Xavier Bosch, director general per a l’Immigració, i Àngel Miret, coordinador del Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades, han celebrat una roda de premsa per donar a conèixer les darreres novetats sobre l’arribada de les persones refugiades a Catalunya i els treballs que està portant a terme aquest Comitè.

 

Bosch ha exposat el contingut de la reunió celebrada aquesta mateixa setmana a Madrid, i ha posat l’accent en la “inconcreció per part del Ministeri en el nombre de persones refugiades que acollirà l’Estat espanyol, que dificulta enormement que des de Catalunya puguem avançar en el disseny del nostre pla d’acollida”. Bosch ha insistit que, “de moment es continua treballant en el supòsit de rebre uns 15.000 refugiats, que començarien a arribar en els propers mesos, però l’Estat ni concreta, ni està disposat a establir criteris territorials de distribució de les persones refugiades”.

 

Bosch s’ha referit també al col·lapse que pateixen les oficines que tramiten les sol·licituds d’asil, i ha afirmat que es va reclamar en aquesta reunió una solució urgent a aquest problema.

 

D’altra banda, Àngel Miret s’ha centrat en explicar les darreres sessions de treball del Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades, que s’ha estructurat en tres grups de treball: un primer de sensibilització, que s’ocuparà de “dissenyar una guia per les persones acollides i les persones que acullen”; un segon que està creant un inventari o banc de recursos materials i immaterials, “per tenir un retrat de disponibilitats del país amb tot el que disposen les administracions i el que els particulars poden oferir”. I un tercer grup anomenat d’acollida, “per iniciar el procés d’integració cultural, laboral, social, etc., de les persones nouvingudes”.

 

En aquest sentit, el Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades ha dissenyat ja un circuit d’arribada per a facilitar l’atenció d’aquestes persones en cadascun dels passos que hauran de fer en el nostre país des del primer moment fins a la seva plena integració (adjuntem PDF).

 

Àngel Miret ha destacat que ja s’ha concretat diversos recursos de primera acollida previstos per a l’arribada de les persones refugiades, com és la Casa Bloc de Sant Andreu, a Barcelona, “un equipament que fa pocs mesos va quedar lliure, els habitatges dels quals estan molt ben condicionats”. Miret s’ha referit també a altres recursos possibles, com l’alberg La Conreria, espai de colònies de la Fundació Pere Tarrés, i un espai a Manresa, pertanyent a Sant Joan de Déu. Miret ha explicat que després d’aquesta primera acollida, es realitza un diagnòstic, és a dir, un retrat de la situació concreta de cada família, i es defineixen les necessitats d’aquesta unitat familiar per determinar on s’ubicaran segons les possibilitats del banc de recursos. “No tenim constància encara de quantes persones arribaran ni la seqüència en què ho faran; per això no podem avançar en definir una distribució territorial definitiva”. Però Miret ha volgut destacar que “la distribució territorial de les persones pivotarà al voltant dels drets i necessitats d’aquestes persones, no per percentatges atribuïts als diferents municipis”.

 

Àngel Miret ha fet referència també al concepte de famílies acollidores, que ha anat cobrant força gràcies a la solidaritat dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Miret ha afirmat que “des del Comitè no contemplem en cap cas que les persones que arribin s’allotgin en habitatges d’altres persones. Les famílies han de tenir habitatges propis independents. Però entenem el concepte de família acollidora com les accions d’apadrinatge o acompanyament que moltes persones voldran oferir de manera solidària i desinteressada, facilitant així la integració de les persones refugiades en la nostra societat”.

 

El coordinador del Comitè ha volgut també fer èmfasi en alguns conceptes per deixar clar que “Catalunya és un país preparat per a rebre aquestes persones refugiades i atendre les seves necessitats sense problemes”. En aquest sentit ha fet referència als 117.000 immigrants econòmics que van arribar a Catalunya l’any passat. “Ara parlem de 3.000 persones refugiades aproximadament que podrien arribar; per tant el país està perfectament preparat per acollir-les”. En la mateixa línia, Miret ha assegurat que “en cap cas els recursos destinats a aquestes persones aniran el detriment dels recursos destinats a les persones en situació de vulnerabilitat que ja viuen en el nostre país, i això ha de quedar clar per evitar suspicàcies”. I per últim, també ha volgut recordar que “a Catalunya ja tenim persones refugiades, entre 400 i 500 persones que han arribat procedents d’aquest o d’altres conflictes, i les entitats i administracions ja estat avesades a treballar des de fa anys amb aquests col·lectius”. A més, Catalunya compta amb un Pla de Protecció Internacional aprovat el gener de 2014, que també facilita el desenvolupament d’aquests processos.

 

  

En l’àmbit de la concreció, i en el marc de les accions del Comitè, s’ha explicat que la Direcció General de Política Lingüística prepara un pla d'acollida lingüística per als refugiats que arribin a Catalunya. El Pla preveu donar a conèixer la realitat cultural i lingüística del país i serveis per tenir un primer contacte amb la llengua catalana, i també impulsarà activitats culturals i materials específics que facilitin el coneixement de la llengua i l’entorn.

 

La relació social i amb l’entorn, que s’estableix fonamentalment per mitjà de la llengua, és un instrument clau en els processos d’acollida i sobretot d’integració, raó per la qual es portaran a terme mesures de sensibilització i es facilitarà l'adaptació als refugiats de programes com el “Voluntariat per la llengua”, i materials adequats com ara “Viure a Catalunya. Vocabulari en imatges” o les guies “Aprenem català des de...”, en diverses llengües. S'adaptaran també per als refugiats materials que facilitin la conversa, com les col·leccions “Parlem tu i jo” o “Llegir per parlar”.