• El Govern tancarà l’any amb 45.000 prestacions i ajuts diversos atorgats mitjançant els programes socials per evitar la pèrdua de l’habitatge, un 25% més que les 32.476 del 2014.
• La Generalitat combatrà la intenció de l’Estat de recórrer al Constitucional la Llei de la ILP d’habitatge i la de l’impost de pisos buits.
Primera guia per evitar desnonaments
L’Agència de l’Habitatge de Catalunya presenta la primera guia dirigida a les Oficines Locals d’Habitatge amb informació sobre tots els recursos al seu abast per evitar possibles desnonaments. Així, disposaran de totes les eines per orientar al ciutadà que es trobi en aquesta situació.
Aquesta és una de les mesures fruit del treball conjunt entre l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i el grup promotor de la ILP que va conduir a l’aprovació de la Llei de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica el passat mes de juliol. Des de llavors, representants de l’Agència i dels promotors s’han reunit en quatre ocasions per tal d’acordar el circuit d’aplicació de les diferents mesures previstes a la Llei per evitar la pèrdua de l’habitatge.
Les actuacions es coordinaran amb els ajuntaments per garantir el reallotjament immediat de les famílies desnonades o en risc de ser-ho i oferir els recursos necessaris en cada cas
Requisits per obtenir l’ajuda i priorització dels recursos l’adjudicació de recursos:
• Es consideren famílies en risc d’exclusió residencial les que tinguin uns ingressos per sota de 2, 2,5 o 3 vegades l‘indicador de renda de suficiència (IRSC), ponderat en funció de les persones que formen part de la unitat de convivència.
• Si la família està en situació d'exclusió residencial, els serveis socials actuen en funció de l’emergència, proposant els ajuts disponibles, aturant el desnonament o garantint que es faci la proposta de lloguer social obligatori per tal que la família no hagi d’abandonar el seu domicili habitual.
• Si la família ja ha estat desnonada, el cas es deriva a la Mesa d’Emergències, per tal que se li pugi oferir un habitatge de lloguer social. És per això que la Generalitat considera imprescindible aquesta coordinació amb els ens locals a l’hora d’aplicar la Llei.
Priorització dels habitatges:
• Primer, s’ofereixen els habitatges del parc públic.
• En segon lloc, els cedits de manera obligatòria per part de les entitats financeres perquè porten buits més de 2 anys (aquells que són objecte de l’impost sobre els pisos buits).
• En darrer lloc, altres habitatges del parc privat que es puguin posar en lloguer.
El Govern Espanyol vol bloquejar les dues lleis catalanes que promouen el dret social a l'habitatge:
El Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques va comunicar al Departament de Territori i Sostenibilitat la seva intenció de recórrer al Tribunal Constitucional les dues lleis relacionades amb la crisi residencial:
• La Llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, preveu diferents mesures per tal d’evitar els desnonaments i les situacions de risc d’exclusió residencial. El Govern espanyol, sosté que atempta contra el concepte de propietat establert en la Constitució i el Codi Civil.
• La Llei de l’impost de pisos buits, aquest nou gravamen s’aplica exclusivament a les entitats financeres que mantinguin habitatges desocupats durant més de dos anys. La seva quantia disminueix quant més pisos es posin en lloguer social, amb una bonificació que pot arribar al 100% de l’impost. El Ministeri considera que el Govern català incorre en una extralimitació competencial perquè aquest fet imposable ja es troba regulat a la Llei d’Hisendes Locals.
Cal recordar que aquestes dues lleis van ser aprovades al Parlament de Catalunya, per iniciativa popular i amb el suport de la majoria de grups, i el Govern destinarà tots els esforços per desactivar aquesta decisió del govern espanyol, ja que es tracta de normes de gran rellevància social per a la ciutadania catalana.
