• Participa a Palma en l’acte de traspàs de presidència de l’Euroregió i signa una declaració institucional sobre la situació dels refugiats a la Mediterrània
• Homs afirma que la situació dels refugiats a és una qüestió d’urgència que “no té cap excusa possible en un món com el d’avui"
• Homs afirma que la situació dels refugiats a és una qüestió d’urgència que “no té cap excusa possible en un món com el d’avui"
El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha expressat avui la necessitat de treballar per ampliar l’Euroregió i recuperar la presència en aquesta organització de l’Aragó, que ja n’havia format part, i del País Valencià. Homs ho ha afirmat en l’acte de traspàs de la presidència de l’Euroregió en què les Illes Balears han donat el testimoni al Llenguadoc-Rosselló.
En un moment en què a França entrarà en vigor la nova reestructuració territorial que redueix el nombre de regions, i unirà les de Midi-Pyrénées i Llenguadoc-Rosselló en una de sola, l’Euroregió haurà d’afrontar aquests canvis estructurals que, lluny de ser un handicap, es veuen com una oportunitat de reforçar-la, ja que aquesta nova regió se situarà amb un PIB proper al de Catalunya, en paraules de Martin Malvy, president de la regió francesa de Midi-Pyrénées.
En aquest context de canvis, Homs ha defensat el que representa l’Euroregió a l’hora de contribuir a reforçar Europa, "amb la qual sempre hem estat compromesos". "L'Euroregió no és només l'expressió i reivindicació i posar regions a una zona geogràfica concreta, sinó que també és un compromís inequívoc per contribuir a reforçar la governança d’Europa", ha afegit. En aquest sentit, el conseller ha afirmat que "des de Catalunya pensem que fóra bo tenir la capacitat, i farem tot allò que estigui al nostre abast, per recuperar l’Aragó, que ja hi havia estat, i integrar el País Valencià. Tindria tot el sentit del món".
En el decurs de l’acte, els representants de l’Euroregió han signat una declaració institucional sobre la situació dels refugiats. El text subratlla la “indignació legítima i col•lectiva” que han desencadenat “les tragèdies patides els darrers mesos per milers de persones que, impulsades per la guerra i la desesperació més profunda, intenten creuar la mar cap a regions estables, a la recerca de seguretat i protecció”. Aquesta realitat fa necessari “adoptar mesures conjuntes” perquè “el nostre espai mediterrani, portador d’esperança, no es pot convertir en un cementeri” i demanen que s’acceleri “l’aplicació de mesures de suport als refugiats, a fi d’adoptar la resposta més eficaç possible envers el desafiament migratori més gran de l’Europa del segle XXI”.
La mateixa declaració demana als governs nacionals i a la Unió Europea que actuïn a l’origen del conflicte “per aturar definitivament l’avanç de l’extremisme”; a les fronteres “per organitzar des de la dignitat aquest èxode”; i als “nostres territoris per donar cabuda de la millor manera possible a aquestes persones desarrelades”.
Sobre aquest darrer punt, els sotasignats destaquen la necessitat de “l’ús dels fons europeus no executats en el període 2007-2013 per crear un fons amb normes simplificades” que permetin “actuar amb rapidesa i flexibilitat a favor d’aquestes poblacions” i insten els governs de la UE a estar a “l’altura de la solidaritat dels ciutadans europeus, que han demostrat una profunda humanitat envers una situació dramàtica i que requereix tota la nostra voluntat política perquè es resolgui en el curt, mitjà i llarg termini”.
Homs ha celebrat la signatura d’aquesta declaració institucional perquè l’Euroregió no ha de ser només l’expressió de projectes sectorials sinó també l’expressió política. "Crec que avui s'ha fet evident en aquesta declaració de les quatre regions, que recull el que passa al nostre Mediterrani i la situació de persones i famílies senceres”, la qual cosa “no té cap excusa possible en un món com el d’avui", ha manifestat el conseller de la Presidència.
La Mediterrània, una operació d’urgència
El conseller de la Presidència ha destacat durant la seva intervenció en el marc de l’assemblea de l Euroregió, l’"encert" de la presidència sortint de les Illes Balears per haver situat de manera preeminent la Mediterrània i la cooperació mediterrània. "Es tracta d’una expressió de sensibilitat i entendre les oportunitats molt encertada". No obstant això, ha afegit que "hauríem de ser capaços que aquesta crida no acabés esdevenint un soroll constant a base de fer-ne molts, sinó que cal resoldre les coses. Em sembla que des de la perspectiva regional tenim més coses a fer i a dir perquè l'operació Mediterrània és una operació d’urgència".
Homs opina que dos estats de la Mediterrània sud, Grècia i Itàlia, estan molt implicats en la qüestió Mediterrània perquè formen part de la política europea. En canvi, l’Estat espanyol i França en el tema mediterrani "tenen multimirades", ha observat el conseller, en el sentit que no prioritzen aquest eix.
En un moment en què a França entrarà en vigor la nova reestructuració territorial que redueix el nombre de regions, i unirà les de Midi-Pyrénées i Llenguadoc-Rosselló en una de sola, l’Euroregió haurà d’afrontar aquests canvis estructurals que, lluny de ser un handicap, es veuen com una oportunitat de reforçar-la, ja que aquesta nova regió se situarà amb un PIB proper al de Catalunya, en paraules de Martin Malvy, president de la regió francesa de Midi-Pyrénées.
En aquest context de canvis, Homs ha defensat el que representa l’Euroregió a l’hora de contribuir a reforçar Europa, "amb la qual sempre hem estat compromesos". "L'Euroregió no és només l'expressió i reivindicació i posar regions a una zona geogràfica concreta, sinó que també és un compromís inequívoc per contribuir a reforçar la governança d’Europa", ha afegit. En aquest sentit, el conseller ha afirmat que "des de Catalunya pensem que fóra bo tenir la capacitat, i farem tot allò que estigui al nostre abast, per recuperar l’Aragó, que ja hi havia estat, i integrar el País Valencià. Tindria tot el sentit del món".
En el decurs de l’acte, els representants de l’Euroregió han signat una declaració institucional sobre la situació dels refugiats. El text subratlla la “indignació legítima i col•lectiva” que han desencadenat “les tragèdies patides els darrers mesos per milers de persones que, impulsades per la guerra i la desesperació més profunda, intenten creuar la mar cap a regions estables, a la recerca de seguretat i protecció”. Aquesta realitat fa necessari “adoptar mesures conjuntes” perquè “el nostre espai mediterrani, portador d’esperança, no es pot convertir en un cementeri” i demanen que s’acceleri “l’aplicació de mesures de suport als refugiats, a fi d’adoptar la resposta més eficaç possible envers el desafiament migratori més gran de l’Europa del segle XXI”.
La mateixa declaració demana als governs nacionals i a la Unió Europea que actuïn a l’origen del conflicte “per aturar definitivament l’avanç de l’extremisme”; a les fronteres “per organitzar des de la dignitat aquest èxode”; i als “nostres territoris per donar cabuda de la millor manera possible a aquestes persones desarrelades”.
Sobre aquest darrer punt, els sotasignats destaquen la necessitat de “l’ús dels fons europeus no executats en el període 2007-2013 per crear un fons amb normes simplificades” que permetin “actuar amb rapidesa i flexibilitat a favor d’aquestes poblacions” i insten els governs de la UE a estar a “l’altura de la solidaritat dels ciutadans europeus, que han demostrat una profunda humanitat envers una situació dramàtica i que requereix tota la nostra voluntat política perquè es resolgui en el curt, mitjà i llarg termini”.
Homs ha celebrat la signatura d’aquesta declaració institucional perquè l’Euroregió no ha de ser només l’expressió de projectes sectorials sinó també l’expressió política. "Crec que avui s'ha fet evident en aquesta declaració de les quatre regions, que recull el que passa al nostre Mediterrani i la situació de persones i famílies senceres”, la qual cosa “no té cap excusa possible en un món com el d’avui", ha manifestat el conseller de la Presidència.
La Mediterrània, una operació d’urgència
El conseller de la Presidència ha destacat durant la seva intervenció en el marc de l’assemblea de l Euroregió, l’"encert" de la presidència sortint de les Illes Balears per haver situat de manera preeminent la Mediterrània i la cooperació mediterrània. "Es tracta d’una expressió de sensibilitat i entendre les oportunitats molt encertada". No obstant això, ha afegit que "hauríem de ser capaços que aquesta crida no acabés esdevenint un soroll constant a base de fer-ne molts, sinó que cal resoldre les coses. Em sembla que des de la perspectiva regional tenim més coses a fer i a dir perquè l'operació Mediterrània és una operació d’urgència".
Homs opina que dos estats de la Mediterrània sud, Grècia i Itàlia, estan molt implicats en la qüestió Mediterrània perquè formen part de la política europea. En canvi, l’Estat espanyol i França en el tema mediterrani "tenen multimirades", ha observat el conseller, en el sentit que no prioritzen aquest eix.
Per això, el conseller creu que el que pot aportar l’Euroregió a aquesta ribera mediterrània nord és molt important "en termes de sensibilització i d’acció". En aquest context, Homs ha proposat fer servir les sinergies que poden representar altres institucions ja existents, com per exemple, la Unió per la Mediterrània, amb seu a Barcelona, ja que tot i que l’Euroregió no hi participa, "estem en condicions de tenir cert altaveu perquè les regions al Mediterrani tinguin un altre reconeixement i protagonisme".
En la roda de premsa posterior a les intervencions de l’acte de traspàs de la presidència de les Illes Balears al Llenguadoc-Rosselló, els representants de l’Euroregió han estat interpel•lats pel que passaria amb aquest organisme en el supòsit d’una Catalunya independent i han opinat que això no hauria d’afectar. Per la seva banda, Homs ha afegit que, des del seu punt de vista, no afectaria, com tampoc no ho faria a altres organitzacions. El conseller ha posat com a per exemple, la Comunitat de Treball dels Pirineus, que agrupa estats i regions dels Pirineus, entre els quals Andorra. "La qüestió és entendre que la governança europea requereix espais de col•laboració d’aquestes característiques més enllà de quina sigui l’expressió de cadascun dels seus membres", ha apuntat. En un altre ordre de coses, la d’avui ha estat la primera trobada del govern català i la nova presidenta del govern de les Illes, Francina Armengol, a qui el conseller ha felicitat i ha desitjat molts encerts "amb qui mostrem, no ho podem pas dissimular, una notable simpatia".
A l’acte també hi ha assistit Roger Albinyana, secretari d'Afers Exteriors i de la Unió Europea; Francesca Guardiola, directora general de Relacions Exteriors i Mireia Canals, secretaria general de l’Euroregió.
Euroregió Pirineus Mediterrània
L'Euroregió Pirineus Mediterrània, nascuda el 29 d'octubre de 2004, és un projecte de cooperació política entre Catalunya, les Illes Balears, Llenguadoc-Rosselló i Midi-Pyrénées. Té un objectiu doble: per una banda, crear un pol de desenvolupament sostenible al nord-oest de la Mediterrània basat en la innovació i la integració social i econòmica del territori; i per l'altra, contribuir a la construcció d'una Europa unida, solidària i propera als ciutadans.
3
Imatges
