Segons el document, l’any 2014 es van rebre i avaluar 457 programacions de menús de centres de primària, secundària i educació especial, que van donar servei en  menjadors escolars a 65.980 alumnes. Els indicadors més positius d’aquesta avaluació, comparada amb les dades obtingudes al 2013 i al 2012, són els següents:

 

·         Gairebé és dobla i arriba al 100% la presència diària d’aliments frescos (fruites i/o hortalisses): 56,4% (2012) →  89,2% (2013) → 97,2% (2014).

 

·         Creixement elevat de la presència diària de verdures i hortalisses en el menú: 73% (2012) → 91,7% (2013) → 97,4% (2014).

 

·        Increment en centres que compleixen les freqüències recomanades de:

 

o   Verdura al primer plat:  87,3% (2012) → 91,7% (2014).

o   Peix al segon plat: 85,4% (2012) → 96,6% (2014).

o   Carn al segon plat: 77,8% (2012) → 94,8% (2014).

o   Llegums: 84,5% (2012) → 88,7% (2014).

o   Ous: 61,7% (2012) → 80,5 (2014)

o   Fruita fresca (4-5 peces/setmana): 41,8% (2012) → 65,9% (2014).

 

·         Alt percentatge de programacions que compleixen les freqüències recomanades de carns grasses (92,9%) i fregits (93,1%) en els segons plats

 

·         Augment de l’ús de l’oli d’oliva per amanir: 87,2% (2012) → 91,7% (2014).

 

·        Molts pocs centres disposen de màquines expenedores d’aliments i begudes accessibles als alumnes, tant de primària (1,5%) com de secundària (4,8%).

 

Pel que fa als aspectes a millorar, convindria que l’oli d’oliva (o si no és possible, de gira-sol altooleic) fos més habitual a l’hora de cuinar (40,1%). A més, caldria una major presència d’ous als segons plats (80,5%), d’amanida com a guarnició (61,2%) i de fruita com a postres (65,9%). Per últim, també podria millorar la freqüència de precuinats, la presència dels quals és adequada en el 79,1% dels casos.

 

Entre les freqüències recomanades de consum d’aliments que estableix el PReME destaquen, per exemple, la conveniència que als primers plats dels menús escolars hi hagi almenys una ració setmanal d’arròs, pasta, llegums i verdures i hortalisses, així com que hi hagi entre 1 i 3 racions al segon plat de peix i carn no grassa i d’1 o 2 d’ous. Pel que fa a la guarnició, caldria garantir que l’amanida estigués molt present (3 o 4 dies a la setmana) i que la fruita fresca fos el postre preeminent (4 o 5 dies).

 

A banda de les 457 programacions revisades, al 2014 es van elaborar 222 informes de seguiment, consistents en una segona valoració de la programació de menús que es duu a terme habitualment dos o tres mesos després que s’hagi enviat l’informe de revisió inicial. Com a resultat d’aquests informes de seguiment, es va fer palesa la millora d’aspectes clau de les programacions, com ara la presència d’hortalisses (81,2% → 93,6%), d’aliments frescos (79,8% → 93,6%) i fruita de postres (62,4% → 79,8%) i, en general, les freqüències de consum recomanades dels diferents aliments (53,2% → 67%).

 

Pel que fa a la distribució de les sol·licituds de revisió i dels informes d’avaluació per regions sanitàries el 71,1% van correspondre a Barcelona, seguit per la Catalunya Central amb el 15,6%. Les programacions avaluades van ser majoritàriament de centres docents públics (74,4%) de nivell educatiu infantil i primària (77,5%); en el 41,6% la gestió del menjador depenia sobretot de la direcció del centre, un 40,7% de l’associació de mares i pares d’alumnes i un 14% del consell comarcal. 

 

Un 44,4% dels centres analitzats utilitza un servei de restauració que cuina a la mateixa escola, un 30,2% tenen contractat un servei de restauració que hi duu el dinar des d’una cuina central i un 23,6% disposa de cuina pròpia. Per últim, la memòria també apunta que a la meitat dels centres el temps per dinar és d’entre 45 i 60 minuts, i en un 29,5%, d’entre 30 i 45 minuts. A més, la gran majoria de centres (88,2%) disposen d’un espai exclusiu destinat a menjador.

 

El Programa de revisió de menús escolars (PReME) es va iniciar al 2006 mitjançant un conveni entre els departaments de Salut i d’Ensenyament. Es va fer en el marc del Pla Integral per a la promoció de la salut mitjançant l’activitat física i l’alimentació saludable (PAAS) de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) i paral·lelament a l’Estratègia per a la nutrició, l’activitat física i la prevenció de l’obesitat (Estratègia NAOS).

 

Els principals aspectes que s’avaluen en les programacions de menús es basen en la nova edició de la guia L’Alimentació saludable en l’etapa escolar (2012). També es tenen en compte els criteris consensuats entre els professionals que elaboren els informes i les recomanacions del Documento de consenso sobre la alimentación en los centros educativos (2010), de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició, elaborat en el marc de l’Estratègia NAOS.

 

Els informes d’avaluació de les programacions de menús han estat elaborats per un equip de dietistes-nutricionistes de la Subdirecció General de Promoció de la Salut de l’ASPCAT.

 

Aquests menús escolars promouen una alimentació més saludable entre els infants, un dels objectius que sempre estan presents en el Dia Mundial de l’Alimentació, que se celebra cada 16 d’octubre. Aquest esdeveniment, promogut per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació, pretén conscienciar la població mundial sobre el problema de la fam i promoure la solidaritat en la lluita contra la privació o escassetat d’aliments, la desnutrició i la pobresa. Enguany, sota el lema “Protecció social i agricultura per trencar el cicle de la pobresa rural”, la jornada destaca la necessitat de desenvolupar polítiques orientades a eradicar la pobresa i la fam de les persones que viuen de l’agricultura en les zones rurals dels països en desenvolupament.

 

Segons la FAO, prop de 1.000 milions de persones viuen en situació de pobresa extrema en els països en desenvolupament, un 78% de les quals habiten zones rurals, on l’agricultura esdevé el centre de l’activitat econòmica. Les mesures de protecció social poden ajudar aquestes persones a gestionar els riscos i les crisis i a desenvolupar mitjans de subsistència més rentables. Aquests programes inclouen projectes d’obres públiques, assegurances per malaltia o accident dels treballadors i prestacions per atur, entre d’altres iniciatives, i l’any 2013 van beneficiar més de 1.000 milions de persones en 146 països.