Ibèrica van provocar, d’una banda, ruixats i tempestes entre els dies 24 i 26 de novembre, i de l’altra, una llevantada amb precipitacions generals i molt abundants concentrades entre el 27 i el 30 de l’esmentat mes.

 

En aquest darrer episodi es van acumular precipitacions per sobre dels 200 litres en molts indrets del terç nord Catalunya destacant valors con els 333 litres a Setcases (al Ripollès), els 308 litres a Albanyà (Alt Empordà) o els 276 litres al Prat d'Aguiló, al Cadí, a la banda de la Cerdanya. Les mitjanes acumulades van situar-se al voltant dels 160 litres a la conca de la Muga i per sobre dels 150 al Ter i els 100 litres al Llobregat i a la conca del Foix. Fruit de l’increment de les aportacions a capçalera, els embassament de Ter i el Llobregat van haver de dur a terme desembassaments extraordinaris per laminar les avingudes, aconseguint amb aquesta gestió reduir significativament els cabals circulants en els trams baixos dels rius Ter i Llobregat. 

 

Passat l’episodi, els embassaments de les conques internes catalanes es van situar a prop del 96% de la seva capacitat (664 hm³), 13 punts més que abans de l'inici de la llevantada. Els embassaments de Darnius Boadella i Riudecanyes, que eren els que disposaven de menys reserves abans de l'episodi, van passar del 51% al 73% i del 22% al 40%, respectivament. En aquests casos i atenent a l’estat inicial d’ompliment, l’efecte laminador va suposar la rebaixa del 100% de cabal de crescuda, de forma que aigua avall de cada embassament no es van incrementar cabals per desembassaments.

 

L’any es va tancar amb les reserves de les conques internes al 93% de la seva capacitat. Per sistemes, el Ter va finalitzar l’any al 94% i el Llobregat al 96%, la Muga al 79%, el Foix al 100% i el conjunt Siurana-Riudecanyes al 80%.

 

 

 

Aquest important episodi de precipitacions va donar pas a un llarg període sec on, pràcticament fins a finals de març, no es van donar precipitacions significatives en cap punt del territori.

 

Precisament l’episodi esdevingut el mes de març es va concentrar principalment en el quadrant nord-est del territori, afavorint principalment a les conques de la Muga i del Ter que van assolir el seu màxim volum tècnic de reserves, fet que va permetre afrontar l’estiu amb la seguretat de poder satisfer les demandes previstes i desenvolupar la campanya de reg amb total garantia.

 

Tal i com va passar al novembre, després d’aquest episodi es va iniciar un nou període sec que no es va interrompre fins a finals de juliol i agost en què es van donar precipitacions de caràcter tempestuós localitzant-se les més importants a zones del litoral i prelitoral. Això també va coincidir amb un mes de juliol molt calorós, que va comportar un puntual increment de les demandes.

 

Tot i el bon estat de les reserves a l’inici de la campanya de reg (mes d’abril), l’escassetat de pluges entre abril i juliol a la capçalera de les conques internes va derivar en una important reducció de les aportacions als principals sistemes de regulació. Aquesta disminució dels cabals d’entrada s’ha pogut compensar de forma significativa amb una acurada gestió dels cabals regulats afavorida per la reducció de la demanda, especialment de reg des del mes d’agost.

 

Així, en els regadius del Ter, Llobregat i la Muga s’han aprofitat les pluges d’estiu, principalment a l’agost, per aconseguir estalvis en el consum d’aigua embassada, amb reduccions superiors al 20% respecte els volums assignats en les comissions de desembassament.