L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona organitzen, avui i demà, les terceres Jornades d’història de la cartografia de la capital catalana amb un arc cronològic que, en aquesta ocasió, abastarà des de l’alta Edat Mitjana fins a l’actualitat.

 

L’objectiu d’aquestes jornades, les edicions anteriors de les quals van tenir lloc el 2010 i el 2012, és difondre i afavorir l’estudi del patrimoni cartogràfic barceloní. Una dotzena de ponències i debats permetran treure a la llum mapes inèdits, fer inventari de peces i col·leccions derivades d’aixecaments específics o bé treure el màxim profit de les tecnologies digitals aplicades a la cartografia.

 

Tot i que les Jornades d’enguany abasten un lapse de temps molt ampli, es fa evident, de nou, que el segle XIX continua sent l’etapa crucial en la producció cartogràfica barcelonina. Les expectatives de creixement urbà i la necessitat de regular-lo, així com el salt qualitatiu que van experimentar les tècniques cartogràfiques, han deixat una gran herència de mapes i plànols.

 

Entre aquests, per exemple, els últims projectes per fortificar Barcelona després de l’enderrocament de les muralles medievals, datats d’entre 1856-1860, quan ja es trobava en discussió el Pla Cerdà.  Igualment, es podran veure els primers mapes monumentals i turístics de Barcelona, elaborats a principis del segle XX, i la seva evolució fins les actuals representacions.