- El Departament de Territori i Sostenibilitat ha emès un informe d’impacte ambiental favorable a restaurar els ecosistemes afectats per un projecte d’urbanització que es va iniciar a finals dels anys 80 i que es va abandonar sense haver finalitzat
- El projecte també té per objecte incrementar els nuclis de població del fartet, un peix endèmic de la Península
La Direcció General de Polítiques Ambientals ha emès un informe d’impacte ambiental favorable al projecte de restauració ambiental dels ecosistemes costaners de la Pletera, a l’Estartit. En concret, ha determinat que no s’ha de sotmetre a avaluació d’impacte ambiental ordinària, atès que l’actuació prevista no té efectes adversos significatius en el medi ambient. El projecte, promogut i tramitat per l’Ajuntament de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), preveu restaurar els ecosistemes costaners i dunars de la maresma de la Pletera, situada al darrere de la platja de l’Estartit. Es tracta d’un àmbitafectat per un projecte d’urbanització que es va iniciar a finals dels anys 80, amb la construcció de passejos, accessos i un bloc d’habitatges, però que no va continuar.
Per restablir les característiques geomorfològiques originals de la zona i la seva funcionalitat ecològica s’hi han definit quatre bandes paral·leles a la línia de costa. La primera consistirà en dunes mòbils i un cordó dunar; una segona banda estarà formada per una barreja de materials sorrencs alternats amb substrats argilosos; la tercera tindrà unes llacunes d'aigua; i la quarta estarà formada per maresmes.
El projecte també té per objecte incrementar els nuclis de població del fartet (Aphanius iberus), un peix endèmic de la Península. Per fer-ho, se segueixen els criteris del projecte LIFE desenvolupat a la zona entre els anys 1999 i 2003 “Restauració i ordenació de les llacunes i sistemes costaners del Baix Ter”. Per diversificar els nuclis de població del fartet, les llacunes s’han dissenyat en forma de mosaic d’aigua que es mantenen independents quan el nivell d’aigua és baix, sense comunicació amb el mar, per limitar l’entrada de depredadors marins, i una cota adequada al desenvolupament de praderies submergides de la planta aquàtica Ruppia cirrhosa, hàbitat característic d’aquest peix.
Les actuacions principals seran l'enderroc dels vials i de les infraestructures de serveis actuals; la retirada de runes acumulades en diferents punts; i l'actuació directa sobre la banda de llacuna i la banda de saladar on es preveu la formació llacunes i la recuperació de les maresmes. També s’actuarà sobre la llacuna Fra Ramon i es delimitaran itineraris de vianants que permetran recórrer l'entorn sense afectar el nou espai recuperat.
S'ha incorporat al projecte l'aplicació de mesures toves en la gestió dunar per a la recuperació de les formes perdudes a la Pletera i el manteniment de les morfologies actuals i vegetació associada, que s’han vist afectades per processos de reactivació de tipus erosiu al llarg de tota la zona.
2