Aquest matí s’ha presentat al Port de la Selva la primera campanya científica que realitza el submarí Ictineu 3 a un jaciment arqueològic, el derelicte de Cala Cativa I, que es troba davant del litoral del Port de la Selva, a més de 30 metres de profunditat i que s’estudia per primera vegada. Gràcies a la col·laboració entre el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, gestionat per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, i Ictineu Submarins SL, s’ha pogut accedir a aquest jaciment subaquàtic, descobert ara fa 121 anys per Romualdo Alfaras, un erudit veí del Port de la Selva i pioner en l’arqueologia subaquàtica.

 

L’Ictineu 3 és el primer submarí científic català que hi ha a Catalunya en 150 anys, des dels dos Ictineus que Narcís Monturiol va construir el 1859 i el 1864. Realitzat íntegrament a Catalunya per Ictineu Submarins SL, és una eina puntera des del punt de vista tecnològic i, per tant, un instrument ideal per a l’estudi i la conservació dels ecosistemes marins i del patrimoni arqueològic subaquàtic. L’ús de l’Ictineu 3 permet arribar a profunditats de més de 1.000 metres, portar a bord un pilot i dos científics, fer la immersió al fons del mar a una major velocitat, i augmentar les hores d’observació perquè els arqueòlegs puguin documentar millor les restes arqueològiques conservades.

 

En aquesta campanya concreta els arqueòlegs submarinistes han pogut analitzar les restes que es conserven. Es tracta d’un vaixell d’entre 8 i 9 metres d’eslora datat al segle I aC, i que presentaria els mateixos trets d’arquitectura naval que el derelicte de Cap del Vol, que són propis del món ibèric. Així, es referma la idea d’una construcció ibèrica, donat que aquesta embarcació, en ser més petita, presentaria una navegació de cabotatge local.

 

El treball conjunt dels arqueòlegs submarinistes del CASC i el submarí Ictineu 3 ha permès, també, crear les bases dels procediments i protocols per poder actuar en jaciments a més fondària, fins a 1.000 metres, inaccessible per equips de respiració autònoms, amb els que habitualment treballen els arqueòlegs. A aquest fet, s’hauria d’afegir la capacitat de prospecció a gran profunditat, gràcies a la autonomia del propi submarí, això permetria ampliar el número de jaciments de la Carta Arqueològica Subaquàtica de Catalunya.

 

Han participat en la presentació l’alcalde d’El Port de la Selva, Josep Maria Cervera; el director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, J. Manel Rueda;  el responsable del Centre d’Arqueologia Subaquàtica, Gustau Vivar,  i el director de l’Ictineu 3, Pere Forés.

 

En la seva intervenció, l'alcalde del Port de la Selva ha destacat la importància de la tasca de l'arqueologia subaquàtica: "Som molt conscients que a la superfície tenim un patrimoni arqueològic molt ric. L'arqueologia subaquàtica ens permet descobrir el fons del mar, molt més desconegut per a tothom. I al Port de la Selva tenim la sort de tenir, a poques milles, dos vaixells enfonsats importantíssims".

 

Pere Forés, director d'Ictineu 3, s'ha mostrat molt satisfet que la primera campanya científica del submarí sigui a les costes catalanes i en un jaciment arqueològic subaquàtic: "El treball conjunt que hem fet aquests dies amb el CASC ens obre grans finestres per explorar i arribar a més profunditats".

 

En aquest sentit,  Gustau Vivar, responsable del CASC i director de la campanya arqueològica, ha remarcat que gràcies a aquesta tecnologia "se'ns obre un gran futur als arqueòlegs subaquàtics perquè,  a partir d'ara, puguem treballar més enllà de la mitja del 30 metres de profunditat habituals, podent arribar a més de 1.000 metres al fons del mar". També ha destacat que, per primera vegada, "podem lluitar contra l'espoli i els caçatresors”. “Actualment tenim documentats 820 jaciments subaquàtics a les costes catalanes. Ara tenim les eines per poder documentar tot els fons marí", ha afegit.

 

Per la seva part, Josep Manel Rueda,  director del Museu d'Arqueologia de Catalunya, ha celebrat la gran tasca de recerca de qualitat que està portant a terme el CASC. "Jaciments com Culip, el Triumfante, Deltebre,  Cap de Vol, i ara Cala Cativa, són referents internacionals. El CASC ha sabut aplicar les noves tecnologies a la recerca arqueològica. Ara amb l'Ictineu 3, però també amb altres col·laboracions com la del departament de robòtica de la Universitat de Girona a Cap de Vol, i la de la Universitat de Califòrnia". També ha posat en valor la tasca de difusió que s'està fent, amb l'exposició de Deltebre I que s'exposa actualment al MNAT i que es podrà veure al MAC-Barcelona el proper mes de gener, i amb la que s'està preparant sobre el jaciment de Cap de Vol, prevista per al 2017.

 

En aquesta campanya arqueològica, a més de la tecnologia de l’Ictineu 3, s’ha pogut comptar amb la col·laboració del Departament d’Antropologia de la University of Southern California provant noves tecnologies de registre basades en diversos Ipads adequats amb caixes estanques, fet que ha permès documentar informàticament a temps real les restes del vaixell.

 

Descàrrega de les primeres imatges i vídeos de la campanya arqueològica: http://bit.ly/1jR4045